El metodisme a Capdepera, 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou
B. Alou, C.M. Amengual, A. Ballester, C. Capó, P. Fullana, M. Llull, B. Melis, J. Terrassa, J-L. Carod-Rovira. Capvermell, Documenta Balear, Menjavents, 2013
A l’hora de fer una ressenya d’aquest llibre apareixen dos aspectes. Per una banda hi ha el contingut, els diferents estudis que en ell es presenten, i per altra banda, com no, hi ha la historia en ella mateixa, els orígens del metodisme a Capdepera i les circumstàncies que el varen acompanyar. Davant de cada un dels dos es formen dues actituds: admiració quant al primer, i quant al segon moderació.
Admiració davant d’un treball ben fet. Exhaustiu i multidisciplinari. Els fets, siguin els que siguin, es mereixen aquest tipus d’aproximació. Amb el llibre sobre Bartomeu Alou els autors ho aconsegueixen amb escreix. El valor del seu treball està en la seva voluntat de desgranar els esdeveniments, valorant-los en relació amb els diferents aspectes que els envolten, des del punt de vista polític, social, pedagògic, econòmic i religiós. El lector no es trobarà, i ja és hora, amb un llibre de propaganda sobre el metodisme, sinó més aviat amb un treball crític, que vol comprendre com va arribar aquest a Capdepera, com es va inserir dins de la societat gabellina, les reaccions que va provocar, i el rebuig al qual va haver de fer front. En aquest aspecte, els diferents treballs posen de manifest que el metodisme no es desenvolupa a Capdepera com un fet aïllat. El veiem interactuant amb les forces progressistes i amb els espiritistes. El factor religiós no es dona en estat pur. La força d’Alou, i amb ell la de molts altres pastors del seu moment, està per una banda en les seves sòlides conviccions i, per altra banda, en la seva capacitat de traslladar-les a l’àmbit de la societat. I això, al mateix temps, afegeix una certa fragilitat a la seva obra. No només per els atacs dels elements més conservadors i obscurantistes, sinó també perquè dins de les files metodistes les motivacions d’alguns fidels no son sempre principalment religioses. I això Alou ho sap i ho accepta. No cau en la temptació del sectarisme.
Moderació davant d’una mena de rebombori interior en conèixer, en detall, els elements ultramontans que van impedir l’arrelament de la principal dissidència a Capdepera en relació a la religió oficial. Hauria pogut arrelar però les giragonses de la història ho van impedir. I és poc dir. El llibre s’encarrega molt bé d’explicar-les, donant noms i cognoms, mirant el detall, posant en evidència els diferents vectors, les relacions de força que van actuar a favor i en contra de l’obra iniciada per Bartomeu Alou. Al final, la història del metodisme a Capdepera reflecteix la realitat d’una Espanya sotmesa als elements conservadors i al nacionalcatolicisme, que arribarà al seu paroxisme amb la dictadura. Moderació, també, per a no despertar vells dimonis. Que ja n’hi ha prou amb els que reapareixen en els temps que corren, en altres indrets, de la mà d’unes classes politiques desorientades i curtes d’imaginació. Però tranquils, que tampoc és l’objectiu del llibre i del seus autors. Com ja s’ha dit, no es tracta de fer propaganda. Ara, això si: Els fets parlen per si mateixos. I un dels valors del llibre és que la seva independència en quan a les institucions religioses, siguin d’un cantó o de l’altre. Els autors analitzen, estudien els fets i els posen a l’abast del públic. Amb el que exposen, la qüestió que no deixa de punxar-me és aquesta: Què hauria estat del metodisme a Capdepera sense l’oposició que va trobar? Com bé apunta Josep Terrassa, “una comunitat religiosa es consolida quan agafa projecció publica; és a dir quan la gent del carrer pot visualitzar-la i assabentar-se de la tasca que desenvolupa més enllà de la intimitat del temple”. I podem dir que hi ha l’altra cara de la moneda. Això es produeix quan la comunitat està disposada a socialitzar-se, integrant-se en el teixit humà immediat. Els fets mostren que Alou va saber fer les dues coses. Al final van guanyar les forces conservadores. Els 40 anys de dictadura van acabar donant el seu últim cop de gràcia al metodisme gabellí, fins a fer-lo desaparèixer en els anys 70, en els quals una comunitat ja minvada s’orienta cap al pentecostalisme i acaba dividint-se diverses vegades als anys 90. Aleshores hem de parlar d’un evangelisme que es troba molt lluny de l’esperit dialogant de Bartomeu Alou. Però aquí, si es tracta d’apuntar responsabilitats, també cal indicar les de dins mateix de les comunitats evangèliques en general, que no saben, o no poden, ja esgotades, recuperar l’espai social que havien tingut. Secularització i laïcitat, son els dos nous factors, característics de la modernitat que acaben probablement amb totes les possibilitats de restauració.
