Si existís la enciclopèdia gabellina de la música pop-rock, al període que narràs la historia des de la transició democràtica fins els nostres dies, es dir, els darrers quaranta anys, en Manolo seria present, amb tota seguretat, a quasi totes les pàgines. La seva aportació fa que la pèrdua sigui irreparable.
Des de petit se va entregar al que per a ell va ser la seva passió, la guitarra. Els seus inicis damunt els escenaris foren de molt jovenet. Na Francisca Setra el reclutà per què formàs part del seu grup, amb la seva guitarra, acompanyant i musicant en directe les danses i festivals dels Aires gabellins. Molt aviat es va anar introduint al món de la música rock formant part de diferents grups als primers anys de la democràcia, on es poden recordar els “Modems” o la singular “Llet per ses parets i sa padrina pel terra”, grups que marcaren una època a un poble on no era ni d'enfora el que és ara. Ja als anys noranta va formar part de la banda “Corazón”, un grup molt popular, especialment al Llevant de Mallorca, junt a Carles Grimalt. I, tal vegada, la incorporació a “Montenegro”, en la darrera època d'aquest grup mallorquí de repercussió estatal, va fer que donàs un important primer bot de qualitat. Ja cap als finals dels noranta i dins els primers anys del nou mil·lenni, va començar a explorar nous universos musicals, especialment, en la cançó d'autor. Fou clau damunt els escenaris i dins els estudis de gravació per cantautors com Suso Rexach i Guillem Sansó. Col·laborà amb Felipe Cardiel, Marisa Rojas, i amb pràcticament tots el músics destacats de Capdepera que són molts. Els primers acords que sonen de la cançó de Suso Rexach “Aquesta terra ja no és seva” al disc Immersions” els enregistrà en Manolo Muntaner als estudis Swing de Ciutat, el millor estudi de l'època. Alguns anys després en Tomeu Penya diposità la seva confiança en les mans de Manolo per a realitzar diferents concerts acústics. Tota aquesta experiència viscuda durant anys va fer que l'excepcional guitarrista fes una passa endavant i, després de llegir un poema de Jaume Fuster anomenat “Si de cas me morís”, inicià una nova etapa, la de compositor. Aquest fet li va produir una explosió de creativitat que se traduí, en la gran obra musical de la seva vida. Un disc
que recull diferents poemes d'en Jaume i un de Joan Rai, delicadament musicats per les notes d'en Manolo i cantats per ell mateix. “Remor de tu” és el resultat final d'un projecte, enregistrat a Phonos de Manacor de la ma de Juanjo Tur, que desprèn carinyo i perfecció. El concerts de presentació del disc de Manuel Muntaner van omplir el teatre de Capdepera tres dies consecutius. El nou cantautor va tocar envoltat de molts i bons músics com el quartet de corda de l’Escola de Música de Capdepera, el músic Tani Mas i la coral s’Alzinar entre altres. El disc de'n Manolo se va exhaurí de seguida.
En Manolo ha gaudit de tots els estils. El blues i el jazz han format part també de la seva trajectòria musical, tant com a músic com organitzador de les memorables nits de Jazz al moll de Cala Rajada. Gran figures d'aquests estils han circulat any darrera any per l'escenari del moll de la mà de Manolo i per moltes d'elles va ser convidat a compartir escenari.
El que s'ha anat narrant fins ara és tan sols una repàs per la superfície d'una vida dedicada a la música i a la cultura del nostre poble. Els darrers anys tornà prendre contacte amb el Pop Rock amb el retorn als escenaris d'alguns dels components de Montenegro realitzant nombrosos concerts amb molt d'èxit amb el nom de “La banda Mo”. En la actualitat feia més feina musical que mai i gaudia com un jovenet que comença amb la Phonos Band fins que la malaltia va fer que ho aparcàs.
Enguany “Els que ningú vol” fan els 20 anys consecutius de participació a les festes. En Manolo hi formava part. El passat dimarts, al cementiri, els seus companys del tractor li dedicaren a ell i a la seva família dues de les peces del repertori que més li agradaven, la millor manera d'acomiadar a un amic. Ens va deixar als 52 anys de vida, i després de 40 anys de bona música, però els seus acords sonaran eternament. Sentirem Remor de tu.
Gràcies Manuel. Gràcies Manel. Gràcies Manolo.
