Aquests dies propers al solstici d'hivern i advent de Nadal hi ha un esdeveniment excepcional al cel. Segons com es vegi o conegui, per sorpresa podria fer pensar en cometes o un estel estrany, doble o movent-se errant, diferent entre la resta d'estels del firmament.
De fet té a veure amb el que antigament s'anomenaven estels errants, els planetes.
Succeeix perquè s'estan alineant dos planetes, Júpiter i Saturn amb la Terra, i així els vegem al cel gairebé junts o poden semblar relacionats.
L'apropament màxim coincideix amb el dia vint-i-ú.
Si ho voleu seguir, es recomana observar poc després de posar-se el Sol, que aquests dies es pon cap a les cinc i quart.
Es veurà mirant cap a on es pon el Sol, si no hi ha niguls ni obstacles a l'horitzó. Es posarà i desapareixerà unes dues hores i mitja després, abans de les vuit menys quart.
Es preveu que aquests dies propers els niguls taparan més el cel que a la foto que veis de dia setze. Tant de bo hi hagi alguna imatge curiosa bella amb niguls i paisatges. Aprofitar per curiositat amb planetaris, prismàtics, teleobjectius i telescopis.
Sembla que és el primer cop en la història que es podran fotografiar tan junts. Normalment s'apropen més o menys cada vint anys, però no tant. Al segle XVII succeí, però el sol era massa devora, enlluernava massa. L'anterior similar a la d'enguany fou al segle XIII.
Podeu veure com aquests dies ja va començant l'agrupament. Mireu a la foto de dia setze a Capdepera. Es veu, tot i ser de càmera de telèfon, moguda i poc detallada. Si us fixau molt, a dalt la foto i a l'esquerra veureu els puntets dels dos planetes. Júpiter es veu un poquet, i aferrat a damunt seu i a l'esquerra brilla un poc menys Saturn. Dimecres dia setze hi havia pocs niguls i la lluna formava bona composició a prop. No destorbava massa perquè era creixent, poc il·luminada, menys del 3%.
Dia setze els planetes encara no eren tan junts. Eren separats potser un grau o dos, mal mesurat a ull, aproximadament a la distància de l'amplada d'un dit, vist allargant la mà i el braç.
Si mirau el dibuix del planetari, us mostra els planetes i la posta de Sol típica d'aquests dies. És del passat dimecres dia setze a Mallorca. És derivat i adaptat del planetari en línia que podeu cercar a "in-the-sky.org" per preveure l'esdeveniment.
Els dos protagonistes, Júpiter i Saturn segueixen la línia imaginària i groga del dibuix. Aquesta línia es diu eclíptica, que és on succeeixen els encreuaments dels eclipsis.
Ve a ser el camí per on aproximadament fan carreres el Sol, els nostres planetes o voreja la Lluna. L'eclíptica va canviant d'alçada i amplada al llarg de l'any, al mateix ritme i cicle de les quatre estacions, la durada del dia i nit o la incidència de la llum del Sol.
