La fiscalia anticorrupció ens sorprèn, de tant en tant, amb un nou cas que malmet. la ja de per si  mala imatge dels nostres polítics. El darrer cas (serà l’últim?) del Consorci de Turisme Jove, és per llogar cadiretes, tant per les declaracions dels imputats com per les dels (no)responsables superiors. Uns es pensen que som curts de gambals i fan unes declaracions que no arriben ni a excuses. Els altres, a més de no admetre cap responsabilitat,  no en volen saber re. De les declaracions de l’exconsellera Rosa Puig,  dient que no pensava dimitir perquè no havia fet res, i crec que aquí rau el problema…, que havia d’haver fet.  Un conseller no té cap responsabilitat del que fan els seus subordinats? Cap, ni una? Crec que ser conseller no és només anar d’inauguració en inauguració, de  sopar en sopar, i sortir a la premsa dia sí i dia també amb un sonriure "d'anunci de pasta dentrífica"; un conseller té  l’obligació de fer uns pressuposts i  controlar les despeses del seu departament, entre d’altres coses, que per això se'n duen un bon sou.  No dubt –encara crec en la presumpció d’innocència- que Rosa Puig no hi té res a veure directament, però políticament hauria d’assumir alguna responsabilitat. A la llarga,  aquestes actituds fan malbé a la classe política en general i els mateixos partits.

   Un membre del Partit Popular “de base” m’expressava la seva desolació davant casos com aquests i davant la tèbia resposta del propi partit. Estic convençut que hi ha militants "populars" que se  senten traïts pels càrrecs públics que no han estat a l'alçada, que han abusat de la confiança depositada en ells.  D'altres s'amaguen sota la "teoria de la conspiració", i volen creure que tot és un muntatge i fan seva la dita "embolica que fa fort".

   Com a ciutadà de les illes, personalment, sent vergonya i impotència. Vergonya perquè donam una imatge exterior lamentable (d'això se'n diu promoció!), i impotència  perquè són ja tants els casos oberts i es parla de tants d’euros que dona una sensació que tot ha estat un desgavell. 

   A aquestes alçades,  a la ciutadania no li hauria de bastar amb unes disculpes i l'escenografia de l’expulsió dels imputats dels partits respectius… Aquesta gent, els corruptes de tots els partits  (els qui se'n beneficien personalment dels càrrecs públics, o financen il·licitament els propis partits),  són l’autèntic càncer de la democràcia i cal actuar amb la llei  a la mà, però amb contundència, per apartar-los de  la vida pública, si es comprova la culpabilitat; a ells i a qui els col•loca en el càrrec.

    Però hem d'esperar que la justícia digui la seva. No vull ser negatiu: el mateix fet que la fiscalia anticorrupció actuï és un bon símptoma de salut democràtica.

   Des de la meva ignorància, una mesura que podria ajudar és canviar la llei per evitar que els casos de corrupció no prescriguin, com passa ara.

   Dels membres de l’actual Govern de les Illes només ens queda esperar que no es taquin les mans. Vist el que hi ha, és un mínim que pot semblar utòpic.

Tres i no res