Què entenem quan parlam de patrimoni? La majoria ho relaciona amb la pintura, l'arquitectura i l'escultura, és a dir, amb el que associam amb la paraula art. Menys són els que relacionen dita paraula amb les manifestacions de caràcter més popular i que tenen a veure amb les manifestacions folklòriques d'una cultura determinada, el ball i les cançons populars serien exemples de patrimoni immaterial. I una minoria encara més reduïda, valga la redundància, és la que pensa en els documents com a part integrant del nostre patrimoni.

 La torrentada del passat 9 d'octubre de 2018 inundà amb gairebé dos metres d'aigua les dependències del Jutjat de Pau de Sant Llorenç fent malbé la totalitat de les instal·lacions i posant en perill la supervivència d'una part inestimable de la història del nostre poble. Es tractava de l’important documentació del registre civil on figuren totes les dades referents a naixements, matrimonis, defuncions i altres aspectes del jutjat que afecten a la vida del municipi des de 1892 a 2018. L'estat de xoc inicial en que ens trobàvem tots, juntament amb la manca d'unes instal·lacions i de la figura de l'arxiver agreujaren la situació, que hauria estat del tot irreparable si no s'hagués comptat amb l'ajuda dels arxivers de Capdepera en primer lloc, Muro i Campos amb posterioritat.

 En un primer moment es va traslladar la documentació recuperada a una sala de Ca ses Monges, tot i que la primera intervenció damunt els documents no es va poder dur a terme fins gairebé una setmana després de la torrentada. Podeu imaginar que l'olor a podrit era insuportable i que els microorganismes s'havien començat a reproduir de forma descontrolada.

 Un cop superat l'estat de xoc inicial i un cop Sant Llorenç començava a recuperar una certa normalitat, l'obertura de les vies d'accés al poble permeté la presència diària dels arxivers gabellins i l'inici de la primera fase de recuperació consistent en:  identificar els documents de custòdia permanent (llibre-registre de naixements, matrimonis i defuncions) eliminant les capes de fang acumulades a les cobertes dels llibres; l'elaboració d'un primer inventari i l'assignació d'una signatura provisional. La tasca va ser lenta i farragosa: la documentació estava molt malmesa i calia netejar i separar pàgina per pàgina. La manca d'unes instal·lacions adients es va suplir amb enginy, en aquest sentit va ser de gran ajuda la col·laboració de la brigada municipal que ràpidament dugué palets, deshumidificadors i ens ajudà a endreçar diverses sales de Ca ses Monges.

 En una tercera fase, quan els registres de naixement, defuncions i matrimoni ja havien estat sotmesos a una primera neteja, els duguérem a una sala del segon pis. Es posaren oberts sobre paper secant i es procedí a la seva neteja humida consistent en la neteja pàgina per pàgina amb un cotó banyat en una dissolució al 30% aigua i 70% alcohol. La feina, de nou, era lenta i àrdua, no obstant els resultats foren gairebé òptims.

  És de destacar que la documentació més antiga, aquella que data de finals del XIX i principis del XX ha estat més fàcilment recuperable que la de finals del XX i principis del XXI. Això és degut, sense dubte, a la qualitat del paper i de la tinta: mentre que en els documents més antics les pàgines es podien separar amb relativa facilitat i la tinta no es va alterar, en els documents més moderns les pàgines quedaven aferrades i la tinta escampada.
 

 Actualment, vist que les dependències del Jutjat de Pau no garanteixen la conservació de la documentació i donat l'estat de fragilitat de la mateixa s'ha decidit que la documentació del Jutjat de Pau es custodiarà a Ca ses Monges, tot instaurant un sistema de préstec que permet la seva consulta fora de l’arxiu alhora que en garanteix la custodia. Així mateix l'ajuntament de Sant Llorenç assumirà les despeses de la re-enquadernació dels document de custodia permanent.

 Si bé hem pogut recuperar quasi la totalitat de la informació, lamentablement es van perdre 11 toms de matrimonis i la petjada de la torrentada és present a tota la documentació, s'ha posat de manifest que la conservació del patrimoni documental, tan desconegut com fonamental no sols pel coneixement de la història del nostre poble sinó també pel dia a dia de l'administració, perilla degut a la manca d'un arxiu municipal que segons assenyala Ricard Urgell Hernández(1) «són necessaris pel bon funcionament de l'Administració municipal i per a servir al ciutadà, que té el dret constitucional a la informació, però també són els dipositaris de la documentació històrica dels nostres municipis (...).»

(1)Urgell Hernández, R. (2006) Proposta de desenvolupament del quadre de classificació per a la documentació municipal. Sa Pobla: Grup d'arxivers Municipals de Mallorca.