Cada vegada que pas pels Quatre Cantons, no puc estar de recordar la lletra d'una havanera que vaig escriure anys enrere i que cantàvem amb els companys del grup "Cop de Mar". Aquí teniu:

El vell llaüt oblidat

Es fa malbé, lluny de l'aigua,
lluny de la mar que solcà,
sense rems ni arboradura,
deleix son nom a l'amura
i es podreix i es desfigura
el vell llaüt oblidat.

Sense patró ni nostramo
i sense un sol mariner,
ningú en el moll ja no espera
que torni de la pesquera
la barca més falaguera,
el llaüt més peixater.

Va capejar cent temporals
el petit llaüt valent,
orgull de Cala Rajada.
No es va retre per cap vent
però avui es mor, silent,
la vella barca oblidada.