"Històries, curiositats i tradicions de Mallorca", de Gaspar Valero i Martí
La roda del temps: Carnestoltes (Carnaval o “Darrers dies”)
Mascarada de Carnestoltes (pintura anònima del s. XVII, Mallorca)
El Carnaval o, més antic encara, Carnestoltes, és el període de divertiments públics i de disfresses que precedeix la Quaresma; especialment, els sis dies anteriors immediatament al dimecres de cendra, i per això s’anomenen aquests dies també popularment els “Darrers dies”. De fet, en sentit ample, són les set setmanes que hi pot haver entre Nadal i Quaresma. Cronològicament és una època variable ja que els dies de celebració depenen del cicle que determinarà la Pasqua. Pel que fa als orígens d’aquesta festa, segons explica Caterina Valriu al seu llibre El Carnaval a Palma. Com era abans, sembla ser que aquests estan íntimament relacionats amb l’establiment de la quaresma per part del Papa Gregori “el Gran” que en un principi la va anomenar Carnes Tollere (carns privades, carns prohibides). Així, el carnaval sorgiria com a reacció a aquest període (quaresma) de privació, dejuni, d’oració, de penitència... i es començaria a fer tot el contrari al llarg dels dies anteriors. Amb el temps, es passaria a denominar carnestoltes (paraula provinent de l’expressió Carnes Tollere) al període anterior de disbauxa i llibertats; i Quaresma (en relació als seus quaranta dies de durada) al període posterior de penitència . Seguint la mateixa autora i segons l’expressat al paràgraf anterior la festa de carnaval es caracteritzaria per la inversió de rols, pel capgirament d’allò que és usual i quotidià, per la sàtira i per la crítica. Aquestes característiques es manifestarien mitjançant la modificació de l’aparença física a través de la disfressa. En paraules de Caterina Valriu, “disfressar-se, emmascarar-se, és un dels camins més vells que té l’home per escapar d’ell mateix, per esser considerat un altre, actuar com un altre, esser un altre... almenys per unes hores. I a més facilita la impunitat, l’anonimat i per tant el joc burlesc”1. Pel que fa al mot Carnaval, sembla que prové de l’italià ‘Carnelevare’, compost de ‘carne’ i ‘levare’, que podríem traduir, com havia passat amb carnestoltes, “llevar carns” o “retirar les carns”.
La paraula Carnestoltes la tenim documentada a Mallorca des del mateix moment de la Conquesta, ja que el rei Jaume I esmenta que, en el repartiment de l’any 1230, la subhasta o encant dels béns mobles dels sotmesos i vençuts durà des de Carnestoltes a Pasqua: “Començam l'encant de fer: e començà's a Carnestoltes e durà tro a Pasqua”2.
El 1521 es documenta el ‘Dijous llarder’, que aquell any, ara fa 500 anys, s’esdevingué el 7 de febrer, dia en què esclatà la Germania. Un document de Sóller de 1530, fa referència a les festes de carnestoltes: “Los derrers dies de carnestoltes... sortí a fer bulla i moneries”3. La celebració del Carnaval o Carnestoltes, per la subversió i la llibertat que suposa el canvi de rols, ha estat sovint objecte de prohibició. Sabem que ja al segle XVI hi hagué intents de prohibir les disfresses, com recull un pregó del 23 de gener de l’any 1548, que prohibia les disfresses i preveia castigar els infractors4.
Una notícia recollida per Àlvar Campaner al seu Cronicón ens il·lustra sobre les festes oficials del barroc i ens aporta un detall del Carnaval: “El 28 de febrer de 1677 es feren a Palma solemnes festes per l’entrada en el govern de la corona espanyola de D. Juan [José] de Austria, fill natural del rei Felip IV. Celebraren els cavallers aquest esdeveniment al Born, distribuïts en 4 grups de 16 cadascun, diferenciats per colors verd, blanc, blau i vermell. Hi havia en el Born 4 peces d’artilleria i també eren presents els Dos-cents; dispararen les peces, figuraren combats les dues companyies de la milícia municipal, caragolejaren els cavalls, i els seus genets llançaren ous d’aigua odorífera a les dames, perquè era diumenge de carnaval. Acabà la festa de nit passejant per la ciutat, que estava il·luminada, portant torxes enceses”5.
