No sé exactament de què va tot aquest enrenou sobre que uns ocupes mantenen atemorida una comunitat d'habitatges a Cala Rajada. No sé de què va aquest assumpte, però puc opinar d'allò que hi ha darrere tot això. És el mateix de sempre, el conte de mai acabar, amb els actors de sempre actuant dins l'obra de teatre de l'escenari de la crua realitat de sempre. Amb diferents decorats però amb el mateix argument. Propietaris, immobiliàries, bancs, ordres judicials per a desnonar, ocupes que fan exactament el mateix que el que diuen denunciar...

I és que tothom xerra i xerra de com són de dolents i pocavergonyes els ocupes que fan totes aquestes malifetes a la comunitat, emperò ningú fa esment al que hi ha darrere tot això. Ningú fa esment que tot això en realitat és un símptoma i una conseqüència directa d'un greu problema del qual l'Estat espanyol és tot un campió de la zona euro. Em referesc al problema de l'habitatge, al problema dels desnonaments... Tot està inclòs en aquesta problemàtica en la qual la pràctica corrupta està institucionalitzada..., vengui d'allà on vengui. Siguem sincers amb nosaltres mateixos. Això que passa en aquest edifici, que durant dècades fou un cadàver urbanístic a l'entrada de Cala Rajada, no ha de tapar un problema molt més gros que en realitat existeix i que fa molt de mal. S'ha de mirar la rel del problema per a entendre millor el que passa.

Resulta que un dia un individu va ocupar un apartament d'aquest edifici i a partir d'aquí va poder accedir a tots els pisos buits que hi havia. I no només això, fins i tot els llogava a 500€, fent propaganda per la xarxa de xarxes, tenc entès. No cal dir que aquesta pràctica és totalment miserable i condemnable i que mereix un càstig per part de la justícia, faltaria més. Però allò que costa admetre, allò que costa acceptar per part de tots nosaltres és que aquest no és el principal problema que ens ocupa (i mai millor dit). El principal problema de tot això és que al darrere hi ha una cosa que es diu especulació, es diu corrupció a petita escala, però al cap i a la fi corrupció. No voler acceptar aquests fets és negar el problema des de la rel i per tant poder trobar-hi una solució. Com he dit abans, aquests apartaments que han estat ocupats tenen un propietari. I a aquests propietaris no els ha important gens tenir-los durant molt de temps sense habitar fins que un desaprensiu ha fet allò que no hauria d'haver fet mai. Les preguntes serien: Per què aquests apartaments estigueren tant de temps buits? Quina classe de burocràcia hi havia darrere aquests apartaments? Què pretenia el propietari, o qui sigui, en tenir-los buits? Els devia tenir declarats? Si ho analitzam bé, si ho pensam bé, veurem ben clar d'on neixen tots aquests problemes. Perquè les coses no venen així com així en aquest assumpte tan greu de l'habitatge. El problema de fons existeix, encara que molts mirin cap a una altra part.

Una cosa tan bàsica com és l'habitatge no hauria de ser motiu d'un dels principals problemes que té l'Estat espanyol. El dret a l'habitatge digne és un dret humà i universal, recollit a la Constitució del 1978, i que els grans partits que la redactaren han estat en bona part els primers a incomplir. Recordau Carme Chacón, poc abans d'acabar l'època de Zapatero, quan sortia anunciant la Llei de Desnonaments Exprés? Diguem les coses pel seu nom: especulació, entre altres definicions, significa "traficar" amb la necessitat d'un habitatge i fer-ne una font de guanys, encara que s'hagi de tenir un pis, local o apartament buit durant molt de temps. Corrupció, entre altres definicions, significa no declarar els guanys que un inquilí paga religiosament cada mes al seu propietari. Quants de propietaris s'han posat més vermells que una cirera quan el seu inquilí els ha dit que a partir d'ara anirien al banc a ingressar el lloguer? I dels bancs? Qui parla dels bancs? Els primers que desnonen sense miraments i els primers deutors a la comunitat on han desnonat. Els bancs deuen milions d'euros a les comunitats on han desnonat. NO solen pagar a les comunitats, com a propietaris que són.

Separar el problema de l'enrenou causat per un pocavergonya a Cala Rajada de tota aquesta burocràcia administrativa és senzillament no voler afrontar ni solucionar el problema des de la rel. Per molt que es vulgui negar i costi d'acceptar. Ja sigui d'un desaprensiu pocavergonya com dels propietaris que van cada diumenge a missa.

Miquel Estelrich Bestard