Documentació Gabellina i Oriental (39)
Tombes excavades en roca a Mallorca, i prop d’Arles-en-Provence[1]
Per W.J. Hemp[2], F.S.A.
The Antiquaries Journal
Being the Journal of the Society of Antiquaries of London
January, 1933 (Vol. XIII, No. 1)
Gràcies a Antoni Flaquer Coix podem presentar aquest article de Wilfrid James Hemp, sembla que publicat el 1928 per primera vegada i reeditat el 1933. Parla d’algunes coves mallorquines, entre les quals s’inclou la de Son Jaumell. Afegim un retall de premsa (El Correo de Mallorca, 12 abril 1928), que fa referència a la primera edició d’aquest petit estudi, i també les il·lustracions que l’acompanyaven. La versió catalana és de Biel Mir. [M.L.]
Algunes tombes excavades en roca a Mallorca i altres prop d’Arles van ser descrites per aquest autor a Archaeologia, lxxvi, 121-60. A causa que successius descobriments han aclarit alguns dubtes i refermen o modifiquen alguns dels suggeriments fets en aquella ocasió, sembla interessant afegir-hi certes apreciacions.
Mallorca
Cova 23. La cova 23, a Son Jaumell, a dos quilòmetres de Capdepera, va ser descrita breument a partir d’un article d’un diari. Gràcies al Professor A[ndreu] Crespí,[3] ja és possible reproduir una planta i una secció de la cova, que no era completament excavada quan es va publicar el primer informe (fig. 1).[4] Ara queda clar que s’hi podia accedir a partir d’un forat que tenia una escala amb un fort pendent. Aquest forat condueix a un curt accés, que té l’entrada completament tapiada per una roca acoblada a una fenedura. L’accés obre el pas a una antecambra o vestíbul, al final del qual hi ha un segon accés també tancat per una pedra encastada, a partir del qual un altre curt passadís condueix a la cambra principal. Com l’obertura es troba al voltant d’un metre i mig per damunt del nivell del terra de la cambra, es necessitava una altra escala vertical. Aquesta acabava en un banc que ocupava tot un costat i seguia fins l’altre extrem de la cambra. A una banda hi havia una espai lateral obert per damunt d’aquest banc i, per l’altra banda, un altre més petit, aparentment tapiat mitjançant pedra seca.
El forat de l’entrada era completament colgat amb terra i pedres. La antecambra estava coberta per una gran llosa i hi havia una quantitat reduïda de pedres i de terra.
Hi havia terra a la cambra principal i, estirat al llarg, un esquelet; també diversos recipients amb ossos humans, petxines, etc., que es trobaven concentrats a les càmeres laterals (vegeu l’article previ a Archaeologia). Els dibuixos de tres d’aquests pots reproduïts són copiats dels esquetxos fets pel Sr. Crespí (fig. 2), així com els d’un disc d’ivori i d’un punyal, que, juntament amb dues «ungles», eren els únics objectes en bronze (fig. 3). El Senyor Crespí també fa constar que l’únic recipient de mida gran mesurava 30 cm de diàmetre, i no 40 com es va dir inicialment. Sembla que aquest només es trobava parcialment soterrat, mentre que l’esquelet i els altres recipients menors ho estaven completament.
Potser el fet més important es va anotar en el primer article: l’amuntegament de fragments de pedra extrets de l’excavació, situats a terra per damunt de la cova.
Cova 22. Com la cova va ser descrita l’any 1926 i la seva entrada ha estat buidada de pedres i de terra, ara és fa evident (fig. 4) que els elements estructurals són els mateixos que els de la núm. 23. Un graó a un forat dóna accés a un portal (remarcat per un estretament a la roca) conduint a una antecambra o vestíbul, que també té un graó. Tant «l’escala» com l’antecambra, ara no tenen sostre, encara que la segona hauria pogut, per descomptat, estar tapada per una pedra, com ho és la de la núm. 23. Les parets de totes dues estan inclinades cap a dins.
La característica més sorprenent és una estria tallada a la roca a l’entrada, similar a la que hi ha a la cova de Son Caulelles (núm. 14), on despunta un «gran túmul» que va ser apilat damunt la roca de la cova i, anàlogament, es composava dels materials excavats a la tomba. En aquest exemple de Son Sunyer[5] els extrems de la rasa giren en angle recte en una curta distància; quan es va fer el plànol encara no s’havien excavat completament i encara eren plens de terra. La major part de la zona havia estat netejada per picapedrers i no quedava provat si la rasa havia acollit pedres verticals, com es va suggerir en el cas de la núm. 14.
