La meva terra (segona etapa)Segona part del personal viatge de Miguel González
Estació Marítima – Barcelona
(a mitjan matí)
La nau està amarrada al port
tot esperant l'hora de partir.
De la borda del vaixell estant,
observo tot el tràfec de la càrrega;
cotxes i camions que entren,
mentre per la passarel·la
embarquen els passatgers.
Comencen a amollar amarres
de la vorera del moll,
el vaixell ja se separa
i, lentament, cap mar endins
adreça la seva marxa.
Terra, aigua, fins arribar a sentir
la immensa soledat de l'aigua.
Aquesta és la meva terra,
tota la mar salada,
tota aquesta immensitat,
és ma terra, terra-aigua.
Aigua al nord, aigua al sud,
miris on miris
A I G U A
Mediterrani, terra meva, aigua.
Diu la llegenda d'antany
que els peixos duen gravats
en el llom les quatre barres catalanes.
NO ÉS VERITAT
A mi em va contar un delfí
que el seu avantpassat no les hi duia,
perquè, enamorat d'una morabita,
la mitja lluna hi duia gravada.
I enmig de la planúria
tota poblada d'aigua,
enmig de la bruma veig
la silueta somiada.
Sobre l'aigua, terra,
la de la meva illa adorada,
MALLORCA
la meva roqueta estimada.
El Galatzó vigilant
em somriu, des de la distància,
guardià perenne de l'illa,
també impacient m'espera.
Sota els meus peus, i la meva terra a la llunyania,
sa Dragonera saluda
la meva imminent arribada.
Mentre entram a la badia,
un goig immens m'omple el cor,
és la meva terra,
la meva PALMA adorada,
amb la catedral majestuosa
que saluda la meva arribada.
Aquesta és la terra que en les entranyes guarda
LA LLUM PRIMERA
que veieren el meus ulls en néixer,
el primer so, la primera carícia,
la il·lusió esperada dels meus pars.
Per això sempre seré
UN BARCELONÍ DE PALMA.Miguel González Quevedo
