El fet de dedicar un carrer a un personatge del poble o prou conegut dels veïns és un homenatge ornat de gratitud. La nostra relació amb Joan March s'inicià a finals dels segle XIX per mediació del comerciant local Bartomeu Servera Gili Piricus i es consolidà quan Joan March Ordines Verga es casà amb Elionor Servera Melis, filla de Bartomeu i de Joana Maria Melis Melis Patilla. 

Elionor havia nat a Capdepera el 27 d'octubre de 1887. El seu pare era un poderós comerciant local que des de 1870 es dedicava al comerç de queviures, fusta i contraban, una activitat que interessà a Joan. En vida de Bartomeu ambdós personatges no deixaren mai de fer-se costat. L'any 1927 Joan fundà la Banca March i absorbí el Banc Popular de Manacor, que havia creat Bartomeu Servera juntament amb uns socis; fou el darrer acte de col·laboració i d'amistat.

La relació entre Joan i Elionor havia començat quan ella era una nina que jugava pel carrer amb les seves amigues. En Joan venia per atendre els negocis que mantenia amb el seu pare i es fixà en ella. Es casaren a l'església parroquial de Capdepera el 25 de maig de 1905, quan la núvia tenia desset anys. Aleshores el matrimoni passà a viure a Santa Margalida.

Això que per a nosaltres és tan fàcil de documentar és desconegut pels biògrafs de Joan March. Una de les darreres obres és la de Mercedes Cabrera (Juan March (1880-1962. Marcial Pons. 2011), que aporta una confusa i escassa informació sobre la relació del biografiat amb Capdepera. Diu: Los March habían conocido a través de los hermanos Ques a Bartolomé Servera, un importante comerciante de Manacor, fundador de La Palmera, una de las primeras sociedades exportadoras de la isla, y de la central eléctrica Hijos de Servera y Melis. El matrimonio fue, en opinión de muchos, de conveniencia; tuvieron tres hijos: Juan, el primogénito, el segundo murió a los pocos meses, y Bartolomé.

La relació d'Elionor amb Cala Rajada havia començat de nina. L'any 1894 el pare havia bastit una casa veïna de la d'Epifani Fàbregues; això va permetre a la família estiuejar a vorera de mar. Durant deu anys Elionor, a l'estiu, fou cala-rajadera.

La convivència entre Joan i Elionor passà per moments difícils i tèrbols. Entorn al 1916 normalitzaren la relació i fou aleshores quan iniciaren la construcció del palau de la Torre Cega. L'any següent va néixer Bartomeu, que feia el nom del padrí gabellí. 

A l'inici de 1918 Joan March entrà en política de la mà del Partit Liberal i ben aviat ocupà la direcció i desplaçà el vell general Valerià Weyler. De seguida la política de March dividí els liberals i els conservadors. A les eleccions de 1923 aquests darrers denunciaren coaccions a batles i a regidors i el desenvolupament d'una política venjativa, d'extermini i plagada d'insults (Antoni Marimon. El triomf de Joan March. Les eleccions a Corts d'abril de 1923. Lleonard Muntaner. Desembre 2019).

La dreta gabellina també fou sacsejada. Els conservadors es passaren al renovat Partit Liberal, que es convertí en hegemònic. A les eleccions a Corts del 24 d'abril de 1923 la candidatura liberal recollí 1.533 vots, per 24  els liberals weyleristes; els conservadors locals foren els únics en tot Mallorca que no presentaren interventors.

Durant la II República (1931-1936) Joan March seguí fent política, però amb un partit nou fet a la seva mida: Partit Republicà de Centre. En solitari o en coalició guanyà totes les eleccions locals i provincials.


Joan March a un míting de Alexandre Lerroux

L'any 1917 havia fundat la Companyia Transmediterrània, amb la qual controlà el transport marítim. Els nostres pescadors duien les llagostes i les tonyines a Palma en camió i les embarcaven en els vaixells d'en March, que es dirigien a Barcelona; depenien d'ell. El mateix passava amb l'obra de pauma. Joan March convertí el poder comercial en poder polític. Actualment ni les lleis ni l'Estat permetrien aquelles estratègies tan interessadament monopolitzadores.

