Una llei que s'incompleix sistemàticament
Un 29 d'abril de 1986 s'aprovava per unanimitat al Parlament de les Illes Balears la Llei de Normalització Lingüística. Naixia, per tant, una esperança en forma d'ordenament jurídic per a restablir la presència del català a tots els àmbits on havia estat foragitat o prohibit. Un marc legal que, amb les seves limitacions, ja voldríem que es complís fil per randa.
Malauradament, 35 anys després, les xifres demostren que aquesta llei s'incompleix sistemàticament sense que hi hagi cap penalització. Durant aquests 35 anys hem vist governs que es posen de perfil amb la normalització lingüística, governs que han volgut dinamitar tots els consensos i avenços que la societat ha generat i governs que fan polítiques a favor de la promoció del català però sense uns resultats tan òptims com voldríem.
En l'àmbit dels mitjans de comunicació hi ha una presència raonable del català si bé continuam sense rebre totes les ràdios i televisions en la nostra llengua. Les administracions, en general, també funcionen en català excepte en àrees tan sonades com les comunicacions de Salut. El sistema educatiu, bastió per a la recuperació de la llengua, no compta amb una inspecció educativa que garantesqui l'acompliment del Decret de Mínims. I, pitjor encara, hi ha àmbits com el de la justícia en què el procés de normalització lingüística sols no ha ni començat. En qualsevol dels casos, no s'ha assolit la plena recuperació del català a cap dels àmbits de la societat. Els casos de discriminacions per raó de llengua no aturen de créixer, com així consta a l'Informe de discriminacions lingüístiques de la Plataforma per la Llengua.
Després de 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants. Ens trobam en estat d'emergència lingüística i no s'hi pot perdre ni un minut més. Primer de tot, s'ha de complir la Llei de Normalització Lingüística i s'han d'adoptar mesures per a acabar amb la impunitat de qui no la compleix. L'ONG del català també reclama conèixer les dades d'usos lingüístics i una planificació lingüística a curt termini i que sigui efectiva.
La Plataforma per la Llengua serà al costat de tota institució compromesa amb el procés de normalització del català a tots els àmbits de la societat i farà tantes de propostes i aportacions com faci falta.
Ara bé, que tenguin la certesa tots i cadascun dels més de 23.000 socis que la Plataforma per la Llengua no deixarà de fer feina cada dia fins que puguem viure plenament en català, també si hi ha cap institució que vagi en sentit contrari.
https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/5003/la-llei-de-normalitzacio-linguistica-fa-35-anys
