"L'ùnica lider socialista que ha demostrat tocar de peus a terra, i ha dit coses que sumen i no separen, ha estat sens dubte Francina Armengol."
Com a bons votants socialistes, estic segur que quedàreu un poc decebuts quan el vostre lider Pedro Sanchez anunciava que havia arribat a un acord amb Ciudadanos. Decebuts en el sentit que no seria capaç d'arribar a fer pactes amb les dretes, com anomenava ell el PP i a C's, en campanya electoral. No sé si heu fet una ullada a l'acord que han signat els dos líders de les respectives formacions, emperò us puc assegurar que, de progresista, poc o res. És per dir-ho d'una manera com una crida que fan perquè s'hi afegeixi el PP, o sigui, la gran coalició que mai per mai es produiria, segons el vostre lider.
Anem a veure. Avui en dia, prendre per beneits els votants del bipartidisme no és una cosa de l'altre món. És més, es podria dir que perqué es cregui un politic en campanya electoral només és possible si es fa a l'inrevés, o sigui, si diu que fará o no fará una cosa, s'ha de pensar automàticament en la contrària. Cosa que significa que si es tornen a produir unes eleccions generals, a parer meu, el PSOE no tendria cap classe de credibilitat.
Em referesc a vosaltres, a l'ala més dretana del socialisme. Si hi ha una cosa que ha demostrat el PSOE, des del passat 20 de desembre, és que s'ha llevat la careta. Que els qui manen realment a la formació són les tesis de Felipe Gonzalez, la senyora d'Andalusia, Alfonso Guerra, Carlos Corcuera... L'única lider socialista que ha demostrat tocar de peus a terra, i ha dit coses que sumen i no separen, ha estat sens dubte Francina Armengol. Bons eren els consells que li enviava a Pedro Sánchez quan li deia que amb Podem les coses van bé, i que s'han assolit fites importants a les Illes. I un me negre!, li va dir en Pedro Sánchez.
Aquesta no és una humil opinió meva. Tot el que dic aquí está constatat per part d'un dels signants de l'acord, Albert Rivera, que en totes les aparicions i entrevistes públiques diu sense cap classe de vergonya que derogació, el que s'anomena derogació, res de res. En tot cas, modificacions. Inclús que molts dels punts de l'acord agradarien perfectament al votant del PP tradicional. En canvi Pedro Sanchez diu tot el contrari. Que es derogarà la Reforma Laboral i tantes altres coses esfereïdores del govern de Mariano Rajoy. Fins i tot Carme Chacon (la dels desnonaments exprès del 2011 ) diu que hi pot haver un referèndum a Catalunya. A qui s'ha de creure? Si això no és una obra de teatre, no sé què ho podria ser més.
Només cal ara fer-se preguntes. Preguntes incòmodes a les quals ningú és capaç de donar una resposta convincent.
Hauria de ser delicte mentir en campanya?
Hauria de ser delicte prometre coses i fites importants a la gent en campanya sabent que no duran a terme res del que diuen que faran o no faran?
No dir als votants, en campanya electoral, que el Parlament Europeu exigeix polítiques de retallades i reformistes, com per exemple les d'indemnització per acomiadament o retallar en serveis públics bàsics, és delicte?
Tot té lletra petita. Les campanyes són com obres de teatre. I per veure aquesta funció, a més d'esser gratuïta l'entrada, només t'ha d'agradar l'art dramàtic. O sigui, saber que el que vas a veure és totalment fals. Pedro Sánchez ha repetit fins a l'extenuació que amb el PP i Rajoy ni aigua. Emperò el que no va dir mai fou que les seves polítiques sí que hi tenien cabuda.
Entre d'altres, aquestes són algunes de les raons per les quals Podem no donará suport a l'acord:
1. No es deroga la Llei Mordassa que, segons Podem, "ataca les llibertats públiques i ha estat qualificada per Amnistia Internacional com una amenaça per als Drets Humans".
2. Implica "l'abaratiment de l'acomiadament" i no es deroga la Reforma Laboral. El partit lila denuncia que "el PSOE ha acceptat el contracte únic amb una altra denominació" perque l'acord passa per "reduir encara més les imdennitzacions per acomiadament".
L'acord inicial implicava que la imdennització per acomiadament improcedent en contractes temporals passás entre 20 i 33 dies per any, a 20 el primer any, 25 el segon i 33 a partir d'aquí. Tanmateix, finalment el PSOE i Ciudadanos acordaren canviar aquest punt per a mantenir les xifres en vigor actualment. A més, Podem denuncia que "el contracte temporal deixa d'estar vinculat a una causa objetiva jurídica". O sigui, res de res. Més del mateix. Varen rectificar per posar-ho exactament com està ara mateix.
3. Complement Salarial: Aquesta mesura duu, segons Podem, a "premiar amb doblers públics els empresaris que paguin sous baixos", en lloc d'oferir "drets laborals".
4. Salari Mínim Interprofesional (SMI): Podem considera “ridícula” la pujada de l'1% que fixa l'acord. Segons ells, tenint en compte la inflació, suposa realment "congelar" el SMI.
5. Podem critica també "l'ordre de prioritats macroeconòmiques” que estableix el document de PSOE i Ciudadanos. Segons la formació emergent, “salva punts clau de les reformes econòmiques del Govern de Mariano Rajoy” i planteja qualque cosa “inviable” com “revertir les retallades” sense afrontar “una reforma tributària”. A més, critiquen que si en el seu programa el PSOE es comprometia amb l'objectiu de minvar a la meitat la taxa d'atur, aquest punt ha desparegut del document actual. O sigui, tota una invitació perquè s'hi afegeixi el PP.
6. No es deroga l'Article 135, cosa que durá, al seu parer, que els serveis públics i els drets socials segueixin "sotmesos" als "interessos dels creditors".
7. Les propostes referents a la sanitat pública “obren les portes”, segons Podem, al “copagament farmacèutic i a la privatització de la seva gestió“.
Els polítics són mestres d'art dramàtic
- Detalls
- Escrit per: Miquel Estelrich Bestard
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2241