Cantar
Els membres de la Coral s’Alzinar, encapçalats per la nostra directora Elionor Gómez-Quintero, i acompanyats per un conjunt de 12 músics, ens enfrontam, el proper dia 30, a un dels majors reptes que, en més de 30 anys de cantar, hem assumit mai: el “Magníficat” de John Rutter.
L’obra del compositor anglès ja l’escoltareu els que ens faceu l’honor d’acompanyar-nos, a l’auditori del Centre Cap Vermell. Ara, del que vull parlar-vos, és del plaer immens de cantar. Com, si no, a la nostra coral hi trobaríeu gent que fa més de tres dècades que hi és, i d’altres amb 20, 15 o 10 anys cantant? Podríeu pensar, els que no conegueu les interioritats d’una coral, o de qualsevol altre grup musical, que és molt divertit pujar a l’escenari i oferir un concert i recollir els aplaudiments del públic. I així és. Però què hi ha darrere cada concert?
En cada actuació, al voltant d’una hora interpretant música, per senzill que sigui el repertori, hi trobaríeu setmanes, i mesos, de feina. Hores i hores d’assajos, de repeticions de frases que s’entrebanquen, de notes que no s’acaben d’afinar, d’aguts impossibles o de greus insondables. Hi trobaríeu n’Elionor, pacientment, intentant empastar les quatre cordes i mirant d’imposar un ritme al qual no sempre ens emmotllam amb rigor. