Conversa de Miquel Piris i Pere Cortada al voltant del Tren de Llevant a mode de recapitulació i tancament de la remota possibilitat de que el tren torni a posar-se EN MARXA!
"El tren no és la panacea, és simplement un termòmetre que hem posat a la societat illenca i ens mostra lo poc que governen els nostres governants, lo poc que importem els illencs i el poc que ens importa el planeta als illencs i als polítics. Perquè si ens importàs als illencs hi hauria hagut un canvi generacional i seguiríem lluitant pel Tren de Llevant, però vam ser quatre bojos que en aquella època ho vàrem fer i ja està. Llavors «qui dia passa any empeny".

Enguany es celebra el centenari de l'inici del tren d'Artà. S'han organitzat exposicions i editats llibres al respecte. L’AAFIB - Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes Balears també en vol fer un i ens comanà un article sobre el tren de Llevant. D'entrada ens resistírem. Tot allò que havíem de dir ja ho hem dit. Per tant escriure el mateix una altra vegada ho trobàvem sobrer. Tal volta transcriure una xerrada entre dues persones que han encapçalat el moviment pel Tren de Llevant durant molts d’anys podria ser més interessant. Més distesa. Un punt caòtica. Diferent. Des del fracàs aquí en teniu un sucós fragment com avançament. La conversa sencera en publicar-se el llibre. Les fotografies que acompanyen aquest article serveixin per avergonyir a més d'un i una. I per cert, ja s'han publicat a Cap Vermell que, possiblement disposi de l'hemeroteca més completa dels darrers 15 del Llevant de Mallorca.

- Pere: Ei, Miquel. Conta com va sorgir la idea de reivindicar el tren?

- Miquel: Va sortir perquè em varen dir que no. Al Bellpuig, on jo hi col·laborava, em varen dir que no podia fer camisetes del tren, ni adhesius ... i jo vaig decidir fer-ne. No em deixaren perquè ells posaven a la primera pàgina “Volem el tren” i per a ells era prou. Jo vaig dir que no, que volia fer alguna cosa més.

- I et varen dir que no...

- El director del Bellpuig em va dir que no i jo pensava que era una bona idea i ho vam tirar endavant. Vaig haver de convèncer molts d’amics que aportassin doblers per a fer tantes camisetes i gorres antiautopista. La proposta va anar prenent força i no vam tenir problemes per vendre-les arribant a guanyar doblers. Vam fer una reunió i a tots ens cremaven els doblers guanyats. El meu germà Pere va tenir una idea i va dir: “I si feim una caminada per les vies abandonades?”. I a tots ens va parèixer una idea sensacional: ens ho vàrem gastar tot a promocionar la marxa per les vies, en el bus dels xeremiers, pancartes, cartells, equip de música pel concert final... Som a l’any 1998.

Va ser com una bolla de neu. Així com passava el temps, més gran es feia, i jo més clar ho veia... Encara ara ho veig clar: va ser una idea sensacional! Però amb el pas del temps s’ha convertit en un mirall en el qual la zona de Llevant (i de Mallorca en general) es pot mirar per veure lo desgraciats que som i com d’insensibles hem tornat davant les injustícies que patim. Hem passat a l’estat del famós “tanmateix” que tant ens caracteritza als mallorquins. “Tanmateix...” sí, però mentrestant l’AVE s’ha estès per tot Espanya. De fet, som el segon estat amb més vies d’AVE a tot el món i a nosaltres ens tracten de beneits.

Per exemple, avui mateix mon pare ha hagut d’anar a Artà i no ha pogut aparcar perquè hi havia mercat. Ha estat impossible... No dona per a més! Ens han d’ampliar port, aeroports i les carreteres com l’autopista de Llucmajor (Quin desastre!). Això tenint en compte que d’aquí 50 anys cala Agulla i la majoria de platges mallorquines no existiran.

...............

- Jo pens que els negocis a Balears, sense saber-ne, han anat molt bé i com que tot està amortitzat (diuen que un hotel s’amortitza en 12-15 anys), per què hem de canviar? Ningú veu venir les teories que diuen que en cinc anys les extraccions de petroli baixaran molt. I els cotxes elèctrics no són la solució...