Una altra notícia del Cronicón ens mostra les prohibicions de què eren objecte certes llibertats del Carnaval: “El 3 de febrer de 1682 es llegí un pregó reial que prohibia ballar, tocar guitarres ni altres instruments, tirar taronges o altres objectes amb motiu de la bulla i gatzara del Carnaval, sota multa de 10 lliures i 30 dies de presó, i, en canvi, manava fer pregàries per la pluja que tanta falta feia”6. L’any següent, el 18 de febrer de 1683, es dicten pregons prohibint els balls i les diversions de carnaval, amb motiu de les pregàries en demanda de pluja7.
Recull també el Cronicón una variada crònica del carnaval de 1685. El dijous llarder caigué dia 1 de març: sortiren els cavallers al Born vestits amb fulles d’arbres i plantes. Dia 3, dissabte de carnaval, el virrei i els cavallers feren una encamisada8. Dia 4, diumenge de carnaval, anaren al Born, on justaren i feren un rech; ja a la nit, el virrei organitzà un ball al Palau de l’Almudaina9. El 1686 hi hagué al Born una desfilada de cavallers disfressats, que bé pot ser un precedent de la Rua: “El 24 de febrer de 1686 fou diumenge de carnaval: celebraren els cavallers festes de màscares en el Born; eren quaranta genets amb disfresses de diverses espècies d’animals”10.
Llibre de Caterina Valriu sobre el carnaval
Segons Joan Amades, el rei Felip V, el primer Borbó, també dictà lleis prohibitives contra els balls de màscares: “En una de les disposicions privatives de les festes i expansions de Carnestoltes dictades per Felip V, a la primeria del segle XVIII, hom remarca, entre altres coses, la prohibició estricta dels balls de disfresses, de recent introducció en la Cort, perquè ofenien Déu i estaven en pugna amb la decència de la nació espanyola. No fou concedit permissió per a celebrar balls de disfresses fins a l’any 1788”11 (). Superada la prohibició, tenim una altra interessant referència sobre el Carnaval de l’any 1798, també recollida pel Cronicón: “Els dies 11, 15, 18 i 20 de febrer, a instància del Capità General, hi hagué curses en el Born, celebrades pels cavallers. El primer dia hi participaren tretze parells amb disfresses (hongaresos, turcs, etc.); el segon, catorze parells vestits d’herba i un carro triomfal, també adornat amb herba, amb el déu Baco i els seus atributs; els cavallers tiraven ous de colors a les senyores, i aquestes a ells; passejaren al voltant del Born i, de nit, dugueren el carro per gairebé tots els convents de monges. El darrer dia anaven vestits a l’espanyola antiga, tots endolats, com també el carro triomfal, davant el Temps amb els corresponents trofeus i ornaments; de nit, passejaren per la ciutat amb torxes negres, i acabà aquesta estranya i lúgubre funció”12.
L’any 1800 s’introduí la novetat de fer balls de màscares a la Llonja: “Entre el 13 i el 24 de febrer s’organitzaren set balls públics de màscares celebrats a la Llonja, per concessió de S. M., primera vegada que es veié a Mallorca aquest tipus de diversió”13. Aquests balls de màscares es convertiren en habituals. A principi de segle XIX era ja una tradició fer balls de màscares durant la segona quinzena de gener i fins l’inici de la quaresma, ja dins febrer: així diu una notícia de l’11 de gener de 1804: “La Ciudad acordó el que empezasen los bailes de máscaras y que para ello se ofreció el Corregidor a facilitar la Lonja”14. Pere d’Alcàntara Penya esmenta “Es darrers dies” a un dels seus poemes: “Ja ve la comparsa de mestre Tomàs; | ell i sos manobres solen fer cada any | uns bons darrers dies amb concòrdia i pau”15.
