Així ens ho contaren…, i talment us ho contam (Silem)
A l’anterior trobada al Casal de na Bagassaes va parlar d’ecotaxa i de brutícia. La cosa va donar per llarg i els fedataris d’aquests berenars, amb llibre d’actes inclòs, hagueren de posar punt i fins a un altre dia. Sembla que hi va haver companys –i mira que eren tretze, aquest cop!– que no pogueren assistir al turó. En Miquel enceta l’encontre d’avui, del dissabte 5 de noviembre.
MIQUEL – Recentment ha estat a un país europeu de la Mediterrània, el qual rep gran afluència de turistes tot l’any. Em refereixo a Toni BujosaMoragues. Ell us ho explica:
”He visitat les seves diferents ciutats, les més importants, pernoctant a distints hotels en cada una d’elles. En aquell país també es paga l’ecotaxa. Concretament, entre 2 i 3 euros per nit. ¿Saben, els senyors hotelers, el que paguen també de taxa els autocars per poder aparcar als diferents pàrquings habilitats fora del centre de cada poble/ciutat turística, per dues hores? Idò, entre 100 i 300 euros ¿Saben vostès quants de turistes rep, a l’any, cada ciutat? 15.000.000 de turistes. Amb totes aquestes dades, m’agradaria dir-los que els hotelers deixin, d’una vegada, de fer demagògia i de queixar-se (federació hotelera i restauradors) tot l’any i anar de víctimes perquè s'ha de pagar un impost turístic. Deixin fer feina al Govern i als seus responsables de turisme tranquils i no siguin tan catastròfics ni vulguin, mitjançant la seva campanya mediàtica d’assetjament i esbucament, alarmar els ciutadans (que si no vindran turistes, que això és dolent, que no hi haurà beneficis, que no hi haurà contractacions, etc.)”
“En aquest viatge – continua en Bujosa – vaig topar amb gent de la Península que havia estat, feia poc temps, a Mallorca, concretament a Palma i a la Platja de Palma. Saben vostès, senyors hotelers i restauradors, la valoració que feren aquestes persones de la seva visita? Jo els ho vull dir: Molt dolent, pèssim! No tornaran més per aquesta zona. I no fou per no haver d’abonar cap impost turístic. Lamentaven la magra categoria i nivell, tant dels serveis rebuts durant la seva estada als hotels com de l’oferta complementària a què varen poder tenir accès.”
Turistes
”Per això, demanaria als hotelers que en lloc de ser tan catastrofistes i de queixar-se tant, prenguin nota, es posin a treballar i amb una part dels doblers que recapten cada any de la temporada, s’afanyin seriosament a millorar les seves instal·lacions, modernitzant-les, a millorar els serveis que ofereixen i a contractar personal qualificat, a banda de la millora, també, de tots els servicis complementaris de les zones turístiques”.
MARIA – Ui! No sé jo si a n’Antoni li plouran perdigons, per l’exposició que ens acaba de fer… Manco mal que això queda aquí dedins, malgrat n’hi hagi dos de nosaltres que combreguen amb les lletanies hoteleres de les cales gabellines.
PEP – No hi ha por! El que diu en Toni sembla fer referència a altres indrets de Mallorca, no parla de Capdepera. Aquí, a la nostra contrada, ningú no es queixa dels serveis ni de l’aplicació de l’ecotaxa. Tal volta, pot ser que ho faci – això de queixar-se – algun peix gros que ha aconseguit ficar-se dind la direcció federativa, desprès de tenir gran pes específic, temps enrere, dins l’associació local.
MIQUEL – El que hem de fer tots nosaltres és tenir cura de no malmenar segons quins estaments o personatges, no fos cosa que l’autoritat competent, que sembla estar molt arrelada – como ha succeït sempre – dins el sector hoteler, ens faci tancar aquest casalper a reunions de més de tres persones, com a l’època de Franco… No hi ha temps que no torni! Déu ens guardi ca nostra, germans. Ja sé que jo som el més vell de tots vosaltres i encara tinc manies, però…
MARIA – El que és cert i segur és que Mallorca ha batut el seu propi rècordd’ocupació, malgrat cobrar els preus més cars. La temporada de la saturació també és la del negoci, als mesos de juliol i agost l’illa ha superat les seves millors xifres de vendes, els establiments hotelers han disparat les seves tarifes un 50% en els darrers cinc anys i, així i tot, mai abans havien estat tan estibats. Els hotels de Mallorca són els únics de tot Espanya que superen el 90% de llits venuts. Els hotels de Capdepera, amb un 94% d’ocupació, Sant Llorenç, Calvià i Palma han estat, amb molta diferència, els més plens. Venen més turistes, que fan la mateixa despesa i estan manco dies: prefereixen escurçar l’estada a haver de renunciar a l’illa, on es demanen més de cent euros per nit. Els salaris dels treballadors dels hotels, però, sembla que no han crescut ni una dècima part.
Enfront d’aquest allau d’opinions, els dos alevins d’hotelers, allí presents, diuen que se’ls fa tard i han de partir. Agafen un tros d’ensaïmada i s’acomiaden. Es palpa el risc de no tornar-los veure p’es turó.
– Ells mateixos. Aquí no fa nosa ningú – comenta na Dolors Vaquer, qui aquesta vegada ha tingut poc protagonisme –. O és que no ho tenim clara, tots nosaltres, l’a importància del turisme per a sobreviure? Jo mateixa tenc el meu fill que, enguany, cursa l’FP de cuina i menjador. Ell i altres companys presenten els seus menús i aquells que els vulguin comprar per dinar ho poden fer. És un aprenentatge per poder fer feina ,el dia de demà, a 
l’hoteleria o a la restauració, veritat que sí?, i també fan tasques de cafeteria al mateix centre escolar on estudien. L’experiència ha estat molt positiva!
I amb aquesta satisfacció maternal, posen punt a l’encontre, no sense abans mullar l’ensaïmada a la xocolata calenta elaborada per l’oncle Miquel.
Fins un altre dia!
Pep Moll / Maria Juan/ Miquel Ferrer / SILEM
