L’amu d’en Croquet ha perdut el remuc. I no és d’estranyar. El pobre canet de 77 anys –com s’ha deixat constància al serial “Un home amb un canet”– fou empresonat perquè en Croquet així ho va sol·licitar, en evitació de mals pitjors, o sigui voluntàriament. Però abans se li obrí un expedient “por desacato a la autoridad”. La instrucció que don Jesús, el senyor jutge, va haver de complimentar –tot i ser el jutge gran amant dels cans– va confinar enCroquet “ a galeres” sense tenir-hi res a veure la intervenció judicial. EnCroquet ha aplegat una depressió de ca vell, xaruc, que, de passada, inclús ha contagiat al seu fill. Saps quina p…. que li han fet, pobre Croquet!

I és per això que els amics, i una amiga, que amb l’amu i en Croquet ens hem reunit adesiara, pertot arreu, en franca companyonia –de fet estam cercant un lloc per fe trobades de xerrameca i opinió (de moment tenim en estudi un indret de sa Coma d’en Canoves, però ens hem d’entrevistar amb l’amo), i que contam desprès els resultats d’aquestes trobades, de sobte, ens hem sentit orfes. I per aquest motiu ens volem solidaritzar amb ells. En un parell de dies, ambdós partiran cap a Campos –al balneari dels banys de la Fontsanta– per començar, allí, una rehabilitació que els deixi com a nous. Els desitjam salut i sort!

I, mentre, ni els amics ni l’amiga podem sostreure'ns d’escriure damunt els apunts que tenim anotats a les nostres llibretes. És per això que hem canviat el títol de la secció, de fet ja no hi ha ni l’home ni el canet, ni l’amu ni en Croquet. Veiem, idò:

Sant Roc: “Todos a una, como en Fuenteovejuna. Entre todos la mataron y ella sola se murió”. Sens dubte, el Sant Roc d’enguany ha evidenciant, més que mai, l’encertada intenció de la comissió de festes, o de l'Ajuntament, de cara a anular de mica en mica aquesta festa, malgrat sempre sigui cosa impopular per a un consistori haver de suspendre actes festius. Els principals dies de festes, el 15 i el 16, pràcticament no han comptat amb cap acte de relleu, no s’han romput cap os programant un atractiu espectacle, una volta haver-se estalviat el cost del piromusical, que és del que es tractava, o no?

Si la comissió de festes, cada cop més juvenil, necessita algun assessor per als propers anys, truquin-nos! Aquests 2 homes i una dona estarem encantats de donar-los una mà, per tal d’infondre'ls la força, una gran dosi d’imaginació i el coratge adient per retirar d’enmig aquest Sant Roc sense gràcia, i d’una vegada per totes. Amb el Carme ja en tenim prou.

Molta gent ha pogut escoltar, aquests dies, com el capellà ha dit: ”Sant Roc, patró de l’antiga capella-oratori de Cala Rajada”. O sigui que Sant Roc no és el patró de Cala Rajada, sinó de la fa molts d’anys desapareguda capella.

Viure per veure… i per escoltar!

2 homes, una dona i… cap canet