Recordar és viure:  Seguim l’itinerari pels carrers de Vila Roja   

Del carrer del Sol passam al de la Lluna, seguint l’itinerari establert per aquestes caminades per Capdepera, recordant llocs pretèrits  i contemplant aquells que els han substituït, degut a la seva desaparició.

Carrer de la Lluna.-   Abans: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis / Biblioteca pública “La Caixa”.   Es tracta d’un carrer sense sortida, on tenien casa seva els següents personatges:

• L’amo en Pere Flaquer “Es Saig” (pregoner municipal): persona amb veu potent, que trescava pels cantons del poble “por orden del señor Alcalde” i comunicava al veïnatge les novetats oficials importants, els esdeveniments locals, ordenances i disposicions de Batllia. Pere Saig actuava també, quan feia falta, de “municipal” ( nom amb què es coneixia l’agent de l’autoritat civil). L’amo Antoni “Quec” i el cap de la brigada d’obres, mestre Pep Racó, també vigilaven pel compliment  de l’ordre. Tres personatges de bon demble.
• Antoni Flaquer “del Recreo”, simpàtica persona, electricista, “barman” i copropietari del Teatre Oriental, situat a la cantonada dels carrer Llum i Sanç I. Quan aquest cinema i/o teatre de varietats va haver de tancar les seves portes, Antoni i la seva dona, Magdalena, passaren a regentar el Bar del Teatre Principal ( bodas, fiestas, comuniones…) , del carrer Col·legi. La condició que el senyor Josep Balaguer Alonso, propietari del “Principal” (actualment Teatre Municipal), va posar a Antoni Flaquer fou clausurar, tancar les portes del cinema Oriental – eliminava així la competència – i oferia al matrimoni una mena de concessió del bar. D’aquesta manera, Balaguer i el seu home de confiança, Jaume de Ca’s Secretari, i posteriorment Bartomeu “Duro”, podien projectar pel·lícules i, de tant en tant, revistes, “ varietés” i comèdies, sense entrebancs ni temor a l’esmentada competència.
• Manolo, “ el limpiabotas”, també fou veïnat d’aquest carrer; el qual, els caps de setmana, es passejava pels cafès del poble, netejant i traient llustre a la pell de les sabates que portaven els homes ben endiumenjats.
• Pedro “S’Emblanquinador”:  Home molt servicial i xerrador, contractat per les mestresses  de casa pel seu art de blanqueig de parets i neteja; feina que compartia amb Bartomeu de Ca’n Torreta. Un altre Tomeu, de cognom Tous, també es va dedicar a emblanquinar per cases i xalets del poble, a banda de deixar pulcre tot allò que les seves mans podien tocar per ordre de la madona de la casa on prestaven el servei.
• Al número 3 de la casa situada sobre una petita esplanada, en forma de triangle amb escalonada, durant 60 anys almanco, hi habitaren – des de mossèn Gabriel Fuster “S’As d’Oro” – tots i cada un dels vicaris coadjutors de la parròquia de Sant Bartomeu. Un d’ells, Andreu Julià, felanitxer, va aconseguir en temps del batle Jaume Fuster, que es canviàs el nom de l’històric carrer Llum pel de Guillem Timoner, pentacampió del món de ciclisme en pista, també felanitxer, la qual cosa va coincidir amb la inauguració del Club Ciclista Capdeperense, del temps de Jaume Pascual-- del qual ja us parlàrem a anteriors capítols. Passats un anys, aquesta via, que abans s’anomenà Calvo Sotelo, va recuperar el seu primitiu nom de “Carrer del Llum” en homenatge a la primera central elèctrica del poble, allí ubicada.

Carrer Ramon Llull.- En temps passats.- Llenyer de Ca Ses Monges (durant uns anys fou capelleta provisional) / Escalonada cap al Convent/ Pati del Col·legi Sant Francesc d’Assís, a l’esquerra: saló-teatret parroquial, a la dreta: escoles nines i parvulari; convent Filles de la Misericòrdia-Franciscanes.

A aquest carrer hi va viure el mestre local de l’Escola Nacional de nins  (aquesta era la denominació), Joan Alzina Socias. Enfront de la casa d’aquest docent, hi habitava la bibliotecària de “La Caixa”, Francisca "de Lloveta", per espai de 55 anys funcionària d’aquesta entitat bancària. Al cap damunt d’aquest carrer, l’amo en Miquel Pescador, home de caràcter adust,  molt seriós, fou un expert en l’erradicació corporal de fics ( quan et tocava la berruga, aquesta desapareixia com per art d’encantament).


