Les notícies negatives se succeeixen, una rere l'altra, sense pausa: els humans som una espècie bruta, gairebé indigna de gaudir d'aquest planeta on ens ha estat donat de reproduir-nos. Bruts més que els porcs, amb l'afegitó que nosaltres som conscients del nostre inacceptable comportament i els porcs no.

La comissió de les Festes del Carme ha tengut la bona pensada de crear una jornada de neteja del litoral dins el programa, i aquesta és una iniciativa d'alt valor, i crec que no tant per la quantitat més o manco important de fems que es recullen, sinó per la capacitat de fer aflorar el sentiment de culpa que hauríem de sentir davant l'estat de degradació mediambiental que estam creant entre tots. I quan dic entre tots, hi hem d'incloure una bona part dels turistes que arriben a aquestes contrades, també per mar. Molts d'ells tenen poc o res a veure amb les persones que envejava Espriu, les de “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble”.

Esmerçam molts de recursos a fer net, contractes milionaris amb empreses especialitzades que es dediquen a recuperar un entorn que, prèviament, nosaltres ens hem dedicat a embrutar sense cap mirament. A la pàgina de “Cap Vermell” hi veig, amb dolorosa freqüència, la denúncia de les dues cares del problema: la primera i principal, la nostra incivilitat, que és la que crea el problema; la segona, la incapacitat dels responsables polítics de posar una mica d'ordre, començant per castigar tants d'infractors que, en no pocs casos, estan perfectament identificats.

Recentment hem viscut un cas concret, el de l'assalt a la piscina municipal del passat dia 7, que d'alguna manera ve a ser la culminació d'un estat de coses que de cap de les maneres es pot tolerar. Entrar violentament en un edifici públic és molt greu, però la defecació a l'interior de la piscina és molt més que un acte delictiu. Aquest fet denota una vertadera fractura moral i fa la sensació que, siguin poques o siguin moltes, hi ha persones entre nosaltres que s'han instal·lat fora del marc de convivència que la majoria ens hem donat. I tant em fa si són joves o no ho són tant, perquè arribar a aquest estat de depravació delata una malaltia social que, o miram de curar-la, o acabarà per intoxicar sense remei el conjunt de la societat.