La meva terra (segona etapa)


Segona part del personal viatge de Miguel González





 

Estació Marítima – Barcelona

(a mitjan matí)

La nau està amarrada al port

tot esperant l'hora de partir.

De la borda del vaixell estant,

observo tot el tràfec de la càrrega;

cotxes i camions que entren,

mentre per la passarel·la

embarquen els passatgers.


Comencen a amollar amarres

de la vorera del moll,

el vaixell ja se separa

i, lentament, cap mar endins

adreça la seva marxa.


Terra, aigua, fins arribar a sentir

la immensa soledat de l'aigua.

Aquesta és la meva terra,

tota la mar salada,

tota aquesta immensitat,

és ma terra, terra-aigua.

Aigua al nord, aigua al sud,

miris on miris

 

A I G U A

Mediterrani, terra meva, aigua.

Diu la llegenda d'antany

que els peixos duen gravats

en el llom les quatre barres catalanes.

NO ÉS VERITAT 

A mi em va contar un delfí

que el seu avantpassat no les hi duia,

perquè, enamorat d'una morabita,

la mitja lluna hi duia gravada.

I enmig de la planúria

tota poblada d'aigua,

enmig de la bruma veig

la silueta somiada.

Sobre l'aigua, terra,

la de la meva illa adorada,

 

MALLORCA

la meva roqueta estimada.


El Galatzó vigilant

em somriu, des de la distància,

guardià perenne de l'illa,

també impacient m'espera.

Sota els meus peus, i la meva terra a la llunyania,

sa Dragonera saluda

la meva imminent arribada.


Mentre entram a la badia,

un goig immens m'omple el cor,

és la meva terra,

la meva PALMA adorada,

amb la catedral majestuosa

que saluda la meva arribada.

Aquesta és la terra que en les entranyes guarda

LA LLUM PRIMERA

que veieren el meus ulls en néixer,

el primer so, la primera carícia,

la il·lusió esperada dels meus pars.

Per això sempre seré

UN BARCELONÍ DE PALMA.



Miguel González Quevedo