La II República intentà intervenir en els il·lícits negocis d'en March i es feren enemics irreconciliables. El financer es posà ben d'hora a conspirar. Segons les investigacions d'Àngel Viñas (¿Quién quiso la guerra civil? Historia de una conspiración. Ed Crítica. 2019) sobre la trama colpista encapçalada pel general José Sanjurjo, sublevat el 10 d'agost de 1932, diu: Debemos destacar la aportación de March por tres razones. En primer lugar, porque seguía las entregas de fondos que habría efectuado a quienes iban a sublevarse en la Sanjurjada. En segundo lugar, porque estaba en contacto con los conspiradores monárquicos que ya habían decidido eliminar la República. En tercer lugar, porque su odio a la República lo dominaba.

Joan March fou un dels principals finançadors de la Guerra Civil. El devuit de juliol llogà l'avió Dragon Ràpide, que va transportar el general Franco des de les Canàries al Marroc; el mes següent gestionà la compra dels avions italians que arribaren a Mallorca per atacar els republicans desembarcats a la zona de Manacor i Sant Llorenç.

Dragon Ràpide

El febrer de 1937 un consell de guerra sumaríssim condemnà a pena de mort el diputat socialista Alexandre Jaume; l'acusaven, sense cap prova, d'organitzar una sublevació comunista. Lluís Alemany, exdiputat i un dels grans col·laboradors de March, era cunyat i l'advocat d'Alexandre; Lluís  demanà al financer que intercedís pel seu familiar i no féu res. Dies més tard Alexandre era executat en el cementiri de Palma.

El personatge de Joan March és molt difícil d'analitzar perquè és prou complex. El seu poder li permetia treballar alhora a moltes bandes: el comerç, les finances, la política i la comunicació. Quan l'any 1917 entrà en política fundà els seus propis diaris: El Dia a Palma i Informaciones a Madrid. Necessitava divulgar el relat que li interessava.

Capdepera fou un feu electoral de Joan March. Aquí sempre comptà amb grans i poderosos col·laboradors; primerament amb l'esmentat Bartomeu Servera, que controlà el poble entre 1882 i 1902; després el substituí  Miquel Caldentey Ginard el qual fins a mitjan segle XX fou l'home fort de la política i l'economia local. 

A Cala Rajada la base de l'economia era el contraban i la comercialització del peix i el gran tema polític la necessària i urgent construcció d'un port. El mes d'abril de 1915 els pescadors, mariners i comerciants locals es mobilitzaren per reclamar la seva construcció. Setmanes més tard ens visitava el President del Govern, el liberal Álvaro de Figueroa i Torres, comte de Romanones. El promotor d'aquella moguda era Joan March, el qual posà el seu cotxe i persones per atendre el President; visità i dinà a Cala Rajada, on fou rebut amb tots els honors i va prometre que tendríem port. Si bé Joan March visità poc la nostra contrada hi havia la convicció que el seu paraigua aixoplugava molta gent.

Quan a l'any 1917 fundà la Transmediterrània ja no li convenia que Cala Rajada tengués el seu port i aleshores treballà perquè tot el comerç es centralitzàs en el port de Palma. Les navilieres locals perderen rendibilitat i en pocs anys van desaparèixer. Quan l'any 1921 el tren arribà a Artà ja hi havia la ferma decisió de que fos final de trajecte.

Les obres de construcció del port no s'iniciaren fins a l'any 1933, impulsades pel govern republicà. L'any següent quedaren paralitzades per les desavinences entre Joan March i el govern. Una vegada més els interessos personals del magnat s'imposaren als comunitaris.

El palau de la Torre Cega és obra de Joan March, però el personatge que li ha donat prestigi convertint el jardí en un museu de gran qualitat fou el seu fill: Bartomeu March Servera (1917-1998). La creació del museu és una obra conjunta de grans paisatgistes, arquitectes i escultors liderats per un generós i magnífic mecenes; les obres d'art contemporani s'integren dins la natura en un indret privilegiat.



El palau i els jardins de la Torre Cega aporten a Cala Rajada un punt de qualitat i de prestigi del qual estam ben necessitats. Dedicar el carrer a Bartomeu March és un homenatge del tot merescut, un reconeixement a la seva obra i generositat.