Batle, regidors, veïnats, a tots els assistents, bones tardes.
Som aquí per la insistència de la regidora de festes i la comissió, ja no vaig poder negar-me a ser pregoner després d’algun intent previ ja fa un temps. Continuo pensant que hi ha gent molt més preparada i mereixedora d’estar on som jo ara. Suposo que l’elecció ve perquè he estat implicat sempre a les diferents festes, entitats culturals, activitats diverses des de que em vàreu acollir al municipi. Na Rosa al seu moment i sobretot els meus fills Èric i Marina ho han patit, els menuts encara ho sofreixen, però m’agrada pensar que també ho gaudeixen.
Vaig participar com a formador als inicis del Centre Jove, durant molts anys vaig formar part del programa radiofònic Pilotes Fora a Capdepera Ràdio, amb una grapada de bons amics durant els molts anys que vam radiar el món esportiu del nostre municipi. No em vull oblidar d’en Manolo Muntaner un dia com avui, ànima del Jazz al moll a les Festes de Sant Roc, i persona única al nostrat Pilotes Fora. També vaig formar part de la Comissió de Festes de Sant Roc i Sant Bartomeu a principis del 2000 amb en Climent Crespo, de retruc amb el temps vaig acabar organitzant juntament amb els companys de l’Associació Ona Verda la Gimcana Nocturna. Més d’una dècada preparant la Nit més sonada de l’any, fins a convertir-se en un dels actes més participatius de Sant Roc. Amb els companys d’Ona Verda vam organitzar moltíssimes activitats, col.laboracions esportives al teatre, presentació d’actes, calçotada multitudinària (que sonats que estem Pedro Crespo, Dani i companyia!!), organització de concerts, ajuda a altres entitats…i finalment les Festes del Carme, primer dins la comissió i actualment amb la família de l’Associació Festes del Carme, des d’ajudar a organitzar les festes fins a donar una mà a paelles, arrossos i fideuas durant tot l’any.
Precisament demà farà 20 anys que un servidor va arribar a Cala Rajada, aquell mateix dia se celebrava el desaparegut Roc Xop a Cala Agulla, amb els vitorians Potato com a grup estrella, l’únic dia de l’any que Cala Agulla era del poble, va acabar desapareixent als pocs anys a pesar de la decepció de la gent. Durant aquells dies tan intensos per jo, també vaig poder gaudir d’altres actes que ara recordo amb nostàlgia, com els divertidíssims artefactes marins, concerts de renom a la plaça dels pins, la impressionant tomatigada al moll, el multitudinari concurs de paelles a Sa Gravera....res a veure amb les festes d’ara.
No pretenc extendre’m explicant les meves vivències des de que visc a Cala Rajada, a canvi vos propòs explicar-vos un argument d’un conte, una espècie de novel.la negra, que qui sap si algú amb la capacitat per extendre’l i millorar-lo si podria atrevir.
La situació és un matí del 18 de juliol d’un any desconegut, encara amb la ressaca de les Festes del Carme, a l’Ajuntament hi regne un gran desconcert, gent que entra i surt, regidors, funcionaris, policies. Un rumor s’escampa pel municipi amb la mateixa rapidesa que el foc a una traca. Un rumor que a la una del migdia té confirmació per part de la Regidora de Cultura en roda de premsa convocada d’urgència i que s’emet en directe per Capdepera Ràdio. El comunicat que llegeix diu textualment:
“Ahir dimarts, devers les 20h de s’horabaixa i les 5h de la matinada d’avui, persones en nombre i d’identificació desconeguda, han perpretat diversos robatoris a la zona, únicament a domicilis de músics del nostre municipi, de moment es té coneixement de la desaparició de 7 instruments musicals de membres de La Banda de Música, la Banda de Cornetes i Tambors i també de “Els qui ningú vol”. En una cridada rebuda aquest matí a sa centraleta de l’Ajuntament, una veu anònima ha confirmat el segrest dels 7 instruments, exigint a canvi una quantitat de doblers. La Policia Local i Guardia Civil fent feina coordinadament, han iniciat les corresponents recerques per aclarir els fets, recuperar els instruments als músics i detenir i lliurar a la justícia els lladres. Aquesta regidoria a través dels mitjans de comunicació anirà facilitant informació a mesura que es produeixin novetats en les investigacions. Capdepera 18 de juliol….”
L’endemà la premsa de ciutat publica la noticia a la seva manera. Ultima Hora diu “El secuestro de instrumentos en Capdepera pone en peligro las fiestras patronales”, el Diario de Mallorca comenta “El pasacalles y las fiestas en Cala Rajada suspendidos por el secuestro de su música”, El Mundo no fa curt “el consistorio de izquierdas “gabellí” en jaque por un secuestro masivo antifiestas patronales” afegint “se tienen dudas si són espanyoles”. El digital Cap Vermell anuncia “Segresten les festes de Sant Roc, el rumor es confirma”, mentre que el setmanari Faxdepera diu “piden un rescate millonario al Ayuntamiento para que no se suspendan las fiestas”.
El cap de setmana següent, a falta de notícies amb una pila de rumors de diferent tipus i sense cap nota per part de l’Ajuntament, les entitats i associacions del poble convoquen una concentració aquí, a l’esplanada del centre Cap Vermell, que resultà massiva. La gent demana que l’Ajuntament negociï amb els segrestadors per tal de salvar les festes. Hi ha nervis per les poques novetats i la proximitat de Sant Roc. Mentrestant res se sap del programa de festes, ni dels pregoners,….tot està aturat.
Dies després Capdepera Ràdio anuncia que l’Ajuntament es planteja negociar amb els segrestadors, sota pressió de les associacions i entitats del poble i les pròpiament afectades pel segrest. Mentrestant el batle i la regidora de festes reben crítiques de totes bandes, oposició, mitjans informatius de ciutat, premsa forana i local davant la poca informació oficial.
A principis d’agost la pressió ciutadana s’aguditza. La comissió de festes convoca una gran manifestació que recórrer els carrers de Cala Rajada saturant els carrers principals, provocant un caos important sota la mirada estupefacte dels turistes que no entenen absolutament res. Al capdavant una pancarta exigeix als segrestadors la devolució dels instruments segrestats. Els participants amb les entitats musicals al capdavant, criden consignes com “Les Festes sempre seran nostres” o “Visca la música”, la marxa però no en té res de festiva. Només càntics reivindicatius i poc més. Tots els mitjans de l’illa se’n fan ressò, destacant l’alta participació i que no se sap res de les negociacions amb els segrestadors des de fa dies.
El dia 7 d’agost, però, de bon matí, la notícia omple el municipi. Els instruments han estat trobats sense desperfectes aparents, a la zona boscosa de Cala Agulla. Centenars de persones, inclosos membres de la Banda de Cornetes i Tambors, Els qui ningú vol i la Banda de Música es desplacen fins al lloc de la troballa. De tornada de forma improvisada i espontània, un passacarrers desbaratat amb paperins es desplaça massivament fins al Cap Vermell. Hi ha entusiasme i eufòria, alegria desfermada….
Podria continuar però crec que és suficient…..Tanmateix he volgut que la historia acabi bé, com els contes de fades. Convindria però que reflexionéssim sobre la gran responsabilitat que, com a societat, tenim envers les festes, cultura, tradicions populars i els seus símbols, les hem de defensar seriosament per transmetre-les intactes als nostres fills i néts, talment com molta gent ha preservat fins als nostres dies.
En definitiva sense organitzadors no hi ha festa, sense associacions, comissions, entitats, músics i gent implicada no hi ha festa, i sobretot sense sa gent, el poble, no hi ha festa.
Tots som indispensables, no ho oblideu.
Vos convid a gaudir com mai les Festes d’enguany. Visca sa Festa!! Visca Sant Roc!!
Roger Udina
