La tassa d’activitat permet avaluar la capacitat laboral d’un municipi, establint una comparació entre la població activa situada entre els 16 i 64 anys, incloent els ocupats i els que estan inscrits a l’atur. No hi ha dubte que la minva en 155 habitants de Capdepera al 2020 – segons indica l’ INE -- haurà augmentat fins, al manco, quasi el triple al llarg del passat any. Molts de peninsulars que arribaren per a treballar en turisme i d’altres , per manca d’ocupació, decidiren retornar als seus llocs d’origen com Extremadura, en major grau poblacional a la nostra localitat, entre d’altres províncies més desenvolupades. A la seva terra compten amb habitatge propi i difícilment, aquí a Mallorca, podrien escometre lloguers i despeses personals i/o familiars estant en situació d’atur.
Als anys 2018/19 les dades situaven a Capdepera a un nivell superior a altres patrons de normalitat de Balears, situació fàcil d’entendre en una economia en expansió. La pandèmia ho va enviar tot en norris, malgrat preclars pensadors pontifiquin què, en aquest 2022 recent nat, es normalitzaran les coses i això sí, paulatinament, s’anirà eliminant les carències existents ara mateix. No haurà suposat una crisi com a 2008 del que les seqüeles, encara ara, es pateixen a distints àmbits i tot gràcies al plantejament que per raó de la COVID va fer el Govern, en especial amb els ERTES i altres figures favorables.
La norma que el Govern Balear ha vingut dissenyant – segons fou exposat a FITUR per la presidenta Armengol y les ministres Díaz i Maroto -- permetrà que les illes liderin aquest procés entorn a la sostenibilitat, entesa en lo social, en la economia i medi ambient, en base a una sèrie de mesures què, presumiblement, haurien de permetre un creixement de la economia més inclusiu i sostingut, la qual cosa haurà de fer què, aquells treballadors forans, i no tan sols espanyols si no, també estrangers d’aquest 22% de mitja amb que compte Capdepera en el conjunt de Mallorca, els qual tingueren que retornar als seu país per manca de feina, puguin reintegrar-se, de bell nou, entre nosaltres amb esperança cara al futur. Una millora, sens dubte, per a la convivència entre residents, treballadors i turistes, amb un ús més eficient dels recursos i amb la participació i l’impuls públic-privat, segons dictats europeus.
L’únic municipi que va perdre població a 2020 sembla ser que fou Capdepera, segons ha informat l’Institut Nacional d’Estadística malgrat encara compti amb 12.000 habitants. L’estroncament demogràfic o pèrdua de xifres en aquest sentit es pot atribuir a un descens en la natalitat, l’increment de la mortalitat i els efectes de la crisi econòmica deguda a la paralització comercial per la COVID. Capdepera es troba al tercer lloc que ha baixat el nombre de habitants, pel darrera d’Alcúdia i Sóller. Capdepera es compta entre els municipis amb les llars amb renta més baixa, juntament amb Vilafranca i Costitx.
A Balears està reduint-se l’atur, tot i haver sigut líders a Espanya. S’està – com ha manifestat aquests dies Carme Planes, presidenta de la Confederació d’Associacions empresarials de Balears, a la espera dels fons provinents d’Europa per apaivagar, dintre del que sigui possible, la manca de recursos pels qui tenen la possibilitat de donar feina, ja a començament del mes de març. Segons informacions recents, sembla que en aquest febrer, a Capdepera obriran 14 hotels, sorprenentment. A Cala Millor únicament 9
Capdepera es caracteritza formada per tres tipus de habitants, de dimensions diferenciades: les llars amb situació socioeconòmica molt afavorida, els professionals i treballadors de classe mitjana y, els més nombrosos, les classes treballadores modestes i a més, cap considerar els habitants dels que no està clarament definida la seva situació socioeconòmica. És on es tindrà que dedicar més atenció, incidir directament amb aquest punt. Si amb qualque cosa es pot elogiar al Consistori municipal gabellí i al seu departament d’Acció social és per aquest pla de saber sustentar les capes més desvalgudes del poble mitjançant ajuts i amb iniciatives que puguin mitigar la manca de recursos, el llindar de pobresa que aguaita de forma preocupant entre el veïnatge.
Bona nit!
GUAITA
