Els bancs a través del forat del moix
A través del forat del moix es fa cada vegada més difícil veure una oficina bancària, i les que es veuen estan com a difuminades darrere els propis caixers que, de cada vegada més, són les autèntiques oficines. I si mirau pel forat del moix cap a ponent, és a dir, cap a Capdepera, veureu com, després d'una temporada sense cap oficina d'aquestes, ara en recupera una. L’absorció de Bankia (abans Banc Mare Nostrum, abans Caixa d'Estalvis de les Balears “Sa Nostra”) per CaixaBank (abans “la Caixa”, abans Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros) ha fet que aquesta entitat es trobàs amb dues oficines a la plaça dels Mariners de Cala Rajada i, clar, n'han tancada una i reobren la que ja tenien a sa Creu. Coses de bancs!
A tot això, si teniu algun problema amb la vostra oficina (és a dir, amb el vostre caixer automàtic) i heu d'entrar a l'oficina de veritat, heu de demanar hora, com per anar al metge. I si, pobres de vosaltres, no teniu ordinador, ja heu begut oli. Els bancs, un negoci del qual tots -tots!- en som els clients, ens tracten dins un ventall que va de la displicència a la supremacia, amb totes les molt notables excepcions que vulgueu. Certament, els empleats d'aquestes entitats, els que donen la cara, també van escopetejats, i a més de les seves funcions habituals ara són venedors de coses, assegurances, electrodomèstics i cases fins i tot, pressionats des de les seves cúpules per tal d'assolir objectius. Tampoc és fàcil la feina, per a ells.
Molts, clar, voldríem prescindir dels serveis bancaris, però no ens deixen: hi cobram la nòmina o la pensió, les factures, els lloguers i tot quant sigui, i hi pagam el llum, el telèfon, l'aigua i els imposts, i fins i tot els pagaments en efectiu no poden superar els 1.000 euros. De manera que tots -tots!- estam obligats a passar per caixa, tant si volem com si no. I el que aparentment hauria de ser un sistema que ens facilitàs la vida s'està convertint en una selva per a moltes persones, embullades dins una vegetació digital, espessa i gairebé intransitable. És a dir, que el sistema ens té atrapats, hi hem pegat de quatre grapes i no en podem sortir ni volent. I com que el sistema -aquest eufemisme que aquí podeu substituir per capitalisme salvatge- ho sap, ens tracta com a súbdits del reialme de l'economia.