L’ambient de gresca de Carnestoltes és esmentat a revista L’Ignorància de 31 de gener de 1880 “Pocs ciutadans hei haurà que estigan dejuns d'haver anat a n'es balls de màscara, d'haver donat i rebut broma, ò que no s'hajen desfressat, tirat òus plens de farina, passat una o moltes nits sense dormir per anar de parranda i fé tota classe de desbarats tan útils per enmalaltir-se”16. La mateixa revista de 7 de febrer de 1880 comenta que es comença a dir la paraula Carnaval, quan sempre havien dit “es darrers dies” i esmenta també una “Cabalgata”, que ja era sa Rua: “...anomenam darrers dies à sa temporada que dura des de es començament de l'any fins à n'es primer dia de corema. Sa gent de tò així mateix ja comença a dir-li Carnaval. (...) De primeres, es ciutadans no veien altra Colcada que sa de la Conquista; ara, d'alguns anys en aquesta part, lo més florit i granat de sa joventut ciutadana, en venir aquest temps, se desteixina i dú la turba per fer una Cabalgata com'il faut, amb carretel·les i cavalls, i rics desfressos, i confits a ratx i roi, i fins i tot amb caritat p'es pobres”17.
El diari La Almudaina de 17 de febrer de 1890 publica una crònica molt crítica sobre el carnaval: “El carnaval, llamémosle así, revistió mayor animación que el jueves, pero no mayor esplendor. Como esta diversión en todas sus manifestaciones da ya, con gran complacencia del sentido común, las últimas boqueadas, no hay quien siendo serio y medianamente ilustrado quiera fomentarlo dando vida y movimiento a una costumbre que no tiene razón de ser. A este principio obedecen los hechos de no haberse podido verificar algunos bailes de máscaras por falta de ellas y el no haberse visto en los paseos el jueves pasado ni ayer, más que feos monigotes, algunos niños vestidos con regular gusto, unos pocos disfrazados con gusto exquisito y tal cual dominó de la high life, confundido para el vulgo y visible solamente por unos momentos y por algunas personas. En varios carruajes se pasearon por los lados del Borne y de la Rambla cierto número de máscaras, especialmente muchachos, que a fuerza de tirar confites, llevaban una cohorte de mocosos de ambos sexos, que se metían entre las piernas de los caballos y las ruedas de los coches, haciendo sudar tinta a los guardias municipales a pie y a caballo que prestaron en ambos sitios muy buen servicio y muy penoso. Y así llegó la noche, retirándose cada uno a donde hallase mejor ambiente que el que corría por los paseos”18. El diari de 19 de febrer de 1890 esmenta algunes notes sobre el carnaval. La primera era sobre el ball de màscares del Círculo Mallorquín: “El baile de máscaras celebrado el lunes en el Círculo Mallorquín estuvo verdaderamente lucido. La animación reinó hasta las primeras horas de la madrugada, habiendo momentos en que era difícil la circulación por los salones del casino”. La segona referència parla del carnaval al Born: “En el Borne volvió a repetirse ayer por la tarde, la fiesta de anteayer. Un inmenso concurso de gente y otro también extraordinario de máscaras, ofrecieron una verdadera escena del carnaval veneciano al aire libre”19.
El diari de 25 de febrer de 1895 recull el fet que a la Seu se celebrava l’oració de les quaranta hores, en desgreuge pels pecats comesos amb motiu del carnaval; el redactor, perplex, mostra la seva sorpresa perquè molts dels que han participat a la Rua van després a l’oració: “Después de terminado el paseo de la tarde, muchos de los innumerables carruajes que habían asistido haciendo la rua alrededor del Borne, fueron a hacer cola en la plaza de la Catedral, verificándose el singular fenómeno que las mismas personas que habían contribuido con su presencia al acto que motiva la oración de cuarenta horas que se celebra en dicha basílica, en desagravio al Altísimo por los pecados que se cometen, acudían a postrarse ante S.D.M. tal vez sin el propósito de abstenerse de concurrir de nuevo hoy ó mañana á dicho carnaval, es decir, á pecar de nuevo, si la asistencia contituye pecado”20.
Sa Rua a Palma (dibuix A. S. Boyd))
Emili Oliver publicà a la revista La Roqueta de febrer de 1902 un poema titulat Carnaval, de to crític amb els excessos de la festa, que comença així:
Avui és el gran dia, lo jorn de Carnestoltes.
