Va néixer a l'altre costat de la Galàxia,
als cinc anys d'edat...
“Va néixer a l’altre costat de la Galàxia, als cinc anys d’edat. Per culpa de l’explosió d’una supernova va anar a caure a la Terra, d’on mira de fugir com més aviat millor perquè té la impressió de que hi fa nosa “.
És l’eslògan del blog d’aquest llucmajorer, Amador Calafat Albertí, qui fou tècnic informàtic de la Conselleria d’Educació, membre del projecte AIEE per a la recerca de l'Educació i la Ciutadania, professor de Ciències Naturals de la unitat de conservació del Medi ambient i expert en tecnologies de la informació i la comunicació.
Des de el seient fosc de l’únic bar on encara serveixen a crèdit i després de cinc begudes ben carregades, el
panorama que Amador Calafat i Albertí veu, i descriu, és el següent:
- ”La dreta controla el teatre electoral liderada per l’exemple vivent que la mediocritat i l’èxit no són incompatibles. Aquest grup, molt abans que el Govern entràs en funcions, ja tenia la vergonya en excedència. L’actitud entusiàsticament practicada per Rajoy, suposant que pu-gui entusiasmar-se per alguna cosa, només es pot qualificar d’inactivitat productiva. Ara bé, això no és un problema ja que una part de la dreta espanyola veu la política com una empresa d’inversió en la qual els accionistes, altrament dit electors, seràn tolerants amb totes les desviacions de conducta que practiqui el Consell d’Administració, sempre que hi hagi beneficis per repartir, cosa que succeeix d’una manera o altra tot i els esforços dels jutges”.
panorama que Amador Calafat i Albertí veu, i descriu, és el següent:- ”La dreta controla el teatre electoral liderada per l’exemple vivent que la mediocritat i l’èxit no són incompatibles. Aquest grup, molt abans que el Govern entràs en funcions, ja tenia la vergonya en excedència. L’actitud entusiàsticament practicada per Rajoy, suposant que pu-gui entusiasmar-se per alguna cosa, només es pot qualificar d’inactivitat productiva. Ara bé, això no és un problema ja que una part de la dreta espanyola veu la política com una empresa d’inversió en la qual els accionistes, altrament dit electors, seràn tolerants amb totes les desviacions de conducta que practiqui el Consell d’Administració, sempre que hi hagi beneficis per repartir, cosa que succeeix d’una manera o altra tot i els esforços dels jutges”.
- ”L’altra meitat del panorama és oposat al primer però no és simètric – assegura n'Amador -- . A l’esquerra abunden els bonal·lotistes benpensants, contraposats als realistes poltronaires. El partit més gran va partir d’expedició per colonitzar el centre i va descobrir, desconsolat, que ja estava colonitzat pel P.P. Simultàniament es va adonar que les hosts de votants eren capaços de distingir entre els interessos del partit i els de la pròpia Esquerra i que, durant el viatge de colonització, havien quedat en la seva posició política original, sense seguir-los. A més, havien estat, els votants, colonitzats per una força emergent i descarada. Ploren amargament per aquells vots dels què es consideren injustament desposseïts sense adonar-se que la política electoral funciona com una empresa privada i no com una administració pública: no hi ha places de funcionaris en propietat; si t’equivoques en els càlculs electorals et fan fora sense contemplacions. La imatge es completa amb un indescriptible líder de centre, novell i nudista, que demana el vot no per ell sinó per a Rajoy”.
Conclusió: la millor solució és la sisena beguda, ben carregada i a crèdit…
“MEYME”
