Miquel Angel Riera i Ximenis

President Associació Amics Ferrocarril Illes Balears (AAFIB)

Aquest dimecres 16 de Juny podem celebrar un aniversari especial. Fa ja cent anys que es va produir el primer viatge en tren des de Manacor a Artà i per tant, a partir d’aquest data, el tren ja va esser present pràcticament a tota la Mallorca que necessitava el ferrocarril per el seu desenvolupament agrari i industrial.

La dècada prodigiosa del ferrocarril a Mallorca va des de el 1910 a 1920. A l'empara de la llei de Ferrocarrils Secundaris i estratègics de 1908 es projecten fins a 8 noves línies (inclosa la connexió Maó -Ciutadella) que s'haguessin afegit al traçat històric entre Palma-Inca -Manacor i els seus ramals a sa Pobla i Felanitx. De totes elles només es van concloure les connexions Palma-Sóller, Palma-Santanyí i Manacor Artà.

Amb l'arribada de tren a Artà, just fa 100 anys, es completava la xarxa bàsica del ferrocarril a Mallorca i es configurava un sistema de transport que orientava gairebé tots els seus tràfics a el servei del port de Palma, origen i destí de la majoria de mercaderies i del productes manufacturats.

Bé és cert que, recolzant-se en la mateixa llei de 1908, determinats  inversors privats van intentar trencar el monopoli del port palmesà projectant noves línies al nord de l'Illa que haguessin potenciat els ports de Pollença, Cala Rajada i, sobretot Alcúdia, però la força i les influències dels accionistes dels FF.MM. van bloquejar aquestes iniciatives convertint -encara més- la capital al centre gairebé exclusiu d'influència econòmica.

La construcció de l'FC de Manacor a Artà va ser concedida mitjançant concurs a l'apoderat de Ferrocarrils de Mallorca, Sebastià Feliu Pons, sobre la base d'un primer projecte presentat per l’artanenc Rafael Blanes Tolosa. Les obres van començar a mitjans de 1916 gràcies a un emprèstit de dos milions concedit pel Banc de Crèdit Balear que, de tota manera comptava amb la garantia d'interès per part de l'estat d'un 5% sobre les inversions bàsiques de la línia.

L'obra va requerir de notables infraestructures per salvar l'accidentat del terreny: enormes trinxeres i terraplens i dues costosos túnels per salvar sa Punta i Són Sard.

Cal recalcar que la línia Manacor Artà constituïa per si mateixa una unitat comptable i administrativa diferenciada de la resta de l'anomenada "línia antiga" i en part,  la seva construcció i explotació de cobrir mitjançant l'emissió d'obligacions entre 1915 i 1918. Aquestes emissions van resultar un relatiu fracàs ja que mai es van cobrir per complet.

Efectivament, l'autèntic èxit del ferrocarril hagués estat completar les connexions Palma-Alcúdia i Llevant arribant fins a Cala Rajada, sense oblidar un ramal des de Son Carrió a Porto Cristo.

En una entrevista de 1928, Rafael Blanes, el veritable impulsor de l'arribada del tren a Artà, explicava que l'objectiu de la companyia dels ferrocarrils era completar la línia fins a Cala Rajada i perllongar la de sa Pobla fins Alcúdia. Aquests projectes mai es van realitzar, condemnant al ferrocarril a una posició marginal front a la competència de la carretera i la nova economia de serveis que començava a anunciar-se a ja als anys trenta.

I fou l’impuls salvatge d’aquest economia de serveis que coneixem com la balearització la que va provocar el tancament de les línies que travessaven l’Illa, como la de Palma a Santanyi, el ramal de Santa Maria a Felanitx i el trajecte de Manacor a Artà.

Aquesta va esser la darrera en esser tancada, el 1977 i també va esser la primera en que el govern presidit per Antich, el 2008 va anunciar un conveni  amb l’Estat de 440 milions d’euros  per, entre altres, fer les obres de Manacor a Artà per la seva reobertura, perllongar fins a Cala Ratjada i estendre la línia de sa Pobla fins a Alcúdia. El conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens va posar mà a l’agulla, però...

Fou a la següent legislatura sota la presidència de Bauzá i essent conseller Biel Company, en el 2011, on es va aturar tot lo fet i es renuncià al conveni i es reconverteix el trajecte, pràcticament acabat i amb els automotors comprats, en una “falsa” via verda, que no es mes que un traçat ferroviari pendent de posar en marxa i al que mai renunciarem.

I en especial, a l’estació de Son Carrió, tenim les instal·lacions museístiques que gestiona la Fundació Ferrocaib, on se conserva una part reduïda del nostre patrimoni ferroviari i que convidem a totes les persones a visitar-les, i que poc a poc avanci el projecte de ferrocarril històric del Pla que tenen en projecte amb el recolç de les administracions competents, que arribarà fins a San Llorenç, i que va esser aprovat fer-lo amb el diners de l’ecotaxa i eliminat dos anys després sense haver-hi invertit res.

Per tant, i ara mes que mai, agraïm a tots el ajuntaments del llevant, a les entitats que han lluitat pel ferrocarril i especialment a la plataforma pel tren de llevant, el fet que no se haguí aturat en cap moment la demanda de que si que cal posar en funcionament aquest trajecte, arribant a Cala Rajada, en defensa d’un mitja de transport essencial, necessari, sostenible i que avui, al segle XXI, ha de portar persones d’una banda a l’altra de la Illa.

Fem la darrera espitjada i que s’acabi i posi en funcionament aquesta línia. En aquesta feina hi seguirem treballant, com sempre, els Amics del Ferrocarril.

Miquel Angel Riera i Ximenis, President d’Amics del Ferrocarril.