Grup d’alumnes  de Ca Ses Monges amb el professor Marcel·lí López

Carrer del Vent.-  Abans: Fàbrica de begudes carbòniques de Joan Ferrer Coll / Venda de cera, ciris, objectes religiosos de Ca S’Escolà/ Teixits Tomeu de Sa Tafona.  A aquest carrer, els dies de mal temps, el vent fibla.

• Joan Ferrer i Sebastià Nebot muntaren, a l’estret viarany, una indústria de fabricació de refrescs carbonitzats per a l’elaboració de sifons en vidre reforçat que, a la part de dalt, portaven un dispositiu per a prémer amb el dit i  sortia així el líquid gasós cap a fora, abans de ser begut; el líquid del sifó podia combinar-se amb begudes alcohòliques, i rebaixava el seu efecte i rebaixava també, segons deien, la pressió de la sang del qui la tenia alta.  Gasoses, taronjades i llimonades, a més d’aigua mineral gasificada, també s’hi fabricaven allí. Amb una camioneta, aquest gènere es distribuïa per bars i botigues del poble. Amb l’arribada del turisme, als anys 60 del passat segle, la família Ferrer va traslladar l’activitat al carrer Castellet de Cala Rajada.
• Bartomeu Ferrer Moll i la seva esposa Enriqueta Mercant Melis muntaren, al número 3 d’aquest carrer, ben enfront de la placeta de l’església, una botiga de teixits – tal volta la més antiga del poble --. Més endavant canviaren la seva ubicació al carrer nomenat General Franco.
• L’ amo en Biel Fiol, -- Escolà Major al servei de la parròquia (per la qual cosa habitava vora l’església)--  portava quasi sempre  una espècie de ramatge de claus de tota mena, penjat a la cintura, totes elles per a distinta finalitat respecte als múltiples departaments del temple – des del campanar, passant per la Sagristia, el Cor, i les habitacions repartides per la llarga escalonada entre la Rectoria i l’església--. L’amo en Biel en tenia cura, amb molt de zel, per la importància del seu ofici. A casa seva, madò Antònia, la seva esposa, despatxava als feligresos ciris i objectes fets amb cera amb finalitat religiosa.  L’amo en Tomeu Alzina “Padàs” fou el repicador de campanes, substitut de Biel Fiol al llarg de tota la seva vida.
• A aquest estret i curt carrer hi visqué, així mateix, la família del contramestre de marina, Pedro Vaquer Fiol, i la del directiu de Banca regional, Pedro Flaquer Vaquer.

Carrer de l’Església.-  Paral·lel a l’anterior. Mai no tingué negocis ni altres activitats. Sí que hi havia, i encara hi és, el “portal dels homes” , d’accés al temple parroquial de Sant Bartomeu. Qui ho recordi – i si no ho haurà  d’anar a cercar ¿? – fa més de 60 anys, els homes, per assistir a missa o funcions religioses, entraven al temple per la gran i alta portassa, amb  cancell  ( al costat de la qual hi havia el confessionari ) i havien de prendre seient als bancs de la part dreta, mentre que les dones estaven assegudes als bancs de  la part esquerra

Enfront de l’entrada dels homes a l’església, hi havia un local de Francisca Tous “ Cetra” , promotora d’espectacles musicals i de ball de bot, que durant molts d’anys alegraren actes, festes i celebracions gabellines.




Cap a Col·legi S’Alzinar, i al Costat de S’Alzinar des de l’hotel Creu de Tau


Carrer Dones de la llata.- Altre temps:  Taller de llauneria Tomeu Terrasa / Perruqueria Carmen / Bar centre social “Àncora”.

Actualment:  Hotel / Taller mecànic / Floristeria.

Aquesta via es va anomenar Dr. Gómez Ulla, amb bon seny, substituït per l’actual nom en homenatge a les dones gabellines, artesanes de l’obra de palma, indústria important en la història del poble.

Al costat del taller allí existent, hi ha un aljub que recollia les aigües de pluja i rierols provinents de la muntanya. (A l’anterior capítol, referint-nos al carrer d’es Regueró, ja ampliàvem dades sobre aquest indret).


Aljub carrer Madones de sa Llata

Comença el carrer a la plaça Constitució i acaba a la sortida de Capdepera , direcció cap a  Son Servera.

A aquest carrer, tot i haver-hi entrades a la plaça Constitució i a la de l’antic mercat, existeix l’accés principal al Col·legi de S’Alzinar, enfront de la Rectoria de la parròquia de Sant Bartomeu.

 
“Recordar és viure”, per tant, continuarà ben aviat…