Els hotelers van grassos. Ni a títol individual ni representats per l’Associació Hotelera, cap hoteler acudí a l’entrega del Premi Cap Vermell 2016 per a tastar les delicatessen elaborades per Toni Navarro per a la ocasió. Per contra, el cronista, que va magre, se'n va fer un fart, de pastissets.

I és que “Cas Bombu” és un establiment singular, regentat per una nissaga un xic especial que el fa diferent de la resta d’establiments hotelers. Segons un membre de la darrera generació, són un residu antropològic de supervivència, tot i que el cronista confia que perdurin per sempre més. Tanmateix, el futur del turisme el tindrà guanyat qui sàpiga mostrar i oferir el que té de més propi i original.

El president de l’Associació Cap Vermell, i això no passà per alt a cap dels assistents, una vegada convençut que no esposava una princesa de sang reial, tornà al tradicional jersei, i és que, quan sigui convidat a explicar davant un tribunal què se n’ha fet dels doblers destinats al salat, no serà tractat segons la famosa frase “todos somos iguales ante la ley”. Com sempre, la seva intervenció va ser tan documentadíssima que el cronista creu que sap més dels “Bombu” que la mateixa família “mussina”.

Els guitarristes que amenitzaren la vetllada, Maribel Lliteres i Andreu Parra, excepcionals, amb unes peces molt ben triades per a la ocasió. El cronista no perdrà l’oportunitat d’escoltar-los en pròxims esdeveniments, sobretot si hi ha taula parada.

Vantant-se de feministes, els de l’Associació masclista Cultural Cap Vermell mise en scène dues agradoses fembres, molt dels gust del cronista, que dirigiren l’acte amb soltesa, elegància i distinció.

Un any més, l’Associació s’entesta en fer antiperiodisme, altrament anomenat Anuari pels sues autors, presentant al públic, al març del 2017, notícies del gener del 2016. El més curiós del cas és que els les compren, les notícies estantisses.