El naixement d'aquestes petites i febles criatures de la meva ment no pretén petrificar-les en piràmides o esfinxs per a una posteritat. Jeien en un feix de paper oblidat i, per un d'aquests atzars de la vida, algú va venir a saber del seu contingut i de la trivialitat d'aquest fet: els tacats "papers" de moltes hores dels meus dies; a la vora de la meva mar, al recer d'una planura, a l'ombra d'alguna pineda, davant de la placidesa o la fúria dels elements més forts que tots els homes... Només per la necessitat d'observar, pensar o escriure, però sense l'art i la riquesa dels colossals joiers i saviesa de tants homes com em van precedir ni amb la ciclòpia grandiositat de les obres monumentals. Jo, coneixent el límit del meu horitzó, pens que el que hi ha a la realitat de les meves sinceritats i petiteses no és la virtut del que vaig poder escriure sinó, més aviat, una simple necessitat de donar a llum el que se li ocorre a la meva ment en el fragor interminable del pensament.

Del llibre Casialgo, de Marce Lopez Sirer -  (Cati i Joan)