- Més enllà del canvi climàtic i el pic de consum de petroli (pens que en el cas de canvi climàtic estam en el punt de no retorn) no oblidem que som una colònia i, com a tal, la nostra obligació com a illes és donar doblers a l’amo. I l’amo ha decidit que nosaltres ens dedicarem únicament i exclusiva al negoci turístic. Per tant, dona totes les facilitats per fer-ho i hi dedica la mínima inversió per càpita... Perquè som un colònia. No hi ha un “tant guanyam gràcies a les Balears, Idò tant hem d’invertir”. El que hi ha és que “tant guanyam de les Balears i tan imbècils són els illencs”. I no ve d’ara, ens han putejat tota la vida. I ho demostra que la inversió per càpita és la més baixa (de l’Estat) dècada rere dècada des que hi ha democràcia; no canvien les coses. Ningú posa el crit al cel i jo estic molt orgullós que un moment donat els puguem passar per la cara el Tren del Llevant, que és una demostració d’això.

.....

- El problema dels fons europeus és que havien de dir «nosaltres ja estam preparats, tenim una sèrie de projectes i són aquí». Quan la cosa està avançada i les Illes Balears tenen ja 200 milions de fons New Generation i després diuen ja canviarem i afegeixen el tramvia de l’aeroport o el de la Badia de Palma i altres, però sempre està en darrer terme el tren de Llevant. No diran mai que no, però jo crec que no ho faran.

Estranya que encara en temps d’en Bauzá van desafectar les vies renunciant al projecte i ningú protestà, gairebé va ser un breu als diaris. I el pitjor de tot és que Madrid ens hagi obligat a tornar els doblers gastats (37 milions) i ningú no ha xitat.

- Lo flipant és que en el principi hi era el PP donant suport al Tren de Llevant i el PP va aprovar fer el tren. Però arribà en Bauzá... En Jaume Matas era un continuador d’en Cañellas i Cristòfol Soler va ser un parèntesi enmig (una mena de fenomen paranormal, que no pega amb el PP i el treuen per la força). Com que en Matas veu que és una idea factible i els seus de la zona de Llevant estan d’acord, com per exemple el batle de Son Servera, diu «endavant al tren», no s’hi oposa. En Bauzá entronca amb la idea d’Aznar del centralisme més ranci i proper a Vox. Va ensumar que si es feia el tren seria una victòria de la gent que vol que la seva comunitat funcioni i ho van identificar amb el nacionalisme, quan no hi havia cap identificació amb cap força política. És un aspecte que sempre vam evitar, estaven ben alerta de no ajuntar-nos amb ningú, feien cas a tots els que participaven, PP inclòs. Jo crec que hi ha una part d’això. Hi ha un senyor anglès de Cala Rajada amb el qual jo havia fet feina i en veure’m al port i que estava amb lo del tren me va dir “Tu eres nacionalista” i jo li vaig dir “no, és igual... però si ho som, no passa res”. Si ser nacionalista és demanar el millor per al teu poble, som nacionalista. Com a bon Britànic, deu tenir una perspectiva colonialista i pensar que qualsevol persona que aixequi la veu en contra del colonialisme que pateix, en contra de l’imperi, és un radical, un subjecte estrany...

 


Signatura del Compromís pel Tren. 2015

- Hi ha un científic, Eudald Carbonell, que diu que com a espècie no estam amenaçats, però diu que de dotze que som a la família potser en sobreviuran cinc. Això de que com a espècie no estam amenaçats ja ho veurem.

- Fins i tot aquest pronòstic el trob molt fort. Vol dir que més de la meitat de la població del món morirà... uff!

- Amb temps sí. Primer món; a Alemanya aquest estiu 120 morts per aiguats. Dissortadament estam massa avesats a catàstrofes en el tercer Món amb milers de morts, però ara és aquí. Na Merkel li donava la mà a l’opositora davant el que tenien davant... però el món segueix rodant de la mateixa manera i no anam bé. Nosaltres com a persones intentam trobar una coherència a la nostra existència i intentam no tornar-nos bojos davant del que tenim, davant el nostre avenir. A nosaltres ens agafarà de resquitllada, els nostres fills ho patiran una mica, els nostres nets ja ho passaran molt malament, però molt. Es pot evitar pensar-hi però, així com anam, és inevitable.

Mirau com s’aturà tot per la pandèmia i deien “Quan hi tornem tot serà d’una altra manera”. I hem tornat igual, exactament igual.