Veniu amb mi a la plaça, veureu donar mil voltes
als desfressats que hi bullen; veureu lo que jo hi veig:
Alegres mascarades recorren el passeig
cridant, riguent, sens ordre, moguent algaravia,
que la cordura és loca, pues lo permet tal dia21.
La mateixa revista La Roqueta de febrer de 1902 publica una crònica sobre el Carnaval a Palma: “Enguany podem dir que el carnaval ha estat animat, advertint emperò que en el desfile de carruatges, que eren numerosos, hi havia molt poques màscares, no disminuint per això la lluita de serpentines entre la jovenea que en cotxos o montats a cavall anaven en el desfile, i ses al·lotes que omplien renoueres els balcons i miradors del Born i Mercat. Resultaven d’un efecte hermosíssim els arbres del passeig qui romanien cuberts d’un sens fi de cintes de colors, semblants a ses branques, braços estirats d’arlequins agegantats. Els vespres, pel passeig des Born, era difícil transitar-hi, tanta era la gentada. Allà també se daven vertaderes batalles de confetti. Tots quan en sortien anaven cuberts de paperines de colors, i damunt el pis del passeig quedava una bona capa de paperines. Vist d’enfora es Born, semblava talment que es calava foc, tanta era sa nuvolada de pols qui d’ell sortia”22.
Miquel R. Ferrà, l’any 1906, en un to més literari, dibuixa una dura crítica sobre les vanitats del Carnaval: “Darrers dies. Les diades de febrer són tristes dins ciutat... Arriba Carnestoltes. Pels carrers sonen gemegoses les músiques dels estudiants. La Corema qui s’acosta, penitencial i color de cendra, fa com una ombra vaga damunt aquelles alegries fictícies. L’horabaixa roden sobre el fang del passeig les carrosses lluentes. Manats de serpentines, penjant al vent d’una dissipació vana, insulten amb sa follia la desolada nuesa dels arbres sense fulles. L’encesa de llums és d’una melancolia insuportable. Ciutat s’umpl d’una febre malalta, groga com la dels fanals d’un enterro. La mascarada que hi desfila sembla la visió malsana d’un desvari… L’endemà, les senyals de la disbauxa i del desordre apareixen en la sala de ball abandonada, plena encara d’una polsina asfixiant a on germinen les males malalties. Es tot lo que queda de la festa. Això i qualque poncella rebregada que anirà al fems amb les agranadures”23.
El diari de 6 de febrer de 1911 anunciava l’inici del Carnaval: “Puede decirse que ayer empezó ya de lleno el carnaval en Palma, pues por la mañana se hizo ya buen consumo de confecti entre las sirvientas en la plaza Mayor. Por la tarde, a pesar del tiempo lluvioso y frio reinante se vieron por el paseo del Borne a buen número de máscaras que animaron aquel paseo. A eso de las seis de la tarde un fuerte chubasco disolvió a los concurrentes” 24.
El diari de 4 de febrer de 1918 ressenya del diumenge anterior al de Carnaval que ja es passejava gent disfressada i que hi havia alguns edificis significatius amb ornamentació carnavalesca: “ayer puede decirse que comenzó el carnaval. Circularon por las calles buen número de máscaras y mascarones. El Borne se vió muy animado, llamando la atención la fachada de la Veda donde se había reproducido el célebre Moulin Rouge de París”25.
El 7 de febrer de 1918 fou el dijous llarder o dijous gras, una de les cites importants dels darrers dies; destacam que el nom de rua s’aplicava als seguicis carnavalescos, no únicament al del diumenge de carnaval, encara que aquest fos la rua per excel·lència: “ayer, jueves lardero, el tiempo favoreció a la gente deseosa de divertirse. El dia fue primaveral. Por la tarde el paseo de coche se vió concurridísimo, llegando la rua hasta frente el Teatro Principal. Se hizo buen consumo de serpentinas. Escaseaban las máscaras que tripulasen carruajes. El Borne, atestado de gente. Buen número de comercios cerraron por la tarde. Niños de pierrots, de campesinos, de holandesa los había a granel. Al anochecer muchas comparsas de mascaritas se congregaron en el Borne. No faltaron los mascarones de siempre, gente que anda ávida de divertir al prójimo”. El batle de Palma dictava un ban per evitar els desordres i abusos carnavalescos: “Ayer por la tarde siguiendo la costumbre de todos los años fue fijado en los sitios de costumbre un bando de la alcaldía dictando medidas encaminadas a evitar abusos en los días de carnaval”26.
El diumenge de carnaval de 1918, s’organitzaden diversos balls de carnaval, com el de La Protectora: “Anteanoche celebró la pujante sociedad de socorros mutuos La Protectora el baile de socios que tanta fama ha ido adquiriendo en el transcurso de los años. El vasto salón era incapaz para contener a las numerosísimas máscaras que, ataviadas con distintos trajes, acudieron al festejo”. El local havia estat convenientment ornat ja des del portal d’entrada, guarnit amb pals cobert de murta i amb fanalets venecians: La sala lluïa ornaments, com la imitació d’arquitectura àrab que en circumdaven el perímetre. Com era costum, hi assistiren les autoritats. Hi hagué sorteig de regals i un ‘lunch’ amb pastes, dolços, vins generosos i purs havans. El president de la institució formulà el brindis; destacam que demanà al governador que solucionàs el problema de les subsistències alimentàries, amb greus mancances aquell any. El senyor Nouvilas també prengué la paraula, per al·lusions del president i es manifestà mallorquí de cor i content de trobar-se a un lloc on “se cumplen a fondo los fines benéficos y de democracia, los dos ideales, dijo, de toda mi vida” A l’Assistència Palmesana, al Pes de la Palla, també hi hagué ball de socis, amb el local adornat27.
Sa Rua a Palma, als anys 1920 (Arxiu J. Mascaró-Passarius)
El dilluns de carnaval de 1918 fou magre, amb rua al Born: “ayer penúltimo dia de carnaval, la animación no fue muy grande. Por la tarde concurrieron a la rua carruajes en número suficiente tan solo para dar la vuelta al Borne”28.
El diari La Almudaina d’11 de gener de 1927 anunciava el programa dels balls de Carnaval que preparava l’Assistència Palmesana: “De la Asistencia Palmesana. Esta Junta de Festejos, tiene acordado celebrar bailes de máscaras en la presente temporada, los días 13, 15, 19, 22, 27 y 29 del mes en curso y los días 3, 5, 10, 12, 17, 19, 22, 26 y 28 de febrero. En el ánimo de la Junta organizadora está darles un realce inusitado, por lo que tiene montado un expléndido servicio de restaurant y además los concursos y regalos que tiene en proyecto; se sorteará en el último baile un valiosísimo regalo cuyos billetes se irán repartiendo todos los días del baile, a las máscaras que asistan. También tiene acordado celebrar una velada el próximo día 20, fiesta de San Sebastián y tres bailes de trajes exclusivos para los socios”29.
El Carnaval a l’actualitat
Actualment, Sa Rua, designa a la desfilada que té lloc el darrer cap de setmana de carnaval. Aquesta desfilada la conformen diferents carrosses, comparses i individus disfressats que circulen pels carrers del centre de Palma. Pel que fa als seus orígens, és important destacar que, encara que Sa Rua com a tal no existeix fins a principi del s. XX, diverses dades indiquen que ja en els segles XVII i XVIII existien desfilades de disfresses al Born . Segons exposa Gabriel Janer Manila, podem trobar els inicis de Sa Rua a les passejades de gent disfressada pels carrers abans d’acudir als diferents balls que s’organitzaven per aquestes dates . L’itinerari que seguia Sa Rua a principi de segle XX era semblant a l’actual: anava per la Rambla, passava per davant el Teatre Principal, pel Born i arribava fins al Moll. Grups de gent disfressada, carruatges, cotxes (amb l’arribada dels primers automòbils a la illa) i grups de músics realitzaven aquest recorregut durant els horabaixes de quatre dies. És important destacar com en el període de la Guerra Civil i durant tot el franquisme, el carnaval fou suprimit i prohibit. En aquesta època aquesta celebració fou patrimoni dels infants i el Carnaval fou reduït a una petita i innocent festa infantil. Així, deixà de celebrar-se Sa Rua, que és recuperada al 1980 a iniciativa del grup d’animació Sa Calatrava. A partir de 1982 l’ organització de la desfilada és assumida per l’Ajuntament.
