Qüestions de caire moral
S’ha de considerar un factor positiu el fet que els components emocionals que ens envolten tenguin, de cada vegada més, una alta consideració dins el camp educatiu i, en general, en el desenrotllament de la nostra personalitat, atès que són un indicador fiable del nostre estat de salut. La tertúlia d’aquests dies ha començat per aquí…
En Xim Monjo s’ha assabentat – segons conta – que no fa gaire que, amb dades procedents de diferents cossos policials, hi ha un retorn dels adolescents a les cases de barrets. Pareix que no s’adigui amb unes societats en què la iniciació sexual no té les traves, ni els tabús, ni els emperons d’altres temps; hi ha qui ho veu com a una prova més de la cultura de la immediatesa en què estam immergits. Potser encara hi pervisqui el glamur que aixeca allò
prohibit o al marge de les convencions socials; o el fet que, com es deia abans, tot allò que no es faria al llit amb la parella habitual, allà hi troba una sortida sense cap limitació. Sense descartar de cap manera la possibilitat que aquell cos anònim i a preu fet concedeixi les dosis de comprensió i d’emotivitat, o emeti les poques paraules de consol esperades en va, que no s’han trobat en el viure quotidià.
prohibit o al marge de les convencions socials; o el fet que, com es deia abans, tot allò que no es faria al llit amb la parella habitual, allà hi troba una sortida sense cap limitació. Sense descartar de cap manera la possibilitat que aquell cos anònim i a preu fet concedeixi les dosis de comprensió i d’emotivitat, o emeti les poques paraules de consol esperades en va, que no s’han trobat en el viure quotidià.Pep Moll .- Poc que ens atreviríem de censurar en altri com s’han de gastar els cabals, ni, per descomptat, dirimir qüestions de caire moral; en tot cas sí que apuntaríem que la plenitud de l’amor és millor cercar-la en altres indrets. No només ho hem llegit a les obres literàries, o vist als films, sinó que ens ha estat referit, sovint, per qui n’ha estat un visitant assidu, per ventura amic, conegut i saludat, tot i que, atesa la peculiaritat del cas, convé mantenir la més gran discreció; tractar de les visites a les cases de les dones que fumen, que, des de sempre, han format part de la conformació de l’experiència vital de força generacions de mascles, d’èpoques i cultures diverses, se'ns fa, així i tot, un poc costa amunt. Per tant, si els companys ens ho permeten, per què no passam a altres temes?
Jeroni Salom posaria la mà al foc que, davant d’un panorama així, els pares d’avui ja haurien fet passes per a intentar aclarir-ne les causes, si fes falta recorrent a l’opinió de l’especialista en aquests afers. ”Bé sabem – diu ell – que l’adolescència és una de les etapes més complicades de la vida; l’etapa en què justament els factors emocionals tenen un paper d’allò més rellevant. Els entrebancs emocionals, per altra banda, no solen tenir una fàcil solució. S’ha constatat que el consum, per exemple, de tranquil·litzants i ansiolítics ha augmentat de manera notable, sobretot entre els adolescents. Tal volta la crisi que patim hi ha tingut la seva incidència; s’han enfonsat, de cop i volta, las seguretats que teníem com a veritats absolutes. El dibuix d’un futur millor per a les noves generacions ha agafat uns matisos obscurs i grisencs. Confiar, tanmateix, en el miracle de les medecines (tan efectives en altres malalties) per a recompondre els desviaments emocionals és molt perillós”.
Hem de cercar els mals i les solucions en altres recers. Cal suposar que aquells al·lots a qui pares i mestres varen educar en la rialla permanent i sense cap casta de limitació, es varen sentir enganats quan varen descobrir que la vida era un camí ple de clots i travelades. Per ventura hagués estat més profitosa una educació emocional més realista i de peus a terra. També es cert que la felicitat és una substància tan etèria que, a estones, som feliços sense témer-nos-en.
Pep Moll / Maria Juan
