Si hi ha una cosa que ens uneix als illencs no és la llengua (ja sabeu que en xerram 5 o 6 i que cap es denomina "llengua catalana") sinó una passió desmesurada per la cuina. Qualsevol dia veurem als nombrosos cuiners d'IB3 (aquesta tardor en treuen un àlbum com els dels jugadors de futbol) donant el temps mentre fan unes costelletes de cabrit amb mel i sobrassada “cuinades a baixa temperatura, com la que tendrem demà”. Ja m’ho imagin. Vet aquí que ara aquest humil visionari us vulgui explicar una recepta que combina aquests dos mons: cuina i meteorologia. Al Canadà han descobert una manera de cuinar els musclos i altres crustacis en el seu propi hàbitat, sense necessitat de fer-los passar per cap cuina ni cap olla. I és que a, principis de juliol, mil milions de musclos i estrelles de mar van ser cuinades a l'aire lliure durant l'onada de calor extrema que varen patir. Aquí vos present la recepta per poder cuinar aquest plat onsevulla.

El primer ingredient de la recepta són uns quants milions de musclos. Si allà on viviu no n’hi ha, també podem aprofitar pegellides, caragols o crancs. Primer de tot necessitam que les grans fortunes, aquell 1% de la població que té més doblers que tota la resta sumats, continuï amb els seus negocis i industries lligades als combustibles fòssils. Aquests ultra-rics han d'untar ben untats els polítics per tal que la persecució del "bé comú" passi a la història. Una porta giratòria a empreses energètiques, per exemple, és un greix excel·lent per aconseguir-ho. Així, el polític posarà totes les traves possibles perquè els ciutadans no puguin generar energia neta a ca seva i els mitjans miraran de no fer gaire renou perquè pertanyen als mateixos que els obren les portes giratòries als polítics. D'aquesta manera, continuarem cremant carbó i altres combustibles fòssils que saturen l'aire, un punt fonamental per tal d'incrementar l'efecte hivernacle. Alhora, la resta de mortals més pobres hauríem de continuar comprant productes d’arreu del món, com més llunyans, millor. Consumir, cada dia una mica més. Ah, i viatjar a l’altre punta del món tant com es pugui també és essencial.
 

També és important fer un esforç per matar 70.000 milions d'animals cada any per a alimentar-nos. Bé, això ja ho feim sense esforç perquè és més o manco la xifra d'animals que acaben cuinats als plats dels animals humans. En tot cas, s'hauria d'incrementar aquest número. Per a cada ciutadà de l'Estat espanyol es maten 18 animals anualment. Si aconseguim que aquesta xifra es dupliqui, la probabilitat de cuinar fins i tot els bebès que vagin a la platja en estius futurs són encara més altes. Per tant, s'hauria de pitjar per aquí.

Cal afavorir que cada persona tingui un vehicle o dos. En acabar la pandèmia, els pocs que van poder fer teletreball, han de tornar a fer cues amb el seu vehicle privat per anar a l'oficina: presencialitat !!! No implantar nou transport públic és bàsic, especialment pel que fa al tren. Això ha d'anar unit a una política d'ampliació constant de ports i aeroports. En aquest punt, les Illes Balears treuen excel·lent cada any, per això no insistiré. Anam bé! Ja fa una oloreta de musclo socorrat que alimenta!

Desertificar mars i oceans també ajuda. La sobrepesca hauria d'augmentar, especialment la que practiquen els arrossegadors. Aquests vaixells han demostrat que en remoure el fons marí, alliberen una quantitat molt important de CO₂. En necessitam més. Ah, i llanxes, moltes llanxes i super-iots d’aquests que gasten 500 litres de benzina l’hora. Per tant, construir més ports és imprescindible arreu de la costa. O, com deia abans, ampliar (molt) els que hi ha. Així, de retruc, tindrem turisme de super-qualitat, del que se gasta més de 100.000 euros per omplir el dipòsit.

Per tal d'aconseguir una bona temperatura de cocció és important no aturar cap d'aquests processos. Una bona manera d'aconseguir-ho és que el lideratge en la lluita contra la crisi climàtica l'encapçalin els joves. Així, mentre la Greta va pel món barallant-se amb els representants polítics dels ultrarics, els adults defugim qualsevol mena de responsabilitat i evitam fer els canvis necessaris per aturar la cocció. Ara només hem de deixar l'olla fent xup-xup i, sense que quasi pensar-hi, ja tindrem la recepta a punt. Només hi ha un lleu inconvenient: els humans també és probable que acabem cuinats com els musclos. Però a aquesta altura del partit, ara tampoc ens posarem a filar tan prim i començarem a preocupar-nos de la vida dels éssers vius que cuinam. Oi que no? Idò bon profit!