Paral·lelament al ressorgiment de Sa Rua, s’anava perfilant el que es coneix com a Sa Rueta. Actualment, Sa Rueta és una versió infantil de Sa Rua i consisteix en una festa de disfresses i activitats destinades als infants.
Balls de Carnaval
Els balls de carnaval que, com hem dit, s’inicien a principi de segle XIX, durant el segle XX es popularitzen i s’organitzen a nombrosos locals de Palma com el Círculo Mallorquín, la Protectora, l’Assistència Palmesana (Pes de sa Palla), la Mascarita, el Veloz-Club, la Puñalada, Mar y Tierra, el Cine Modern, el Gran Hotel.... entre 1882 i 1932 s’han comptabilitzat quaranta-tres establiments o entitats organitzadores d’aquest tipus de ball .Actualment, l’Ajuntament organitza una festa de carnaval el diumenge després de Sa Rua. Aquesta festa consisteix en un concert que es celebra a la plaça Joan Carles I.
Part d’un díptic editat pel Grup d’Animació de sa Calatrava l’any 198030.
Ball de Carnaval, Dibuix de David Santsalvador, 1936
Un tast dels “Darrers dies” a diferents pobles de Mallorca
A tots els pobles de Mallorca era típic veure passejades de colles de disfressats al crit de “Voleu fresses?”, fórmula per a demanar el permís per a entrar a una casa i armar-hi gresca. També era típic -i emprenyós per al que en patia les conseqüències-, “fer bulla”: Gresca que es fa per carnaval, com socarrar, ortigar, tirar tests a les cases, etc31. El diccionari Amengual, de 1858, recull la frase “Fer bulla” també com a gesca del carnaval: “en carnaval o estando de matanza del cerdo, echar por juego, olla, cántaro, etc a la puerta de la casa de algún amigo”32.
-Alcúdia: “Dur s’homo a sa marjal”
Diu Caterina Valriu: “A Alcúdia la llicència femenina pròpia dels Darrers Dies es manifestava en una facècia que feien les al·lotes als homes. Els duien a la botiga i un cop allà,de grat o per força,havien de pagar el que les al·lotes volien.Però la gràcia de la festa residia en la manera de dur-lo a la botiga, que prenia un nom ben curiós:
—Llavò, es Darrers Dies els dúiem a marjal. Saps que és marjal? No? Idò,els Darrers Dies dues al·lotes agafàvem un home i el sèiem a una cadira. I assegut a sa cadira el dúiem a sa botiga i mos havia de pagar lo que noltros demanàvem. I es homes corriiiiien, perquè no els agafàssim, i noltros teníem sa cadira sempre aparellada i era un costum,de dur s’home a marjal. I hi havia qualque jove que anava a darrere qualque al·lota i se deixava agafar.Això era sa festa de sa plaça. Tothom reia quan el duien a marjal”.
Font: Valriu, Caterina: “L’antiga festa de Carnaval o Darrers Dies a Mallorca. Una aproximació”. A: Festa popular, territori i educació. València: Universitat de València, 2017
Sa Rua a Marratxí, 2019
-Algaida: “En Cames tortes”
És el protagonista del Carnaval d’Algaida, es tracta d’un home de bulto al qui fan judici i executen actualment el dissabte de Carnaval, el mateix dia que fan la rua a Algaida. Abans la festa d’en Cames tortes discorria de diferent manera. L’anaven a cercar de Son Missala, el portaven amb carrossa fins a la plaça i el posaven al balcó i el Dimarts de Carnaval el sentenciaven a mort, el posaven damunt el cadafal de plaça amb son pare i sa mare, homes disfressats, i dos o tres l’atacaven culpant-lo dels polítics, els duien a matar al molí d’En Nofre a trets d’escopeta, el posaven dins un bubul i el passejaven i cantaven: “En Cames Tortes Tortes se va morir.
