Per què quan els mitjans treuen a col·lació la paraula “pobresa energètica” tothom pensa que la gent passa fred, que no poden escalfar les seves llars, que fins i tot hi ha morts perquè resulta que han encès una espelma perquè no podien pagar la llum o que una estufa de gas no s'apagava degudament i la llar es va calar foc i els seus habitants hi morien cremats?
El cert és que el fred causa molts d'estralls i mala vida emperò no té res a veure amb les onades de calor ni els seus efectes. Si, les onades de calor que patim a Europa, segons diuen, a causa d'un front d'aire calent que ve del nord d'Africa i que fins i tot arriba fins a Alemanya, amb temperatures a les quals els mateixos alemanys dieun que no están avesats.
I clar, a l'estiu tothom està de vacances. A l'estiu tothom fa feina i a l'estiu tothom guanya doblers, sigui com sigui. Els mitjans no transmeten preocupació per no poder pagar la facutra de la llum..., tot és festa i tot és bauxa, quan en realitat el fet de passar onades de calor o calor forta és un autèntic malsom de cada vegada més accentuat dins la nostra societat del consumisme i benestar. Fins i tot per als més rics. No és extrany que les tendes Expert exhaureixin les seves existències de ventiladors i aquests aparells d'aire acondicionat moderns, amb rodes, que llancen aire fred. Clar, ara tothom fa feina, es poden permetre pagar les facutures generades per aquets aparells, si no es vol viure dins un forn.
Segons recomana l'Organització Mundial de la Salut, la temperatura mitja d'un habitatge hauria de ser de 21ºC. A l'hivern tenim la sensació de confort amb 21ºC, mentre que a l'estiu, amb 26ºC. A mesura que les temperatures de les nostres llars s'allunyen d'aquestes xifres, la nostra salut entra en perill. El primer punt per a comprendre el problema passa per entendre que la Península Ibèrica no és, com pot passar en altres regions d'Europa, un territori de clima homogeni. Les temperatures del sud, per posar només un exemple, solen ser molt més altes que las del nord. L'any 2003 els efectes de l'onada de calor que vàrem patir causà més de 10.000 morts només a França, emperò quan es xerra de fred només ens vé al pensament gent pobra que no pot pagar les factures i que se li talla el subministrament per impagaments... En canvi a l'estiu sembla tot divertit. Els mitjans fan un recull de tots els treballadors que tenen la sort de tenir una feina, encara que sigui a ple sol, amb un bataller de sol que fins i tot pots posar-te moreno, com poden ser per exemple els animadors dels hotels, jardiners, operaris de neteja..., tots ells s'ho passen beníssim fent el que fan a ple sol, faltaria més.
Esbuquem d'una vegada per totes aquest mite fals que la pobresa energètica només passa a l'hivern. La calor és mala de dur si un no hi està avesat, i molt letal alhora, si no es va en compte amb el que es fa. Potser que hàgim d'esperar fins a la propera onada de calor per veure això amb claretat. O potsser el canvi climàtic ens ho farà veure de debò.
Miquel Estelrich Bestard
