Bartomeu Melis “Meyme”  

CAPDEPERA  POBLE : QUI T’HA CONEGUT I ET CONEIX !!

En un poble en  què tothom es coneix, on és difícil, malgrat els temps que corren, no pasturar per carrers , places, carreranys o foravila i no topar-te amb  amics i coneguts que t’escometen, s’aturen a fer una xerradeta (guardant les distàncies, clar!) i alguns, coneixedors del teu tarannà, proven d’encolomar-te feines que, si bé per a uns poden ser engrescadores, per a altres (tal volta sigui el meu cas) ja comencen a fer-se feixuges per raó de l’edat- més que per altra cosa- i pel bagatge que,  després de més de mig segle picant, ja portam sobre les espatlles.

Però és que resulta que a Miquel, com tampoc a cap dels membres que componen “Cap Vermell, revista digital”, un servidor no sap ni pot negar-se a tot quan li demanen. Sempre m’he considerat un beneficiat de moltes d’iniciatives empreses per l’esmentada associació. I, en especial, Miquel, -- em refereixo a Miquel Llull , el meu antic veïnat del Recreo , germà d’un gran amic, en Joan, que fa anys no es troba entre nosaltres -- ; sí, Miquel, amb qui sempre és un plaer parlar, a qui trobo caminant molts de dies i això fa que un no es pugui amagar o sos-treure’s dels seus insistents encàrrecs.  Ho he provat, Miquel, després d’una llarga pausa de temps sense escriure . I el que segueix és el que n’he pogut treure:

RECORDANÇA NOSTÀLGICA D’UN PASSAT RECENT, O NO TANT.

S’ha dit, darrerament, que Capdepera poble cada cop torna més minso  quant a  teixit empresarial. No hi ha dubte que el tancament de la darrera entitat bancària existent al poble ha contribuït  que diaris, televisió  i xarxes socials hagin coincidit a fer-se ressò  que, no tan sols són els bancs qui baixen la paradeta, sinó també negocis, empreses, instal·lacions, que fins aleshores donaven aquest plus de qualitat econòmica a  Capdepera vila.

Si deixam de banda la totalitat del municipi gabellí i no perdem de vista el contingent comercial i industrial que, encara amb una certa potència, s’agombola devers “Es Camp Roig”, al polígon industrial de Capdepera, ens adonarem que, tal volta, no està del tot perdut, encara que sí voldríem que el centre del poble no s’hagués anat buidant amb tanta lleugeresa. Hem de creure que la/les crisi/s qualque cosa hi hauran tingut  a veure i, per tant, ens haurem de resignar sempre  amb l’esperança d’uns nouvinguts temps millors.

La intenció de qui aquest article escriu no és parlar d’economia, de negocis, comerços  ni res per l’estil. Per escriure sobre  temes així, un n’ha de saber i conèixer el “percal”  i aquest no és el meu cas, ni de prop fer-hi! Sentimentalment, sense manca d’un cert  romanticisme, com a recordança o fent comparacions (baldament aquestes, de vegades, siguin odioses) sí que, per ventura, puguem entrunyellar el que alguns companys i amics  em comanen, els quals m’han empès  cap a l’elaboració d’una mena de memoràndum que, tot i poder resultar curiós, no estarà exempt d’una certa nostàlgia.

El fardatge que encobeeix  la sapiència dels següents personatges gabellins:

• Pere Orpí Juan, amb pàtina de més de cent anys de vida.
• Els germans Sebastià i Jaume Melis Mayol, acompanyats d’un fotimer d’arxius, notes i contarelles.
• Margalida i Bàrbara Alzina Ferrando i la seva neboda Maria Lladó, pletòriques de sensibilitat i meticulositat, escodrinyant la paperassa de documents i carpetes de llibretista amuntegats al sostre del carrer Batista.
• I, a més, els continguts vessats, al llarg dels anys, a revistes de paper de pobles propis i veïnats que parlen de Capdepera, i de publicacions locals referides a temps precedents….

Tot plegat conformen i recolzen els articles de la secció  “Fent memòria” , que durant molt de temps hem anat vessant en aquest “Cap Vermell”- que les guarda en custòdia-  sempre amb l’íntim desig d’evitar que pugui oblidar-se un tros de tanyada, l’esqueix que pretén empaitar  reminiscències d’història gabellina. En aquest cas concret,  la relació de negocis, empreses, instal·lacions…les seves breus històries recaptades d’aquells avantpassats i, així mateix,  del pretèrit més recent, i no tant, de Capdepera poble, dels que ja res resta.

I ens agradaria poder-ho fer ubicant-hi, de passada, els nous establiments sorgits, i els pocs que hauran sobreviscut, dintre del perímetre de municipi circumscrit entre la rotonda de “ S’Heretat” fins “Es Camp Roig” i d’aquí cap als  “Es Quatre Cantons”,  seguint per la via de circumvalació junyida al camí  de Sa Pedruscada,  pujant  pel  “Puig Seguer “ “Ses Penyes”, “Sa Cova Negra”, baixant per “S’Alzinar”, “Son Favar” , “ Ca’n Cardaix” i  “Sa Canova” fins a tornar enllaçar amb l’inicial rotonda de “S’Heretat”.  Que aquest i no altre és precisament el meu, no suficientment, ben ponderat poble de Capdepera.