Ara, l’amu d’en Croquet, a casa seva, té un dilema: si treure a passejar el ca o posar la corretja a “Micifú”, un moixet clapat que fa uns mesos que comparegué, saltant de dins la carrosseria del motor del 4 L d’un venedor de patates, llegums i altres condiments, de sa Pobla, que, cada setmana, recorre Capdepera, carrer per carrer, oferint la seva producció casolana.

I això que l’amu, quan va llegir el ban del batle de Capdepera, advertint dels 750 € de sanció –a Calvià, municipi més ric que el nostre, les multes són fins a 600€, no més– per als cans que facin deposicions i miccions pels carrers, ja tenia preparat uns “bolquers” de la mida d’en Croquet, ja que les compreses de la padrina li venien grosses. I, a més, el veïnat li digué que corria perill de tapar-li “el xip”, per la qual cosa els polis no podrien identificar el canet.

L’amu ha trobat tota una grosseria citar l’element escatològic repugnant en el contingut del ban municipal. Qui çà cet merdè” pronuncien els francesos, però amb elegància. O els artistes quan es desitgen ¡molta merda! abans d’una estrena, però... que tot un ban de batlia insti els propietaris de cans a quedar-se amb la merda ( amb perdó) del canet, assegurant que és propietat de l’amu, tal volta és un poc excessiu. Bé, en Croquet no hi està conforme, amb aquesta asseveració, ja que diu que els excrement son seus i ben seus…

I per això, l'altre dia, quan encara no havien comprat el bolquer, canviaren la ruta de la passejada diària i, amb la companyia d’en Micifú s’encaminaren cap al Puig Seguer, i com que ningú no les veia, ambdós afluixaren els intestins i restaren la mar de satisfets. Fems frescos per aquell pinar! De totes maneres, l’amu va pensar que millor seria comprar els bolquers, i com que la corretja va proveïda d’un dispensador, idò compleix amb l’ordenança. El que ho té més malament és el moixet, que s’haurà de quedar a casa, i es millor que ho faci, perquè rapinya molt i mossega i podria ser considerat un perill públic i haver-li de posar morral.

El que més greu li ha sabut a Croquet és que no el deixin anar a la piscina i al parc infantil a jugar amb els seus amiguets i ja demana al seu amu un safareig amb un para-sol. L’amu no està disposat a fer aquesta concessió, ja que, a partir d’ara, per complir amb l’enunciat del ban municipal, s’haurà de passejar, a més de amb en Croquet , amb un poal ple d’aigua per netejar les defecacions que per ventura s’esdevendran en qualcuna de les sortides.

Ja ho veurem, procuraré fer bonda i no donar-te problemes!, sembla dir-li a l’amu pegant bots i xicalènies , en Croquet… A ca vell… cus, cus? 

En Croquet es presenta i dóna la cara. Vetaquí!