L'any 1979, un grup de nins i nines de 8è que estudiaven al col·legi S'Alzinar, organitzaren un foc de Sant Antoni i una carrossa per participar a la covalcada; una activitat que fou un incentiu per a seguir col·laborant i, a partir d'aquí, decidiren organitzar un festival de fi de curs i anar de viatge d'estudis.

El ball havia de ser una part fonamental del festival. En Mateu Melis Patilleta i la seva dona, na Francisca, els introduïren en el ball de bot. N'Elionor Gomez-Quintero, que formava part del grup de pares, animà na Maria Flaquer Creu, una antiga balladora de ball de bot, perquè col·laboràs amb el grup i així millorar el repertori de danses.



En Bartomeu Massanet Carbó dirigia una rondalla de guitarres on hi tocaven algunes de les mares dels nins que preparaven el festival i s'adheriren al projecte. Uns quants pares cantaires constituïren el cor i amb aquests brins sorgí l'agrupació de ball de bot Aplec de Gabellins, que l'any 1983 passà a anomenar-se Castell de Capdepera. Des del començament l'agrupació ha estat dirigida per n'Elionor, que també cuida de la coreografia.

Abans de seguir en la descripció del recorregut i activitats de l'esmentat grup cal fer unes observacions sobre aquells sis anys que separen el naixement d'Aires Gabellins (1973) i Castell de Capdepera (1979), perquè això explica certes diferències en la concepció del ball de bot de dites agrupacions.

Durant aquells sis anys canvià l'organització política del país passant d'una decadent dictadura a una incipient democràcia; una sacsada social que provocà una forta embranzida de la cultura popular, dins la qual hi havia el ball de bot.

Entre les institucions que més fomentaren el ball de bot hi havia els ajuntaments; encara que aquest no fou el cas de Capdepera. L'any 1983 ja funcionaven nombroses escoles municipals dedicades a l'ensenyança del ball tradicional. Entre altres pobles hi havia: Bunyola, Alcúdia, Esporles, Artà i Sant Llorenç. Recordar que la I Trobada d'agrupacions de balls mallorquins es va celebrar l'any 1977 a Felanitx, organitzada per l'Estol des Gerricó amb la col·laboració de l'ajuntament.

Una altra institució que s'implicà en la divulgació del ball de bot foren algunes escoles; aquest és el cas de Capdepera. L'any 1973 es fundà, amb la col·laboració de l'ajuntament, la coral escolar de S'Alzinar, dirigida per Elionor Gómez-Quintero i formada per pares i alumnes, una experiència que crec que fou pionera; posteriorment dita agrupació coral serví de crossa per a crear Aplec de Gabellins.

El final del franquisme també va permetre que vells balladors, músics i cantadors relacionats amb el ball de bot sortíssim de nou a l'activitat pública. Fou el cas de l'amo Antoni Fai, en Pep de Son Berga i sa madona de Pocafarina, tots ells de Sant Llorenç. L'amo Antoni era tot un mestre, cantava i sonava el guitarró i ensenyà mateixes de Llevant amb les seves particularitats; fou una gran font d'aprenentatge i permeté treure nous punts de ball, ampliar el repertori de dances i perfeccionar la coreografia.

Des de la seva fundació l'agrupació Castell de Capdepera agafà molta embranzida gràcies a una intensa activitat. Llavors Ràdio Popular feia un programa en directe conduït per na Lina Pons i na Maria Campaner dedicat a promocionar la música i la dansa tradicional; es deia Mallorca canta i balla. Cada setmana convidaven una agrupació de ball de bot o un conjunt musical a participar en la tertúlia radiofònica. També s'hi cantava i atenien cridades telefòniques.

L'any 1985 enregistraren un disc, Dolces tonades, del qual en feren unes deu mil còpies en successives edicions. Fou un dels primers discs de música tradicional que s'enregistraren; abans únicament ho havia fet l'agrupació Parado de Valldemossa. Aquella divulgació musical i la participació en el programa de ràdio els féu molt populars i els reclamaven des de molts pobles illencs. Fora de Mallorca actuaren a Menorca, Olot i Múrcia.

Cada any a l'estiu feien nombroses actuacions als hotels del municipi. Hi hagué dos estius que sortiren a actuar cada dia excepte els dissabtes i diumenges i això que tenien per norma que a un mateix hotel just hi anirien un pic cada quinze dies.

Aquells anys de tanta activitat s'aprenia molt, perquè assistien als balls oberts que es feien pels pobles de la contrada; hi havia molt d'intercanvi, cosa que actualment s'ha perdut. Quan anaren a Menorca actuaren al Teatre Principal de Ciutadella; els menorquins ballen un fandango diferent al mallorquí i gràcies a aquella visita pogueren treure el ball i la música que han incorporat al seu repertori.

L'agrupació tampoc ha oblidat l'ensenyança de les danses de ball de bot als infants, una activitat de la qual han tingut cura na Bàrbara Flaquer, en Joan Ramon Esteva, Immaculada Sureda, Aina Esteva i actualment na Catalina Tous. En un principi s'ensenyaven balls fets, però avui en dia es parteix de l'aprenentatge dels diferents punts per després muntar el ball, cosa que permet improvisar.

La crisi política, social, econòmica i cultural d'aquests darrers anys també ha ferit el ball de bot. La concessió dels premis Cap Vermell ha servit per recollir algunes queixes de les agrupacions premiades. Per exemple, la manca de locals municipals on assajar. Pentura és el moment de plantejar-se la conveniència de crear una escola municipal de ball de bot o de promoure qualque tipus de suport institucional. La dècada dels anys vuitanta fou l'època daurada dels balls tradicionals i comptà amb mesures institucionals que el popularitzaren. Per un altre costat, el fet de ser balls tradicionals, amb segles d'existència, no significa deixar d'innovar i de cercar noves fórmules que convidin i facilitin la participació.