"Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment."
Et sents bé i sa ara? Segurament surts a córrer cada dia o sempre que pots i això et fa sentir la sensació d'ésser jove (que ho ets) i atlètic. Segurament també has fet qualque triatló o has participat en qualque mitja marató amb marca personal o simplement pel fet d'haver-la completat t'ha donat ànims i l'empenta necessària de seguir endavant amb aquesta proesa fins que el teu cos digui ja n'hi ha prou. Segurament també has fet inacabables sessions de natació a la piscina municipal per entrenar-te. Has anat a totes les excursions que convoquen els grups d'excursionistes sempre que has pogut, igualment amb tots els “Lluc a peu”. I per descomptat, sempre que pots, vas al gimnàs d'on ets soci. Ja sigui per lluir músculs o per estar en forma, com aquell qui diu.
Creus que seguiràs així per molt de temps? Quantes vegades t'has dit a tu mateix/a que seguiràs corrent, nedant, caminant i aixecant pesos encara que sigui fins als 80 anys, per exemple? Has d'estar assabentat/da, pensionista del futur, que amb totes aquestes proeses que fas, inconscientment, sense proposar-t'ho, estàs assenyalant amb un dit acusador a tot això que avui anomenes pensions o les pensions de jubilació. El Sistema t'està vigilant en tot el que fas. Hem d'estar conscienciats de que som una nova generació que encetem una nova percepció que tenim dels pensionistes, o sigui, de la figura del pensionista i sobretot de les pensions de jubilació. Si, tots aquells qui estam ara entre els 40 i 50 anys de vida encetem una nova revalorització de les pensions del futur. Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment. La nostra serà la primera generació que ho veurem i ho notarem. I això, podeu estar ben segurs, que serà un abans i un després del concepte que tenim de la remuneració que normalment associem a l'edat. A no ser que ens haguem romput una cama esquiant o que ens hagi sobrevingut el Parkinson o l'Alzheimer per sorpresa, serem éssers totalment integrats a la societat.
Així i tot, totes aquestes malalties i malanances que he anomenat no seran cap impediment per seguir corrent i fent coses. Ambdues desapareixeran, o més ben dit; La ciència avançarà tant que en només detectar el primer símptoma real la malaltia serà neutralitzada abans que aparegui. I unes cames que s'hagin romput seran o podran ésser restituïdes immediatament per unes de noves, artificials. O sigui. Si de cada vegada estam més sans i vivim millor i més temps, llavors: De que serveixen les pensions i les jubilacions? Això mateix és el que ens està dient el Sistema, ni més ni manco. Si estam sans i tenim el nostre organisme més jove que la nostra edat real el Sistema que ara ens prepara pel futur ens dirà i promourà de forma implementada que les pensions seran totalment innecessàries. Les pensions públiques, més que relacionar-les amb l'edat o amb l'atur, anirà tinguent més sentit dedicar-les poc a poc a la formació contínua. Desapareixeran milions de llocs de feina i infinitat de tasques que encara avui, i no sabem per quan de temps, encara duim a terme els humans. Emperò com en sortiran altres de noves, aquelles en les quals siguem millors que les màquines, hi caldrà dedicar molts de recursos per preparar-se per fer-les.
I si, el segle XXI necessitarà knowmads, o nòmades del coneixement, llavors hauríem de començar a fer-nos l'idea amb urgència de que no té cap sentit relacionar exclusivament la formació amb la joventut, com si tot allò aprés en el passat pogués preparar-nos per a la resta de la vida. En un món de la fi de les coses i on tot canvia i s'actualitza constantment, on estam de forma inevitable destinats a esdevenir en novells constants, estudiar ja no serà una fase, sinó un procés vital. De debò creiem que estudiar una carrera o un ofici fins els vint i busques pot ensenyar als joves d'avui allò que necessitaran el 2050? Ni a ells ni als no tan joves tampoc. Canvien les èpoques, canvien les capacitats. Aquella gran transformació educativa que va permetre reconvertir a milions de persones fou tan ambiciosa i necessària alhora com la que ara sens presenta. I igual que la generació dels padrins que havien deixat la seva vida en el camp per traslladar-se a la ciutat tractava per tots els mitjans de conscienciar als seus fills i nets de que estudiessin quan eren joves allò que ells no pogueren, nosaltres serem els “padrins” que els hi repetim als al·lots del futur que no facin els nostres errors i no deixen mai de formar-se. El món està canviant massa ràpid per a que ens conformem amb el que només sabem ara. Si hi ha qualque cosa que no s'acabarà, en un moment en el que s'acosta la fi de tantes coses, és la necessitat d'aprendre. La empatia, el cuidar de les persones i la creativitat seran habilitats cada vegada més cotitzades encara que sembli mentida. Per què tot es farà massa tecnològic i només quedaran les funcions 100% humanes de moltes circumstàncies. Per què la llista de tot allò que s'acaba no s'atura només amb les pensions...
