“Can Tasà” ja és de “Ca Nostra”, definitivament   

Testament.- El juny de 1994, la Junta Directiva que integraven Pere Terrasa, Sebastià Sureda, Antoni Garau, Joan Serra, Francisca Flaquer, Josep Vives, Bartomeu Ferrer i Joan Muntaner informava sobre l’herència rebuda per aquesta associació del llegat de Joan Moyà Massanet “Tasà”, consistent en una de les dues cases familiars del finat, existents en el número 74 del carrer Ciutat de Capdepera. Es va donar lectura del testament i es va acordar que per assumir l’esmentat immoble, per a ubicar-hi una residència d’ancians, se sol·licitàs al batle la constitució d’un Patronat per poder rebre l’esmentat llegat de Moyà, arxivant-se el document de darreres voluntats per si hagués de consultar-se més endavant. Restava el dubte que, en el cas de transcórrer el temps i no s’hagués construït en aquell indret l’esmentada residència, i s'hagués de vendre l’immoble, l’import de la venda ¿per a qui seria?, ¿per a l’associació “Ca Nostra” o per a l’Ajuntament i el Patronat citat? Joan Serra i Bartomeu Ferrer sol·licitaren que es destinassin els doblers de la venda a l’ampliació de l'edifici d’aquesta associació, a la qual cosa el president i altres directius replicaren: ”Si venem la casa de Moyà, el benefici de la venda ha de ser per a “Ca Nostra”, de cap manera pot invertir-se a ampliar aquest edifici, ja que és municipal; hauríem fet el negoci de “na peix frit”. (Acta de la reunió, dixit).

Façana de can Tasà

Sol Naixent.- ”I si llavors allà ens hi fan l’Ajuntament?, demanava la senyora Maruja, d'en Pep Flaquer de “Sa Costa”, de la junta de l’associació “Sol Naïxent” de Cala Rajada, que havia sol·licitat, mitjançant el directiu Josep Vives, un ajut per a construir també una residència per a majors a Cala Rajada.

Des de “Ca Nostra” es desautoritza a Vives i es comunica a “Sol Naixent” que és un contrasentit recolzar Cala Rajada, quan a Capdepera s’està fent feina per la de “Can Tasà”. Per altra part, Terrasa va dir: ”Existeix un rebut de contribució que haurà de pagar el futur Patronat, el qual, mentrestant, se'ns farà pagar a nosaltres, a “Ca Nostra”, amb un recàrrec del 20% per haver transcorregut 6 mesos des del decés del testador.” El regidor de Sanitat de l'Ajuntament, Jeroni Alzina Mayol, acompanyat dels també regidors Vives i Llull, convoca reunió a la Sala, amb el rector de Sant Bartomeu, un representant d’Acció Social i els presidents de la tercera edat d’ambdós nuclis de població gabellins, per a tractar sobre el llegat de Tasà.

Patronat.- Pere Terrasa, quan proposa la creació d’un patronat, defensa haver d’abonar, d’un sol cop, l’impost de successions a Hisenda. A consultes del batle, al secretari municipal, sobre assessorament legal per a la constitució de l'organisme que proposa Terrasa, l’interventor parla de fer un estudi sobre viabilitat econòmica i els mitjans de què disposa l’Ajuntament per a fer front a les despeses derivades de la creació de l'ens en qüestió. El regidor Antoni Llull proposa fer un patronat de caire privat per a la residència, amb la finalitat d’aconseguir més ajuts de particulars, circumstància aquesta que li mancaria a un patronat municipal. Finalment, s’arribà a la conclusió que el tema es presentava inviable per part del Consistori, i declinaren l’acceptació per no disposar de mitjans econòmics. “Ca Nostra” contracta un assessor privat, aportant el testament de Moyà i un escrit d’Hisenda confirmant l’exempció de pagament d’IVA, en tractar-se d’una associació sense ànim de lucre i en evitació de recàrrecs per imposts i per no incórrer en delicte contra el Codi Civil. La resposta fou que “Ca Nostra” havia d’acceptar sí o sí l’herència de Moyà per a ser usufructuaris del llegat, amb exempció de pagament de transmissions testamentàries, havent de pagar únicament el valor afegit que, finalment, resultà ser l’impost de contribució urbana: uns 250 euros a l’actualitat.

Antoni Gili, hereu de Joan Moyà, propietari de la casa annexa al derruït immoble que “Ca Nostra”, acaba de autenticar a la notaria, desprès de tants d’anys, que desitja vendre la seva part i sol·.licita un acord conjunt amb l'esperança de poder fer més atractiva l'oferta de compra-venda, i en la confiança que ens sapiguem sortir amb bon nom d’aquesta transacció. El president, Pere Llabata, ens manifestava el seu goig i agraïment dispensats per la consecució de la definitiva passa, propiciada per les marmessores de Moyà, dona Maria Caldentey i la vídua del germà d’aquesta, Miquel, -- amb-dues finades -- i les seves respectives famílies.

Se'n tornarà parlar, de tot plegat. Fins llavors.

B.Melis Melis