En Felipe va néixer el 4 de desembre de 1970 a Capdepera, fill de Felipe i Magdalena. Amb Laura, seva parella, tenen una preciosa filla, Alba, de 14 mesos.
La família de Felipe és molt coneguda a Capdepera ja que va ser, fins fa pocs anys, propietària de la pensió “Baleares”, una de les primeres que hi hagué a Cala Rajada, ubicada a la plaça dels Pins.
En Felipe Cardiel Martin, pare d'en Felipe Cardiel Carrasco, va morir als 58 anys i va ser president del CE Escolar, de l'any 1971 a l'any 1975. N'Alberto, exjugador de l'Escolar, germà d'en Felipe, va morir el 3 de desembre de 1987, als 31 anys. N'Alberto va tenir l'ocasió, com a jugador, d'anar a prova al Barcelona, invitació que va rebutjar. Na Magdalena Carrasco, la mare d'en Felipe, és una gran senyora, simpàtica, amb una salut envejable, molt amiga dels seus amics. Quan en Felipe era petit, a ca seva del que es parlava era de futbol, i en particular de l'Escolar. En Felipe porta molt endins els colors verds del club de Capdepera i quan se li va demanar de fer l'himne de l'Escolar va ser una doble alegria per a ell, ja que “com el verd l'Escolar no n'hi ha cap”. Amb ell establírem una interessant conversa, a fi que, d'una banda, ens explicàs la seva faceta de cantautor, i de l'altra, els seus records futbolístics.
Els seus inicis musicals es remunten a l'any 1988, quan, al costat de Joan Cassellas, Manolo Llabata, Pep Nicolau, i Joan Carles Bernat van formar “Los espontáneos”, el seu primer conjunt. Van començar interpretant versions d'altres grups i la seva primera actuació va ser al bar l'Orient de Capdepera. A l'any 1993 va formar part del grup “Haciendo el pino”, i després, com a guitarrista i cantant, del grup “Moderns”. A l'any 1999 va començar amb el seu projecte musical “Felipe Cardiel”, amb la seva guitarra elèctrica. Amb lletra i música pròpia, gravà un disc en castellà, amb catorze temes, sota el títol de “Pequeñas y grandes cosas”. D'aquest treball, la cançó que més se li demana és “Mi amigo García”. La seva música preferida és el folk rock espanyol. Primer va ser Manolo García, el cantautor que més admirà, i en l'actualitat es decanta per Carlos Tarque, membre fundador del grup M Clan. A l'estiu, com a solista, té totes les setmanes ocupades, actua en hotels de la comarca, en alguns cada setmana, i a d'altres, quinzenalment. A l'hivern, al costat de Joan Gelabert de Son Servera, Xesc (bateria de “Géminis”) i el fill d'aquest, formen el grup Fastart (Faart), que actua on és requerit. A títol individual, està preparant un nou disc, aquesta vegada en mallorquí, del qual té composts vuit temes i li'n falten quatre per a completar-lo. D'altra banda, està molt satisfet d'haver intervingut en la gravació dels últims cinc discos de Tomeu Penya, en què ha estat un dels coristes.
A en Felipe, de molt petit, ja se'l veia per la plaça dels Pins darrere una la pilota, sota la mirada i els consells del seu germà Alberto. Per a la primera fitxa d'en Felipe a l'Escolar, van haver de fer-n'hi una d'especial, per no tenir l'edat reglamentària. Com a jugador, va passar per totes les categories del club, fins a jugar amb el primer equip. Té molt bons records de la seva etapa com a jugador, d'entre els quals destaca un partit a Petra, en què es jugaven el descens i s'havia de guanyar. Amb el partit empatat a un gol, penal favor de l'Escolar que ningú es decidia a executar. A ell li agraden aquests reptes i va posar el marcador 1-2; després en B. Martí marcà l'1-3, resultat definitiu i categoria salvada. Durant la seva etapa de jugador va tenir la sort que les lesions el van respectar. El club l'ha convidat en diverses ocasions per a entrenar equips del planter, però ell està bolcat en la seva professió.
Best
