Al carrer del Port, fa anys i panys, se li va posar aquest nom per considerar-lo via d’accés  cap al port de Capdepera (referint-se a Cala Rajada, i amb una indicació amb rètol que estava situat vora Can Pau), que va fer senyalitzar així l’Ajuntament, presidit  pel batle Bartomeu Massanet, Guitarró, als anys 50 del passat segle. Conflueix aquest vial en la carretera que porta al Cementeri, es Carregador i sa Cala, per la dreta, i a Via Joan Carles I – carretera a Cala Rajada –, per l’esquerra, i acaba a l’esmentat  Can Pau.

Vet aquí, tot seguit, l’activitat comercial d’antany. (Que ja ha plogut, i molt, i no com ara…):

Souvenirs i guies per als visitants Joan Marcè Morey, Canals / Cimentera Capdepera “Es Clot Gran” / Botiga Llorenç Ballester- Joana Colom / Materials construcció  i grues Moll de “Son Amoiana”/ Perruqueria senyores Maria Juan / Botiga queviures Ca n’Isidoro / Oficina contractació de feines de construcció/ Bar Can Pau /  Fusteria Jaume Mercant, Enrique/Apicultor: mel i cera Tomeu Melis, Saletes /Comestibles “Can Barraqueta” / Mobles Màrmol/ Manescal / Caixa Rural/ Revista periòdica local / Perruqueria de senyores/ Escola de solfeig / Mercader ramaderia/ Parada de sementals/ Despatx de llet “Can Negret” / Constructor Pep Gelabert, Jaumí/ Barberia Nicolau i Pedro Flaquer / Orquestrina Pere Massanet /  Carnisseria Pere Joan Fuster / Llegums, bacallà, olis i vinagre Antoni Fuster/ Picapedrers Jeroni Terrasa i Miquel Flaquer/ Fusteria-serradora/ Servei diari de carruatges a Artà i Manacor/Carboneria Miquel Pascual.

Actualment.-    Fitness / Immobiliària / Estudi d’estètica/  Gabinet psicologia/ Oficina construccions/Fisioteràpia.

Un dels personatges més populars i peculiars d’aquest carrer és, sens dubte, Pedro Orpí Juan, “en Pere Cànoves”, de quasi 102 anys ara mateix.  La  germana d’aquest, Margalida, en porta 104  sobre les seves espatlles  i és interna de la residència per a majors de sa Font de sa Cala. 


Pere Cànoves, el dia del seu 100è aniversari

Quan esmentam aquest indret no podem manco que pensar en una altra centenària, que viu a casa seva a sa Cala: Maria Esteva Pascual, 105 anys, i que tingué el seu domicili al cap damunt del carrer de sa Font. Déu els ha premiat a tots ells amb una bona salut i llarga vida!


Maria Esteva"Pil·lita"

Recordança.- Joan Canals fou el primer gabellí que, als anys 1950/1960, tingué a Capdepera la primera tenda de souvenirs, a la corba que fa el carrer.  Joan, que sabia parlar francès per la seva llarga estada a la “Ciudad de los muchachos”, a França, tenia una mancança física: era mig baldat, però entusiasta com el qui més. Fou guia de visitants de la nostra contrada.  Veïnat hi vivia Pere Joan Llabata, un cuiner de primera. I el fill d’aquest, Manuel, telegrafista i professor de xòfers novells.

**  El famós pintor Jaume Mercant Melis s’inicià com a fuster a Ca n’Enrique, nom del seu pare. Abans de ser internacionalment conegut  -- a més de poc apreciat al seu poble – Mercant va exercir els més variats oficis. 


Jaume Mercant, pintor

** Els dies 16 i 17 de gener, al llarg del decenni 1950/1960, de la cotxeria de la casa d’Antoni i Miquel Colom, clavaris de Sant Anton, sortia la colla de dimonis que iniciava la cercavila pel poble, acompanyats de la Banda de Música. Aquell tram del carrer del Port era una festada per a l’al·lotam que allí es congregava.


Antoni Colom

** Segons el company de redacció, Antoni Flaquer, Coix, als anys 1930/1940 se celebrava, a aquest indret de Vila Nova,  una festa dedicada a Sant Miquel, el 29 de setembre. Aquest barri no volgué ser manco que el de Vila Roja, que festejava Sant Joan. Això ens fa pensar en la sana rivalitat existent entre els escolars d’un sector i d’altre que, a la sortida d’escola del capvespre, a les 17h, s’embarriolaven entre ells damunt sa Creu. Els de Vila Nova enviaven els vilarojers cap a Sant Llorenç i, a l’inversa, cap a Cala Gat.  Les renyines amb Artà, el gabellins  les estotjaven per assumptes de més envergadura, com les Coves, per exemple.


Festa de Sant Miquel al barri de Vila Nova, segons Antoni Flaquer "Coix"

** Bartomeu Massanet Nebot, Carbó, insigne mestre i director de la Banda de Música de Capdepera, al llarg de quasi mig segle, visqué a la darrera casa d’aquest carrer, on encara els seus hereus continuen la nissaga familiar- que el padrí, Tomeu, i el repadrí, Miquel, encetaren.


Bartomeu Massanet "Carbó"

Travessies.- A la part de dalt, trobam els carrers Migdia, ses Penyes , Muntanya i es Claper. Els tres primers – beneïda l’hora—conflueixen a la falda de la muntanya, fent més fluid el tràfic dels veïnats. Fou una feliç iniciativa, que s’ha d’aplaudir. De l’època en què Pep Gallego Méndez fou la primera autoritat qui, aiximateix, va fer enrajolar el carrer del Port, el qual des d’aleshores ofereix un caràcter diferent de la resta de carrers del poble.

Temps enrere: Al carrer Migdia, Fusteria de Joan Llull, Serena. / Estudi de fotografia i pintura  de Miquel Flaquer, Coix, músic, organista de la parròquia de Sant Bartomeu i de l’oratori del castell, a més d’altres polifacètiques activitats, de les quals ens va deixar un important llegat.

Miquel Flaquer "Coix" 

Actualment,  sense negocis. El mateix que al paral·lel carrer de ses Penyes. A la via de més avall, Muntanya, tampoc ningú no recorda cap comerç, si no fos perquè a ca madò Putxa hi va haver un temps en què despatxaven llet del propi ramat de la casa, si bé aquest habitatge tenia entrada pel Port.  L’esmentat exbatle, Josep Gallego, té la seva casa al carrer Muntanya.

Finalment, el  carrer  d’es Claper, a què dona nom un talaiot, un claper, existent  més amunt de s’Alzinar, poc visitat i quasi desconegut pel veïnatge. Des d’allí comença una empinada costa que porta al radiofar d’aviació civil i a la zona de repetidors de televisió de “sa Cova Negra”.

Fins aviat!