Dia 12, dijous, és el Dijous Llarder. Aquest nom prové de "llard" (greix o saïm) que per deformació s'ha convertit en "Dijous Jarder". Es diu així perquè el menjar d'aquestes dates era molt greixós: greixonera de porc, fava palada amb morro i cornes de porc, bullit d'ossos, coca de raïssons (o grescos) o coca amb sobrassada, xulla i botifarró (amb tallades).

"El Dijous Llarder
em vaig llardar
d'una coca amb tallades
que em varen donar."

Amb aquesta data comencen els darrers dies, el carnaval, els dies que van des d'aquest dijous al dimarts anterior al Dimecres de Cendra (enguany dia 17 de febrer). Dies de menjar, beure i fer disbauxa abans d'entrar en el temps quaresmal.

Temps de disfresses, de ball i bulla, de tocar la ximboma i deixar anar alguna glosa o  cant improvisat,  una antiga tradició de la cultura oral del nostre poble que consisteix en improvisar versos sobre una base melòdica, tot i que, en moltes ocasions la gent canta aquells versos que ha après al llarg de la seva vida i algun s’atreveix amb algun tema d’actualitat:

“A França parlen francès
i a Castella, castellà.
a Portugal, portuguès
i a ca nostra, català."