He de confessar l’emoció que, encara després de mig segle escrivint, sento quan qualcú em comenta algun dels articles que escric per a mi (per allò de l’alzheimer del qual ja us parlava devers el capítol tercer d’aquest “Fent memòria”); però especialment  em commou quan és gent jove la que m’enceta qualque contingut dels que he escrit.  Ja són molts d’aquest segment de gent  que no han conegut la Capdepera de què us parlam, malgrat la barrejadissa que feim amb l’estat actual del poble.  Bé, idò, continuarem després del carrer de sa Pleta, amb què acabàvem l’anterior capítol, amb aquesta passejada que ens porta cap al…

Carrer Roses.-  Actualment hi trobam un bar-restaurant,  un centre religiós, el quarter de la Policia Local i  un centre cívic municipal.

Abans (ja desapareguts).- Instal·lacions frigorífiques/ Instal·lacions elèctriques Puig / Tafona de trullada d’oliva, Can Maia/ Elaboració de puu per a pescar, Can Lloveta.  

Com a recordança d’aquest carrer:-

• El que avui són les dependències de la Policia Local, durant un llarg temps fou fàbrica/taller d’objectes de regal d’olivera, que anaven destinats al sector de souvenirs del turisme, dels anys 60 del passat segle.
• La tafona a on es premsava l’oliva, que els pagesos dipositaven a aquest establiment, dotat de potent maquinària de trullada i engrunament del fruit de l’olivera per ser convertida en oli per a consum humà i d’altres destinacions; tingué rèpliques a altres carrers del poble i, com no?, a foravila, ja que possessions com sa Tafona poden presumir d’haver estat precursores d’aquesta activitat tan nostrada, avui desapareguda. El trull, moles i cilindres de Can Maia – de la qual acompanyam un dibuix fet per Joan Nebot, Rai—encara es poden admirar (si els propietaris hi donen el seu consentiment, clar!) a l’interior d’una formosa casa de caire tradicional, existent allí mateix on hi va haver la tafona.
• Joan de Lloveta, nascut al casal de foravila de la qual va heretar el cognom, fou un home lliure i molt peculiar de la contrada gabellina. Quan els companys de partida de “truc” a La Palmera  demanaven a Joan pel motiu  que caminàs en positura escorada cap a una part del cos, ell els responia que allò venia de naixença, perquè la mare l’havia parit sense l’ajut d’una comare, de la qual cosa quasi sempre bravejava. La major part de la seva vida la va dedicar a “fer puu” i pescar.  Es Carregador i sa Pedruscada foren els indrets preferits, vorera la mar, per destriar dintre l’alga esmorteïda que empenyia l’aigua cap als penyals, els minúsculs organismes marins utilitzats per grumejar i fer esca. A Joan també se’l conegué per “ de Conies”; ningú no ha sabut de la relació d’aquest malnom amb el de Lloveta.

Carrer de sa Vinya.-  No consten, ni ara ni abans, comerços de cap tipus.

Personatges d’aquest carrer  dels quals  fa difícil oblidar-se:

• Mestre Antoni Ferrer, Barber, perruquer d’homes del cafè del Recreo i, més tard, del bar La Palmera de la plaça l’Orient. El seu tret més característic era  que quasi sempre fumava en pipa, o almanco la portava a la boca, menys quan tallava els cabells o afaitava els clientes.
• Jaume Juan Mayol: un avançat del temps en què va haver de viure. Lletraferit. Si Jaume hagués tingut l’oportunitat de poder estudiar més enllà de l’escola primària, hagués passat a la història de Capdepera com un home culte, lletrat, molt conversador, el qual, amb admiració, els amics titllaven “d’enciclopèdia”.

Carrer des Pou.-  Es tracta d’una via que uneix el carrer Ciutat amb el de Roses. Cap negoci conegut a aquella travessia. Un segle enrere, entre la casa de “ca ses Gargòries”, de Benvinguda Moll i la família Hèvia, al cap de cantó de dalt del carrer, i  la gran casa coneguda com “cal Papa”, de Gaspar Massot i hereus, hi havia un pou molt fondo del qual es treia aigua que abas-tia  tots el veïnats. D’aquí prové el nom del carrer: Pou, que s’ha conservat fins als nostres dies. Però el pou fou reblit amb motiu de les obres de conducció d’aigua potable i clavegueram del poble.

• L’esmentat Gaspar Massot i Joan Meco, el qual va emigrar a Xile amb la seva família per posar en funcionament una farinera propietat d’un gabellí, Pere Melis   Rater, que havia partit cap a Santiago feia un fotimer d’anys. Pere Rater va reclamar la presència de Joan (cunyat d’Antoni Pifolè) per la coneixença que - després de molts d’anys de treballar a la farinera del carrer Sur de Capdepera, de Jaume Melis (fillol de Pere) i Bartomeu Vaquer- tenia Joan d’aquesta activitat. Allí va fer una discreta fortuna, però per motius de salut no pogué tornar, ni viatjar mai a la roqueta, cosa que sí varen poder fer la seva dona Antònia i la filla, al cap dels anys, i residien a Artà.

Carrer de na Gambusina.- Agafa el nom d’una casa de camp, que res no té a veure amb els gambusins o “mopis”, suposadament.  Tal volta qui va néixer a “na Gambusina”, mossèn Pere Orpí i Ferrer, prevere, escriptor, pintor i poeta/rapsoda, podria fer-nos cinc cèntims sobre aquest carrer i la casa que el va veure arribar a aquest món.

Temps enrere: Cotxeria Agència transports Moragues. Actualment, no hi ha activitat comercial.

Carrer Creu des Terme.-  Vial curt que uneix el carrer Oest amb Roses, dividit pel final del carrer Ciutat, on trobam una petita plaça amb bancs per al descans del vianants, molt acollidora. Al centre d’aquesta placeta s’alça una gran creu de pedra, la qual antigament assenyalava l’entrada al terme municipal i, concretament, al poble. Una creu que fa anys i panys estava situada vora l’Escorxador Nou i, des d’allí, fou traslladada a aquest indret, una volta reconstruïda. 

Abans (ja desapareguts).-  Hi trobàvem: Distribució de begudes i refrescs  Margalida Rotger i  “Matancer Jaume Ravell, per a sacrifici de porcs”.

El Carrer Curt :  només té 7 metres de llargària, sense sortida, amb dues cases: la d’en Tomeu Bolló i la de Rafel Serverí.

El Carrer de son Gregori  (pronunciat, des de sempre, “Gargori”) transcorre des del carrer Roses fins a Oest i està xapat pel carrer Ciutat.  A aquest carrer hi va haver un comerç de begudes i servei a domicili, amb camioneta,  denominat “Can Trobat”. També oficines d’empresa de construcció Moles.

Carrer Oest.-   Abans: Saló d’aprenentatge “ Sylvia”, de ballet infantil-juvenil. / Guarda forestal, Pep Mestre.

A la casa amb el número 6, hi habitava Jaume Pascual Tous, Moma. També se’l coneixia per  “Es Forneret”, ja que repartia pa per Capdepera i Cala Rajada, elaborat al forn de Sebastià Mengol, a Vila Roja. Jaume va dedicar part de la seva joventut a la competició ciclista i, en la faceta professional, fou guanyador d’importants premis a nivell insular i nacional; motiu pel qual es va fundar a Capdepera un Club Ciclista en un pis del café de l’Orient. N’Hidalgo i Tomeu Febrer, ambdós del nostre poble, també foren destacats esportistes del pedal, si bé no pogueren arribar al  “palmarès” de Pascual.

Continuarà...             

Fins aviat, amics !