per Victòria Martínez, professora de secundària.

"Com és que els joves (i no tan joves, segons experiències anteriors) volen venir a Mallorca a engatar-se i a anar de bauxa tot lo dia? No serà perquè tots els ho hem permès? No serà que tenim una indústria turística massa centrada en els diners fàcils i que deixa de banda la qualitat del turisme que ens duen? Doncs, ara esteim recollint el que s'ha estat sembrant durant molt de temps. I ara ens lamentam". 

No tenia intenció d'afegir res pus a tot el que ja s'ha dit i comentat dels viatges (no) d'estudis dels joves que varen venir a Mallorca durant la segona quinzena de juny, però com que veig que el tema encara duu coa, aquí va la meva reflexió.

Jo també sóc mare de dues filles en la franja d'edat dels joves que varen venir a Mallorca i m'estic demanant, des que vaig conèixer la notícia d'aquests viatges, que què hagués fet jo si les meves filles s'haguessin trobat en la mateixa situació. No s'hi han trobat, però perfectament ho podrien haver fet.

Imaginem-nos una situació hipotètica: el grup de companys de l'institut de les meves filles que organitza un viatge a qualsevol lloc amb oci nocturn (perquè, malauradament, això és el que ven majoritàriament Mallorca) i aquest viatge se'ls presenta i se'ns presenta com a COVID FREE, amb totes les garanties sanitàries -imagín que això mateix varen comprar els joves que vengueren a Mallorca-. Nosaltres, com a pares en aquesta situació imaginària, tenim molts de dubtes, però ens deim que ja deu ser segur viatjar i que si no fos així, cap agència estaria organitzant aquests tipus de viatges, no?

A mesura que reflexionam sobre què fer, si donar permís o no, creim que, tal vegada, ja és l'hora de tornar a algun tipus de normalitat: els joves es mereixen un descans després dels dos cursos tan difícils que han tengut; les nostres filles han estudiat molt i han tret bones notes; sembla que la pandèmia va minvant i en qualque moment ha de passar aquest malson; elles i els seus companys són joves, han fet les coses com tocava i són responsables (ens ho han demostrat en infinitat d'ocasions) i, vaja, en qualque moment haurem de començar a fer viatges i sortides.

Elles ens asseguren que aniran alerta, que no s'excediran amb l'alcohol, que duran la mascareta tot el temps i que guardaran la distància amb les altres persones que no formen part del seu grup bombolla. I els pares ens ho volem creure. I elles també s'ho creuen quan ens ho diuen.

Però quan són a l'hotel, envoltades dels seus companys i d'altres desenes de joves en la seva situació, i encara que vulguin mantenir la promesa feta, es deixen dur per les circumstàncies i per la festa. D'acord, els joves en són responsables del descontrol d'aquells dies perquè són els protagonistes, però meam, pensem que tots hem estat joves i que ens hem deixat dur per les circumstàncies. Ara, bé, el que passa actualment és que les circumstàncies normals d'aquests sortides en grup són descontrol, alcohol i, supòs, consum d'altres tipus de substàncies. Sembla que això és el que predomina durant l'oci nocturn. I d'acord, tots ells s'han excedit, però jo em deman si els joves són els únics responsables de tot aquest despropòsit o resulta que hi ha la connivència d'algú més que ha fet negoci a la seva costa.

I seguint amb el cas hipotètic del viatge de les meves filles: suposem que els joves del grup comencen a donar positiu en COVID i els posen tots en quarantena. Idò, tots confinats, ja que és un risc que es corre en aquests temps pandèmics. Si durant tres mesos hem viscut tots tancats i durant tot l'hivern hem viscut un semiconfinament i hem sobreviscut, aquests joves també ho suportaran. A més, a l'hotel on es troben, els joves estan ben atesos, estan vigilats sanitàriament i estan controlats. I no es troben a una pensió baratera. Què més volen? I què esperaven? S'exposaven a això. Doncs, ara a aguantar-se i a fer el que toca.

Aquesta experiència amb els joves confinats la podríem haver viscut qualsevol dels pares que tenim fills en aquesta franja d'edat. Però pens que molts de pares haguéssim actuat d'una altra manera i haguéssim obligat els nostres fills a romandre a l'hotel, a fer la quarantena i no posar més persones en risc. Si t'has exposat, doncs ara assumeix les conseqüències i confina't.

Però em sorprèn molt, a part de l'actitud irresponsable dels pares de voler treure els fills de l'hotel COVID-i ja de la jutgessa ni en parlam-, que hi hagi hagut empreses que, sense haver acabat la pandèmia, hagin organitzat viatges de joves estudiants (que ja sabem que no varen ser d'estudis perquè tots els centres educatius han actuat seguint protocols estrictes i cap ha donat permís per fer viatges d'aquest tipus). Supòs que les agències no varen pensar que pogués passar el que va passar -què estrany, en plena pandèmia que s'organitzi un viatge en grup i els joves del viatge surtin de bauxa i es contagiïn...-. Em sorprèn que hi hagués hotels que acceptassin l'estada d'un grup nombrós de joves- i ja no parlam de més d'un grup; com si no tenguéssim prou experiència a Mallorca amb el que passa a moltes zones (Cala Rajada, per exemple) amb grups de joves cada estiu-. Em sorprèn que els locals dels voltants de l'hotel Bellver proveïssin d'alcohol als joves confinats. I tantes i tantes coses em sorprenen que no acabaríem si les hagués d'esmentar totes.

Així com no vull criminalitzar tots els joves, tampoc no vull criminalitzar tota l'hostaleria, però el que jo veig és que tothom ha volgut treure'n profit i ningú no va voler preveure les conseqüències. O sí, però què més és? La caixa ja està feta. Ja ho deia Anselm Turmeda, escriptor mallorquí, al segle XIV:

Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.

I jo em deman: com és que els joves (i no tan joves, segons experiències anteriors) volen venir a Mallorca a engatar-se i a anar de bauxa tot lo dia? No serà perquè tots els ho hem permès? No serà que tenim una indústria turística massa centrada en els diners fàcils i que deixa de banda la qualitat del turisme que ens duen? Doncs, ara esteim recollint el que s'ha estat sembrant durant molt de temps. I ara ens lamentam. Com va comentar la meva filla petita l'altre dia:”Quina pena, mamà, diuen que Mallorca s'ha convertit en el bar permanent d'Europa”. “Sí, quina pena, filla meva; essent Mallorca un paradís i que l'hàgim de veure degradada d'aquesta manera”

Clarament, jo veig dues Mallorques: la degradada, la prostituïda, la que es troba sota la tirania d'aquest tipus de turisme de baixa qualitat; però també la Mallorca paradisíaca i la Mallorca tradicional i genuïna. La darrera és la Mallorca que enamora, la que hem de preservar i la que hem de mostrar al món. I si això suposa canviar el model turístic, doncs es fa l'esforç i es canvia. Ara és el moment. És el futur de la nostra estimada terra i dels nostres joves. A què esperam?

Victòria Martínez