El tren no és la panacea, és simplement un termòmetre que hem posat a la societat illenca i ens mostra lo poc que governen els nostres governants, lo poc que importam els illencs i lo poc que ens importa el planeta als illencs i als polítics. Perquè si ens importàs als illencs hi hauria hagut un canvi generacional i seguiríem lluitant pel Tren de Llevant, però vam ser quatre bojos que en aquella època ho vàrem fer i ja està. Llavors «qui dia passa any empeny».

- No hi ha hagut tampoc cap suport, ni interès polític. I xerro també de batles....

- Perquè l’amo ha dit que això no es fa!

- Els municipis ¿quantes vegades han aprovat, tots els ajuntaments, per unanimitat, que volien el tren? Han aprovat mocions cada legislatura des de fa temps.. I vol dir que tenen tan poca força els municipis?

- És un tema que no toca, i s’ha acabat. Jo crec que de qualque manera pensen que és una forma de donar una carta o un missatge al poble de que si s’organitza i pot fer coses, pot demanar coses i lluitar, de qualque manera pot aconseguir coses... i de cap manera volen que es transmeti aquesta idea. El perfil d’en Bauzá, que arriba i atura el projecte del tren, és molt similar al perfil d’un (dubtes...) feixista, d’una persona que en un moment donat ha d’acabar amb les idees dels altres costi el que costi. Si no està d’acord i no du la bandera espanyola, i a la marxa no anàvem vestits de groc i vermell, cridant “Viva España” cada tres passes, no forma part del seu ideari, no forma part del seu món i per tant s’ha de desterrar. En Bauzá ho tenia molt clar, i amb el tema de la llengua li va sortir malament... Amb el tren li sortí bé però amb la llengua es trobà amb el poble mallorquí que li va dir basta. La manifestació que hi va haver a Palma va ser brutal. Amb el tren no va passar, perquè per ventura no és un tema tan sensible, per ventura el vèiem nosaltres i els amics del trens, però pocs més.

.. Bé, hem perdut, no?

- Perdut? Jo crec que en aquest planeta, en general perdem tots sempre. Els humans que no formam part de l’1% anem perdent i pareix que els anys són bugades damunt el mateix llençol i és una llàstima per als nostres descendents. No sé, per ventura potser hi hagi un petit miracle. Com dius tu, una màquina que xucli el C02...

- Tornant a l’aspecte local, el que em sap més greu és que després de 23 anys no hi hagi noves generacions, gent jove que agafi la bandera i continuï reivindicant.

- Per ventura són més intel·ligents que nosaltres. Jo crec que nosaltres som el producte d’uns anys en què hi havia una mica d’idealisme (els hippies, els 60 i 70), mentre que ara hi ha un realisme cru i s’adonen realment de la mida del monstre que tenen davant. I tenen clar que per molt que tu facis no pots.

- Pot ser que el Deep State abans tenia errades, encletxes i podies trobar errors, com ara Sa Dragonera o Es Trenc...

- Ara Màtrix és molt potent. Mira el que està passant amb el preu de l’electricitat. Hi ha negocis que han de pagar una doblerada en electricitat, que se’n poden anar en orris... després d’una pandèmia que el que haurien de fer és ajudar... i dos partits d’esquerres són incapaços d’aturar-lo. No té remei, som uns desgraciadets.

Si ara nosaltres muntéssim un partit polític i començàssim a dir a la gent el que realment vol sentir i es veiés que som coherents amb el que volem fer ens passaria exactament el mateix que li ha passat a Pablo Iglesias. Ens posarien una creu al damunt que és una mireta perquè ens vagin tirant els diferents grups de comunicació governats per l’Ibex35, anirien a per nosaltres i ens destrossarien la vida i després hi hauria els més animals, que també els traurien un moment donat com a Novecento (allà on no arriba la policia arriben els ultradretans). Els ultradretans vendrien a ca teva i a ca meva amb manifestacions cada dia i els teus fills haurien de créixer amb aquelles persones cridant-los de «fill de ...» per amunt. Llavors entens allò de «todo está atado y bien atado».

Si heu arribat fins aquí, moltes gràcies per la vostra paciència. Per part nostra, això és tot! Fins aquí hem arribat i no ens demaneu res pus. Gràcies!


Miquel Piris i Pere Cortada

Cap Vermell: El Llevant es banya pel tren

Publireportatge Tram Tren Manacor-Artà. 2011.