Ai, ai de mi!
Quaranta mil vegades l’han enterrat.
Ai, ai de mi!”
Font: Serra, J. M.; Castells, C.: Tradicionari de Mallorca. Els Darrers dies i la Quaresma. A: www.fundaciocasamuseu.cat, p. 11
-Andratx: Sa Mula Blanca
És una mascarada popular que es feia el Dijous Llarder i que segons Caterina Valriu (1995) només es té constància que es celebri al poble d’Andratx. Es tractava d’un o dos homes tapats davall un llençol i un cap de bístia i els seus ossos passat amb una garrot. Encalçaven a la gent que cridava “Sa mula blanca! Sa mula blanca!”.
-Artà: Ximbombades i xorrac
La publicació de Jaume Cabrer titulada “Cançoner dels darrers dies. Artà”, que recull un conjunt de cançons fruit de les ximbombades que encara avui se celebren a Artà.
El Pare Ginard explica com fer un xorrac que, segons indica, es tocava a Artà el Darrers Dies: A Artà tocaven pels darrers dies «es xorrac». Es xorrac és una canya xapada i amb osques i amb una canya sencera li passen per damunt les osques i fan rac-a-rac i un bon renou que fan.
Font: Serra, J. M.; Castells, C.: Tradicionari de Mallorca. Els Darrers dies i la Quaresma. A: www.fundaciocasamuseu.cat, p. 22
-Campos: “Un vespre de ball de màscares”
És remarcable la glosada de caire humorístic recollida al poble de Campos que repassa un ball de màscares típic de l’època, un text que recorda les principals característiques d’aquest tipus de balls.
Ja s’acosta sa corema;
demà és es dijous jarder;
qualsevol qui xuia té,
és hora de dar-li empena.
Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Font: Serra, J. M.; Castells, C.: Tradicionari de Mallorca. Els Darrers dies i la Quaresma. A: www.fundaciocasamuseu.cat, p. 19-20
-Capdepera
A Capdepera i a Cala Rajada fan rua i rueta, com a tants de pobles de Mallorca. A Cala Rajada s’ha recuperat l'enterrament de la sardina, amb una processó i la lectura d’un manifest de condol.
Enterro de la sardina a Cala Rajada
- Llucmajor
A Llucmajor hi havia el costum que el Dimarts de Carnaval els homes casats havien de pagar el beure als fadrins. Per aquesta causa cap casat s’acostava a la taverna aquest dia.
-Porreres: "Cataracta Mundi":
Se celebra el dimarts de Carnestoltes; és el nom, d'origen desconegut, que s'hi dóna a l'enterrament del ninot que simbolitza el Carnaval (Calendari de festes, 70).
En la recuperació de la tradició, hi intervingué Jaume Rosselló i Verger. La Catarata mundi, és la cerimònia d’enterrament i torrada de sardines per a acomiadar la difunta, amb acompanyament musical. «La Catarata Mundi, també coneguda com “enterro de sa sardina”, es fa el darrer dia de Carnaval, previ al primer dia de Quaresma. La Confecció de la Catarata és molt simple, consisteix en l’elaboració d’un baül per dur la sardina que representa el Carnaval. Aquest baül està fet d’una bastimenta de fustes envoltada de paper negre. Es forma una comitiva a la plaça de gent endolada per acompanyar en el seu darrer adéu a la sardina transportar-la amb un cercavila fins a la placeta de l’Escola Nova on hi ha preparat un fogueró per incinerar-hi el baül. Així com el foc consumeix la llenya, la gent prepara sardines, pa i vi que hi ha a una taula parada pel Grup Foganya. La festa continua fins que hi ha sardines i vi, o fins que els allà presents acaben les ganes de botar el fogueró i el sarau, donant per acabat el carnaval».29
Font: Rosselló, J.; Salleras, l.: “Jaume Rosselló i Verger (1928-1993): per a l’art i la cultura de Porreres”. A: VI Jornades d’Estudis Locals, Porreres, 2017, p. 280
Sa Rua a Palma, 2017 (dibuix Eduardo Yuste))
-Selva: “Prendre ses xapetes”
A Selva el Dijous Llarder era costum “prendre ses xapetes” en què el quintos organitzaven una xaranga amb guitarres, bombo, violí i castanyetes i anaven a cercar les al·lotes que feinejaven al camp, tornaven al poble tots junts i ballaven pels carrers.
