Vull afegir-me, també, a aquest debat d'opinions sobre la crisi grega, que donarà molt que xerrar en les properes setmanes. No hem de caure en l’error de creure que allò que passa a Grècia és una cosa totalment llunyana i que mai arribarà aquí, encara que en Rajoy digui que ara ja ningú parla de rescats ni d'atur.

Preguntava en Pau Quina, en aquesta pàgina web, per què es vota cada quatre anys si tanmateix els qui guanyen no poden dur a terme allò que els ciutadans han expressat a les urnes, en referència a Grècia. No és gaire difícil contestar aquesta pregunta, i aquí a les illes també en tenim un bon exemple, d’això. La resposta és senzilla. El que ha sortit de les urnes no té contents els qui en realitat mouen els fils. O més ben dit, que allò que ha sortit de les urnes formi un govern contrari a la seva forma de fer les coses i que ells ja no hi tenguin la influència que sovint tenien en altres governs “escolanets”. De moment, el nou govern de na Francina Armengol encara no ha dit res en ferm sobre l’ecotaxa. El primer dia que parlin de fer qualque cosa referent al turisme, qualsevol modificació que pugui suposar una millora per al turisme i sobretot cap a l’erari públic, ja tendrem una ofensiva hotelera sense precedents. Perquè de remugar en saben, i molt. Serà la fi del turisme, no vendrà ningú, ens volen arruïnar, volen dur el model de Veneçuela… O és que no recordau el que feren l’any 2000? Aquesta vegada crec que s’organitzarien més bé, encara, i ja posarien les agències i els tour operadors com a aliats seus, com a font de propaganda contrària al Govern. En una paraula, la democràcia, així com l’entenem nosaltres, senzillament fa rialles, és anecdòtica si governen i decideixen aquells que no es presenten a les eleccions. Poden proposar, poden aconsellar, però intentar coaccionar o amenaçar els que surten elegits en un procés electoral, constitueix una violació greu dels principis democràtics per part d’aquells que no representen els electors. Podem dir ben clar que una cosa és el que faran els polítics-poders fàctics i una altra és el que espera la ciutadania, o el que no s’espera.

El que passa a Grècia és exactament el mateix, a escala més gran. L’FMI i el BCE han negat la possibilitat que els grecs paguin el seu deute mitjançant una pujada d’impostos a les grans fortunes del país, com va proposar Syriza. Han exigit que el govern grec pagui els deutes apujant els impostos dels aliments bàsics i retallant en pensions. La Troika demana que es pagui, però només accepta que se li pagui amb els doblers de les famílies gregues més pobres. En lloc de reestructurar el deute i promoure un pla d’inversions per fer reviscolar l’economia, volen seguir retallant les nòmines i apujar el corrent elèctric a les famílies. Tot plegat, amb això, els creditors deixen ben palès que el seu major interès no és resoldre la crisi del deute grec. Més aviat diria que volen sotmetre i derrocar un govern democràticament escollit per fer veure que no hi ha alternativa a les seves tesis.

El govern grec ha reaccionat d’una manera exemplar davant tot això, en vista que les seves propostes no són acceptades. Ha decidit donar veu al poble per poder decidir de manera democràtica i sobirana el propi futur. A diferència del que feren alguns països europeus anys enrere, el govern grec s’ha negat a desobeir el mandat popular que va rebre de les urnes el passat gener.

Per acabar posaré un exemple local i que és el mateix d’això que estem debatent, referent a aquest tema de la vertadera democràcia. Tots sabem que el senyor Joan Ferrer, amb tots els respectes, té molta d’experiència com a batle, com a regidor i com a membre de l'oposició a l'Ajuntament de Capdepera, en qualitat de militant o exmilitant del PP. Ara no és per l’Ajuntament, ara és president de l'Associació Hotelera de Capdepera, si no vaig equivocat. I vosaltres no creis que el càrrec que desenvolupa ara té més influència sobre qualsevol govern que no el càrrec que tenia quan estava a l'Ajuntament de batle o regidor? Pensau que la seva renúncia a l'Ajuntament o al PP ha estat casual?

Hi ha dos camps enfrontats: l’austeritat i la democràcia, el govern del poble i el govern dels mercats i els seus poders no escollits a les urnes. Personalment, estic amb la democràcia i amb els demòcrates.