Dia 30 de setembre es la festa de sant Jeroni, un dels doctors de l’església occidental Nascut el 347, estudiant a Roma parlava grec i hebreu. Entre el 375 i el 378 es retira al desert de Síria, tornat a Roma el 382 es converteix en col·laborador del Papa Damàs i a la mort d’aquest el 384 tornarà Síria i s’establirà a Belen el 386 on acabarà la traducció de la Bíblia al llatí, versió que rebrà el nom de Vulgata i finalment morirà el 420, foren les seves col·laboradores femenines santa Paula i la filla d’aquesta santa Eustòquia, de la qual celebràvem el sant el passat dia 28 i que apareixen a la part dreta del quadre de Botticini (1).
A Mallorca l’orde masculina del jerònims tan sols està documentada a Mallorca durant un període curt de temps al Monestir de Miramar, en canvi l’orde de femenina es present a partir del moment en que dues monges agustines del Puig de Pollença: Violant Dameta i Margarida Santjoana ocupen l’espai on abans hi havien residit terceroles i beguines, que advertides repetidament per tal que no deixin entrar homes de nit al convent, en seran finalment expulsades el 1472. Les noves monges adoptaran la regla de sant Jeroni el 1485 encara que seguiran estant sota l’advocació de santa Elisabet d’Hongria (2) que era tercerola franciscana. El 1530 la comunitat havia crescut tant que pogueren ocupar el convent que les franciscanes havien deixat al Puig de Santa Magdalena, per passar poc després al convent de sant Bartomeu d’Inca, (3) que actualment es l’únic que hi ha a Mallorca amb monges jerònimes ja que el convent de Palma tanca el 2015.
Jeroni tingué un somni en que un àngels l’assotaven, al despertar-se colpejat va prometre no tornar a llegir llibres profans (4). Estant al desert tenia somnis lascius i per axó es colpejava el pit repetidament amb una pedra (5). Un dia va veure un lleó que coixejava, li va treure una espina de la pota (6) i aquest agraït es convertí en guardià de l’ase del sant mentre pasturava. Un dia arribà una caravana i mentre el sant dormia li robaren l’ase (7). Un temps després els mercaders carregats tornaren a passar prop de la cova on habitava el sant i amb ells anava l’ase, el lleó coneix l’animal i envesteix els camells i posa en fuita els mercaders quedant-se el sant amb animals i càrrega (8). Ja sabeu “ladrón que roba a ladrón, cien años de perdón”.