Més demografia i "chanchullo" popular
El company que va treure el tema de l'Espanya buidada va centrar el comentari en la qüestió demogràfica per a concloure, molt encertadament, que el concepte no es pot aplicar a Capdepera. Després de dues dècades de increment de població en uns percentatges espectaculars s'ha arribat, possiblement, a un punt d'inflexió.
A les recents eleccions autonòmiques celebrades a Castella i Lleó va tornar a sortir el tema de les contradiccions demogràfiques; mentre unes comunitats pateixen una perillosa despoblació, unes altres es troben desbordades per una incontrolable superpoblació. Uns desequilibris que tensen les societats.
El tema de la setmana ha estat un altre. Hem assistit mediàticament a una trencadissa política pròpia d'un país matusser; un partit polític amb responsabilitat de govern ha donat una gran lliçó de males pràctiques; en el centre de la nació, el mirall de la marca Espanya ha fet una demostració de com es resolen els grans problemes nacionals: escarafalls mediàtics, intrigues, espionatge entre companys, airades manifestacions gens espontànies i cridòria. Una vergonya nacional.
Ja ho deia Valentí Almirall entorn a 1890: Madrid compta amb uns recursos dels quals no disposen les altres ciutats del país. Madrid viu de la política; de l'administració dels recursos de la nació, per a la qual cosa compta amb una manera de fer molt seva: “el chanchullo”. (España tal como es. Ediciones Castilla. Madrid. 1972. Pgs 71 i 72). M'ha semblat molt oportú recordar-ho.
