TOROS POPULARS

A en Martí, que havia aconseguit amb penes i treballs estalviar 50.000 euros, el convenceren que la millor manera de guardar-los, total la llibreta no dona interessos, és comprant accions, una aposta segura, li digueren. A més, quan  necessitis els doblers, en el futur, segur que les accions, en un mon que progressa adequadament, valdran més. En Jaume és propietari de 25.000 accions del Popular.

La quadrilla la paga el matador, una clàusula model del contracte entre torero i empresari adverteix que: “aniran a càrrec de l’espasa contractat els següents subalterns: si és matador de toros, dos picadors i tres banderillers, un dels qual pot esser rematador...”.

En Martí mai s’havia preocupat pels toros, tan poc com pel joc de bitlles, és a dir, els ignorava. Però en Martí és un home modern, preocupat per l’ètica nihilista i participa de la idea general que la democràcia consisteix a convertir les opinions en lleis. En Martí, indignat pel vergonyós espectacle taurí, ha signat un paper demanat la seva prohibició.

Una empresa del ram del joc li proposà llogar-li les accions durant un mes, amb una rendibilitat del 5’0% TAE. Les accions anaren a parar a un jugador onso que dia 17 de maig donà ordre de venda, aconseguint 16.700 euros (0,668 euros per acció). Dia 5 de juny cotitzaven a 0,338 euros i decidí recomprar-les per un total de 8.450 euros, obtenint una rendibilitat del 198% en 19 dies i un benefici brut de 8.250 euros, dels quals s’han de descomptar  els interessos a pagar a en Martí i els costos de les transaccions de compra-venda, encara que la genialitat de la jugada està en el fet que el jugador no ha hagut de  treure’s un cèntim de la butxaca.

Què passa amb els estipendis si un torero sofreix una banyada i no pot continuar la lidia? Al 1821, el torero Manuel Lucas Blanco, del qual algun dia haurem de parlar, inclogué una clàusula que avui en dia encara està en vigor i que diu: “Que si en alguna corrida... em llastimés un toro... se m’ha d’abonar l’import de les que perdi de torejar, ja que la meva falta la supliran els altres dos espases; així com jo m’obligo a suplir les seves en el cas de sortir ferits...”.

Dia 7 de juny les accions valen zero euros i en Jaume ha perdut els estalvis. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, els guanys dels onsos superen el 12% del capital del banc. Hi ha onsos i toros, els primers aposten que les accions baixaran, els segons que pujaran. Aquesta partida l’han guanyada els baixistes, l’han perduda els alcistes i en Martí.

En Martí i tots els Martins aconseguiran acabar amb els toros. Que se sàpiga, no han firmat cap paper per acabar amb els onsos i els toros que els envesteixen, això si, pulcrament, delicadament... “suavecito, suavecito... que me estas matando”.