Els autors han fet un treball d’investigació acurat, amb les fonts documentals que han tingut a la seva disposició. I, tal com s’apunta en la nota editorial, encara hi ha feina per fer. Carme Capó s’encarrega, amb l’erudició que la caracteritza, d’explicar en detall el metodisme, les seves arrels i desenvolupament a Catalunya i Balears. Amb el seu estudi, i amb el preliminar de Carod-Rovira, el lector s’endinsa en dos corrents religiosos que constitueixen les fonts espirituals de les que Alou beurà. Luteranisme i metodisme. Un moviment sorgit a Alemanya al segle XVI, i l’altre a Anglaterra al XVIII. Carod-Rovira ofereix dades molt valuoses sobre l’arribada de les doctrines luteranes a l’illa, i una de significativa: Entre els condemnats per la Inquisició a Mallorca, a l’any 1817 hi ha un gabellí, Pere Moll, acusat d’heretgia. Estaríem, doncs, davant d’uns antecedents. Aquest fet ens obre la ment a una realitat: les idees no es donen en format tancat. Neixen, circulen, viatgen, avancen, s’enriqueixen, amb retrocessos, a vegades mantenint-se en silenci, esperant que arribi el moment propici per a ressorgir, prendre noves forces, o desaparèixer del tot.
Miquel Llull comença la seva aportació remarcant que “abans que la historia hi ha hagut la vida”. Apreciació significativa quan es tracta de parlar de les dones. La seva aportació és un exemple ben palès de les concomitàncies que hi va haver entre socialistes i metodistes. I un cop més és un punt a favor d’una obra, la d’Alou, que no va pretendre erigir-se en profeta d’una religió pura. El llibre ens acosta a les persones que van protagonitzar els fets. A l’entrellat de la història. El lector es troba amb una exposició minuciosa, fins al punt de poder apreciar, tal com ho explica Josep Terrassa, el paper, la posició que els comerciants van adoptar quan es va tractar de fer cas o excloure les vel·leïtats de les forces conservadores, quan pretenien que no venguessin als protestants. A vegades es diu que “poderoso caballero es don dinero”. A mi m’agrada dir que el diner, en si mateix no és ni bo ni dolent; és neutre, i a vegades contribueix a evitar excessos de qualsevol cantó.
Només em queda felicitar un cop més la iniciativa de Cap Vermell en la edició d’aquesta obra. Ja ho vaig fer en el moment de la seva presentació, i ara hi torno amb més raó un cop llegides les seves pàgines. I vull trencar una llança en el seu favor i a favor dels autors, i tots els qui han participat en aquest esforç editorial. El poble de Capdepera, al qual per raons familiars i biogràfiques em sento molt lligat, pot estar orgullós de comptar en el seu si amb un grup de persones que, amb interès i respecte cap a totes les tendències, saben portar a la llum del dia les històries de la Història. Així fan cultura, mantenint un esperit obert, il·lustrat, lliure i independent, amb amor a la terra, als homes i dones que han fet i fan Capdepera. Rescatant la història de Bartomeu Alou, els autors del llibre contribueixen, en part, a cobrir un deute amb els metodistes. Si se’m permet, ho diré d’una altra manera: amb ells el seu honor queda en part restablert. El temps, els esdeveniments, els desitjos i les voluntats han de dir si encara hi ha lloc per a la restitució d’un protestantisme sociològic, capaç d’entroncar amb el tarannà i l’obra de Bartomeu Alou.
Carles Capó,
Saint-Maurice, Suïssa, 27 d’octubre de 2014
