Interpretar de manera distorsionada les coses comporta, de vegades, l’incompliment de les normes establertes per aconseguir fer un Mercat Medieval el més fidedigne possible, d’acord amb la línia que cada any es pretén imprimir al de Capdepera. Però, clar, si l’establiment compta amb “cera del Corpus”, més que res perquè diàriament, els matins, allí se celebren reunions d’alt nivell polític, no és d’estranyar que s’incompleixi la normativa i els tassons de plàstic volin a balquena. ” Lleig,molt lleig.Els alts mandataris que hi berenen cada dia no haurien de fer la “vista gorda”, remuga en Croquet, a qui li va caure, en un peu, un tassó de fang per devers es Sitjar, quan, ben fermat, va anar a donar una volta al Mercat.

L’establiment a què fa referència el lapsus dels tassons de plàstic – ja què sembla, que no ho degueren fer aposta, o sí – encobeeix, dia rere dia, així mateix, la flor i nata de la intel·lectualitat gabellina. Quan el ventall de mestres i mestresses de S’Alzinar ja han berenat, allí s’hi convoquen escriptors, llibreters, historiadors, amus de canets, qualque despistat amb ganes de saber la darrera notícia i empresaris que es fan topadissos amb l’autoritat. I és que “La Sala” cau tan a prop…. Algú ja l’anomena, al cafè, “La Moncloa”. Això no és nou.

”Tot hom té dret a viure, o no?, intenta demanar ,rascant-se “las malas pulgas” , en Croquet. El seu amu li diu que no l´entén. I en Croquet li pega estirada a la corda on està fermat i corre cap a la plaça dels autocars de línia, o sigui la plaça dels cotxus dels municipals , o sigui, la plaça on sols hi ha un taxi, i el porta cap al club de la gent major, on troba l’encarregat del bar, més encès que un misto,a qui l'autoritat li acaba de fer despenjar un rètol amb la indicació de les especialitats culinàries i de cafeteria que ofereixen als clients, membres associats de la Tercera Edat, a preus en consonància amb un club de gent gran. Com, ha de ser!

L´amu d’en Croquet ara ho entén tot i més amb l’ajuda de la informació del responsable del bar del Club. ” ¡O tots moros, o tots cristians!”, exclama aquest darrer, al mateix temps que no pot dissimular de mirar en direcció a l'establiment dels “tassons de plàstic medievals”.

En Croquet torna remugar i se l'entén perfectament: ”Sí , deu ser la cera del Corpus…” I tot seguit parteix cap a la Telefònica a jugar a petanca, ja que li han dit que el segon president (o sigui, el vicepresident), seguint instruccions polítiques, ha muntat un club allà abaix, a tres quilòmetres del local de la Tercera Edat , per tal de poder treure profit de l'infrautilitzat excusat mòbil allí existent…

Qui molt viurà, moltes coses veurà!”, exclama en Croquet…