Ara que ve Sant Joan, està bé llegir aquests poemes de Francisco Croissier, un poeta de Tenerife que, a més, va fer un programa de ràdio a Capdepera, amb el títol de L’Enigma del Convidat.

Per circumstàncies llargues d’explicar, n’havia perdut el contacte, però no els seus llibres. I volia fer-ne una versió catalana. És aquesta que el lector podrà llegir en aquesta publicació digital.

Tots els poemes són de la seva etapa primerenca, però esper que siguin un tast que ens faci voler saber-ne més.

Jo, és clar, no som objectiu a l’hora de parlar de l’obra de Croissier. Li tenc una estimació que em fa fer una mirada compromesa amb l’autor i la seva obra. I, a més, no puc separar l’obra del seu autor, com potser caldria per a fer-ne una valoració «freda». No la faré.

El meu deute amb Tenerife és molt gran, i el vaig pagant així com puc. Aquesta publicació d’avui és una passa més en la direcció d’internar retornar tot allò que vaig rebre.

Ara me’n vaig a trobar-me amb els «alzados» en un dels seus tagorors. Pensaré en la Lluna, pensaré en Paradella i tractaré de recordar com «tallar fiblons» la Nit de Sant Joan per tal que l’aigua i el vent siguin benèvols amb la terra.

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea