El senyor Mariano Rajoy, arreu d'Espanya, i el senyor Bauzá, a les illes adjacents, no es cansen d'anunciar-nos la bona nova: no tan sols anam pel bon camí, transitant per una vertadera autopista cap a la prosperitat, sinó que, a hores d'ara, les seves polítiques han convertit l'estat espanyol en una locomotora que estira del carro de l'economia de tot el continent.

Però, ja veis, sempre n'hi ha que són feliços afegint aigua al vi i xafant els bons titulars amb males notícies. Ganes d'emprenyar. Com l'informe de l'indicador europeu de la pobresa (AROPE), que retrata per a les Balears un panorama certament histèric. Aquí es creen més llocs de feina que enlloc – i en aquest sac dels “llocs de feina” posau-hi qualsevol escarada ni que sigui d'un parell d'hores – però, ai las!, la pobresa no atura d'augmentar. Ara ja tenim gent fent feina que no surt de pobra. A finals del 2013, la pobresa ja afectava gairebé a un 20% de la població, amb més d'un 10% patint mancances severes. Dades aquestes que també ens fan campions en la cursa de caminar cap enrere, com els crancs, ja que aquest mateix indicador de població en risc d'exclusió social o pobresa ens situa per sobre de la mitjana espanyola. Més pobres que la majoria, som.

L'informe conclou que les coses encara serien pitjor si una part important d'immigrants no hagués tornat als seus països d'origen, davant la manca d'expectatives laborals a Espanya. I, a més, posa en relleu que l'augment del PIB no es correspon amb la disminució de la pobresa, la qual, paradoxalment, continua augmentat. Això té una fàcil explicació, crec: la riquesa augmenta per als més rics, mentre que els de baix són cada vegada més pobres.

El neoliberalisme intenta, i moltes vegades ho aconsegueix, enlluernar-nos amb estadístiques i grans magnituds, però allò cert és que el capitalisme, especialment del capitalisme financer que ara ens toca patir, no cerca cap mena de benestar general, ni tan sols reinvertir en l'economia productiva, sinó el seu propi creixement, l'acumulació de riquesa, a partir de guanys derivats de l'especulació. I aquí els liberals convençuts em poden dir que això forma part de les regles del joc. Segur? Jo crec, i així ho diuen molts d'economistes de prestigi, que el descontrol en què aquest capitalisme sembla haver-se instal·lat, bé hauria de merèixer una resposta per part de la política, posant ordre, regulant, gravant, redistribuint...

Però, no. La dreta que ens governa no sols no està per la labor, sinó que d'alguna manera és la garant – per no dir que l'executora – de les polítiques dels poderosos, des de la gran banca a les grans corporacions, passant per aquests forats negres que són molts de fons d'inversió. És més, aquesta dreta sembla decidida a posar en mans del capital tot allò susceptible de donar un euro de benefici, fins i tot serveis essencials, es diguin Aena o es diguin biblioteques públiques, tant se val.

En fi, que, com deia al principi, els que ens governen estan encantats de com van les coses. Més pobres cada dia, però anam bé. Idò res, enhorabona.