per Miquel Piris, periodista
És més que evident, vista l'actualitat, hauria de parlar de l'exregidor del Partit Popular, Javier Rodrigo de Santos, i els 45.000 euros que es va gastar anant a clubs gais quan treballava a l'ajuntament de Palma al costat de Catalina Cirer. Llavors faria broma sobre l'hipocresia que envolta aquest partit que no vol deixar casar gais i lesbianes. A continuació tal volta em referiria a la "niña" de Rajoy i, tenint en compte el gafe immens d'aquest galleg (que quedi clar, en Rajoy és el gafe més gran de la història de "este país que se llama España" com diria ell...quin plom! A la campanya ho va repetir uns 456.944 pics: deu ser que no ho té gaire clar això de "España" que ho hagi de dir tant), comentaria l'alta probabilitat que la nina en fer 17 anys hagi d'anar a avortar a França, als 18 voti a Esquerra Unida, als 19 faci apostasia, als 20 s'enganxi a la coca, als 21 descobreixi que en realitat és lesbiana i que als 23 es casi amb un transexual. Finalment acabaria lligant-ho tot amb el cas Rasputín i preguntant-me, maliciós, si és que els senyors d'aquest partit tenen un plus de vigor sexual o bé una manca d'oportunitats de practicar sexe, tant amb homes com amb dones, per la via més ortodoxament pepera. És a dir, fornicant dins el matrimoni i tan sols per procrear, com mana la Santa Mare Església amb qui comparteixen pancartes i manifestacions. Però clar, els gais no poden concebre fills. Per tant, no poden boixar, ergo el regidor del PP als clubs gai hi anava a fer macramé o alguna activitat similar. Com que tot això segur que ja ho escriurà algú altre, jo he pensat d'anar-me'n a l'altre costat de la galàxia, convertir-me en extraterrestre i fer un experiment. Imitant/plagiant en Joan Miquel Oliver, ànima dels Antònia Font, m'ho he passat quasi tan bé com assaborint la darrera obra d'aquest grup, "Coser y cantar".
Vitamines. Mandarines. Pastilles i violes. Som l'astronauta Joan. Soldador extraterrestre en missió orbital. Llamps metàl.lics, roses i llimones. Kaipirinya sideral. Som en Burman Flash, enfilat a l'estació. Voltant pel sistema solar, farcit de soledat. El sol torna a sortir i se'n va, en va. T'enyor. Som més gran. El temps s'escapa perseguint un quasar. Cables, perns, lasers i cavalls. 400 albades sense tu. La mar mos engronsa dins sa barca. Pitj un botó. S'encenen els motors. Un led vermell també. Coca de trampó. Els coets de plasma escupen a l'espai. Menjant de tu, bevent-nos tots dos. Colorines. Un mur d'aleació. Pel cor no és protecció. Acceler. Ets el meu Tom Tom. Arribarà s'estiu i mos fondrem dins una pomada. Perd altura, guany velocitat. M'inclin sobre sa terra. Venc a tu, planeta de pols, merda i minigolfs. Perd òrbita. Fricció. Entraré en ignició. S'enlluernen les pupil·les. Estimar-te fins el dolor. M'encendré per un instant. Llumí humà, Bic d'usar i tirar. De cop qued aturat, enganxat. M'estira el cable de seguretat. Plasmes remotats. Off. Silenci i respiració. M'estiren lluny de tu, cap a l'estació. Dues llàgrimes suren dins el casc. Dictaminaran locura puntual. Intent de suïcidi orbital. Idò val. Pujaré al transbordador espacial. Ignició. Les empreses no hi entenen d'amor. I me'n fot. I t'estim. Capità Burman Flash demana permís per aterrar. Al teu cor.
Miquel Piris. Periodista
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. <Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.>
