De la llegenda del Castell- Primer paràgraf:

De la Balear primera, prop de l’extrem oriental

s’hi troba un poble antiguíssim, Capdepera anomenat

que el coll d’una munyanyeta té per hermós sitial;

no lluny de la mar blavenca, davant l’altra balear.

L’enramellen mil paumeres entre els aspres roquisars

Que los seus fills afanyossos, teixeixen petits i grans,

per guanyar el seu sustent, fent senalles i ventalls.

Verdes planes l’enrevolten, riques en horts I fruitals

i a dins ses comes brunen d’abelles a mils d’aixams:

platges garrides l’adornen I mars reblerts de corals,

poble es aquell ameníssim de fins aires i molt sà.

 Una diadema antiga estreny el seu hermós cap,                                                                                      

feta d’una alta murada amb torres ansà i enllà                              

que son hermoses talaïes, dominant la terra i mar.

Dins el seu ample recimte un Castell està guardat,

 una gòtica capella i uns pobres petits casals

 que els nobles Reis de Mallorca  volguèren assegurar

 de la malvada morisma i els seus feroços assalts

Pel terme de Capdepera, una veu trista resona:

__” ¡Germans, fugiu afanyossos, que el moro ja es a la costa!”

Com els coloms falaguers al veure al milà a la vora

cap al colomer s’afuen, aixi’s la gent d’aquell poble

cap al Castell van depressa, tancant la ferrada porta.

Mes, ¡ay!, que son molts els moros i es molta també la força

amb que venen a combatre, aquèlla manyada nostra:

una gran estolada al contemplar de gent mora,

plens d’angúnia ja acudeïxen a la capelleta gòtica

just al altar de Maria, els forts son auxili invoquen

mentres els petits clamen i preguen i els tendres tremolen i ploren

__”¡¡ Verge del Castell, Vos sou l’esperança nostra;

los fills del Islam orgullossos, ¡ ay ¡ molt en ses armes poren;

Més, noltros, amb vostro auxili, confiam cantar victoria!!”