Cova 25. Aquesta cova, que forma part del grup de Son Sunyer, no va ser descrita en l’article previ. Està molt mutilada i bon nombre de les característiques interiors destruïdes, potser per haver estat adaptada per ser habitada, però té una altra rasa de pedra excavada similar a la de la núm. 22. No obstant, aquí l’escala s’allarga més enllà de la rasa (fig. 5). És probable, però no ho podem assegurar, que això sigui a causa d’haver estat retallat per ocupants posteriors.
Cova de Son Mulet. Els resultats d’aquesta important troballa d’una cova que encara tenia els continguts sense tocar es va resumir a la revista Archaeologia, p. 130-3. Des de llavors, els senyors L. Ferbal i A. Crespí han publicat un complert article en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 1929, p. 241-4, i 1930, p. 9-13, amb dibuixos de planta i seccions de la cova; i també una completa descripció il·lustrada dels 82 recipients (fig. 6), que acompanyaven els esquelets, amb el punyal, el botó, la punta de fletxa de bronze i les alenes[6] (fig. 7) que, juntament amb un intrús botó de plom d’època romana, completaven la llista del contingut.
Aquesta cova, una de tot el grup, és notable per la seva aparent forma «degradada» i per la quantitat i varietat d’objectes, quines característiques fan pensar, no obstant, en una data prèvia. La planta és incomplerta i, si tenia una antecambra o un espai anterior, etc., va ser destruït pels picapedrers abans d’haver-se recollit cap testimoni. Tot el que quedava era un pas conduint directament a la cambra principal a través d’uns graons irregulars. Ara està completament destruïda. Els recipients es conserven al Col·legi Cervantes de Palma.
Navetes d’El Rafal. El Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 1928, xxii, p. 189, recull la investigació de dues navetes (tombes en forma de nau construïdes amb pedra seca) per part dels senyors A. Crespí i Ll. Amorós, a El Rafal, a uns nou quilòmetres i mig[7] a l’est de Palma.
Els fonaments i les dues estructures restants(fig. 8), a les que hi van ajuntar una altra, tenen altres construccions a cada costat, formant una sèrie de cambres individuals en un monument major, contrastant amb la cambra individual amb un treballat sostre com el de la prou coneguda naveta d’Els Tudons a Menorca (Ant. Journ. xii, 127).
Cada cambra era de 15 m de llarg per 3,45 d’ample i estava dividida en segments formats per quatre murs transversals de poca alçada. Els compartiments creats d’aquesta manera no semblen haver estat comunicats de cap manera. Cada un contenia ossos i cendres. Totes les restes de terrissa eren romanes –fragments d’àmfores, etc.–, tret d’una peça de mercaderia local.
El tret més interessant era una sèrie de tres càmeres subterrànies, tancades per portals, a les que s’arribava a través de pous inclinats o de una escala en el cas del compartiment més allunyat d’una de les navetes. El pou estava cobert per una pedra, de manera molt similar a una escotilla de vaixell. Dos de les cambres subterrànies eren al mateix eix de la naveta, el tercer formava angle recte cap a la segona. Tots eren fora de l’àrea de coberta per la naveta i aparentment excavats en la roca o en el terra dur, però els portals de connexió estaven fets curosament amb pedres. Les cambres eren buides, a excepció de la terra que hi havia caigut, de manera que no es pot dir si és o no contemporània de les navetes. En qualsevol cas, sembla que representen prou bé una variació de la tomba excavada en la roca. L’estreta connexió entre cova funerària i naveta és un nou element a l’arqueologia de Mallorca. Sembla probable que petites navetes «compostes» com aquestes siguin un desenvolupament posterior a partir de les més grans i singulars de tipus Menorquí. Es troben exemples similars a Artà, Mallorca.
[1] La part corresponent a les tombes franceses no s’inclou en la traducció (N. del T.)
[2] Wilfrid James Hemp (http://misteriosdelasbaleares.blogspot.com.es/2012/01/la-cueva-sepulcral-de-son-caulelles-un.html) (N. del T.)
[4] El Sr. Stuart Piggot ha dibuixat o redibuixat tots els dibuixos exceptuant el de la fig.13, que l’ha fet el Sr. Leonard Monroe.
[5] Son Suner al text original (N. Del T.)
[6] Alena: una mena de punxó o trepant de sabater i d’altres artesans. (N. del T.)
[7] Sis milles, a l’original. Se suposa milla terrestre (1.609,3 m) (N. del T.)