Font: Serra, J. M.; Castells, C.: Tradicionari de Mallorca. Els Darrers dies i la Quaresma. A: www.fundaciocasamuseu.cat, p. 8
-Sóller: Voleu fresses?
Amb aquesta frase s’iniciava el costum carnavalesc típic de la nostra contrada que consistia en -un cop disfressats- anar a fer una cercavila per les cases del veïnat. Fa algunes dècades encara era possible trobar a la nostra comarca nins (i no tan nins que es dedicaven a recórrer la població disfressats (amb les coses que es trobaven pels porxos de les cases).
Voleu Fresses? era la fórmula que s’utilitzava per demanar permís per entrar a les cases i armar-hi una mica de gresca. Avui en dia, aquest costum ja no es celebra, deixant de banda el costat més privat de la festa, en favor d’unes manifestacions més públiques on les rues i ruetes s’han convertit pràcticament en les úniques representacions de caire carnavalesc.
-Font: Puig, Guillem: “Voleu fresses? Ja són aquí els darrers dies”. A: Sa Veu de Sóller, 01-02-2008
Sa Rua a Palma (foto P. Pellicer; arxiu ultima Hora)
Bibliografia
ALCOVER, A. M.: MOLL, F. de B.: Diccionari Catala-Valencià-Balear. Palma: Moll, 1962.
SERRA, J. M.; CASTELLS, C.: Tradicionari de Mallorca. Els Darrers dies i la Quaresma. A: www.fundaciocasamuseu.cat
VALERO, G.; BUENO, J.; FONT, B.: Les festes de Palma. Història, tradició i vigència. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2010 (p. 36-42)
VALRIU, Caterina: El Carnaval a Mallorca. Palma: J.J. Olañeta, 1995
VALRIU, Caterina: El carnaval a Palma. Com era abans. Palma: Ajuntament, 1989
Gaspar Valero i Martí
____________________________________________________________________________________
1 Valriu Llinàs, C.: El carnaval a Palma. Com era abans. Palma: Ajuntament, 1989.
2 Jaume I: Crònica o Llibre dels Feits, p. 90
3 DCVB, s. v.: ‘bulla’.
4 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 262
5 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 433
6 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 438
7 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 439
8 ‘Encamisada’, originàriament: “Cavalcada d'homes revestits de camisa, que es feia en la vigília de certes festes anyals” (DCVB, s. v. ‘encamisada’); afegeix el mateix DCVB un document de Sóller de 1615: “Una festa solemníssima... feren encamisada a cavall tots ab coronas de llor” (Hist. Sóller, II, 379).
9 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 441
10 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 442
11 Amades, Joan: Costumari català, vol. II, 424
12 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 601
13 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 602
14 Llabrés Bernal, J.: Noticias… I, 57
15 Penya, P. d’A.: Poesies, 202, citat pel DCVB
16 L’Ignorància, 33, 31-01-1880
17 L’Ignorància, 34, 07-02-1880
18 Diari La Almudaina, 17-02-1890
19 Diari La Almudaina, 19-02-1890
20 Diari La Almudaina, 25-02-1895
21 La Roqueta n. 3, 15-02-1902
22 La Roqueta n. 3, 15-02-1902
23 Mitjorn. Revista literària de Mallorca. Núm. 2, febrer de 1906, p. 32
24 Diari La Almudaina, 06-02-1911
25 Diari La Almudaina, 04-02-1918
26 Diari La Almudaina, 08-02-1918
27 Diari La Almudaina, 12-02-1918
28 Diari La Almudaina, 12-02-1918
29 Diari La Almudaina, 11-01-1927
30 Extret del blog http://museuhumor.blogspot.com/2009/02/sa-rua-sa-lavativa.html
31 DCVB, s. v.: ‘bulla’
32Amengual i Reus, Joan Josep: Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin, Volum 1, 1858, p. 295, s.v. ‘bulla’
