No sé si tornaré a viure un clàssic com el de dissabte passat. Encara que el veiés en un bar tirós de Riola, poble veí de Sueca, i que comparegués el ronyós de sempre – personatge cromosomàticament idèntic a tants d'altres que, turmassots irredempts, borinegen per les nostres geografies urbanes. Desendreçat, passat de rosca, sense convencionalismes a que atendre's. Ho havia tengut tot, fins i tot mal cap, i ara es troba maldant per no caure dins l'obac abismal. El bon joc del Barça feia que li ho perdonassin tot, inclús quan va estendre un mostra assortida de tisores de collidor de taronges. I volia que en Baldoví les portàs al Congrés, en tornar ser diputat. I que les mostri a en Rajoy. L'exhibició del Barça va ser l'ànima per on s'entrunyellà el gaudi. Però, hi havia també la companyia. Un excel·lent diputat valencià i de país, un escriptor i columnista de cos, com el bon vi, i l'ex batle del poble.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona
