"...cap mitjà va posar en escena les declaracions de la presidenta de les Illes Balears, afirmant i donant credibilitat a un pacte d’esquerres amb Podemos ..."

L’acord de programa entre el Partit Socialista i Ciudadanos -pacte del qual Pedro Sánchez presumeix de ser “progressista, reformista i d’esquerres”- si s’analitza detalladament podem observar escletxes com l’anomenada llei mordassa la qual no es deroga completament, les portes giratòries no queden suprimides, o que l’estabilitat pressupostària no acaba d’enfocar-se cap la necessitat social per davant les demandes de la Troika, entre d’altres. A més, es dóna per finalitzat el joc utòpic socialista d’un estat federal, on el propi pacte de govern -PSOE-C’s- ha donat per conclòs.

Molts barons socialistes es postulaven més propers a un acord amb C’s que un acord amb Podemos, els mitjans de comunicació destacaven les aportacions d’aquests en contra d’un veritable acord d’esquerres, aportacions de persones tan reconegudes com la presidenta d’Andalusia o l’expresident Felipe González. En canvi, cap mitjà va posar en escena les declaracions de la presidenta de les Illes Balears, afirmant i donant credibilitat a un pacte d’esquerres amb Podemos amb el suport si calia dels partits nacionalistes, declaracions reflexes de l’actual pacte del Govern Balear. Ja és costum en els mitjans de comunicació estatals la ignorància festejada sobre aportacions de polítics balears. Aquesta infravaloració emperò, ens l’hem guanyada legislatura rere legislatura acotant el cap enfront Madrid, creient-nos la nostra escassa lluita i abraçant el nostro trist estatus d’insularitat.

Tot i així encara podem treure una dada positiva d’aquest pacte i és que ha sortit a la llum l’ala ideològica centre-dreta del partit socialista, que en aquests moments dirigeix el partit, i què a Europa ve duent aplicant a cada votació, compartint el 73% d’aquestes amb el Partit Popular. La dada és positiva per fer reaccionar a la seva militància d’esquerres de que el trajecte dut a terme per la seva cúpula no és progressista, no és reformista, i sobretot no és d’esquerres.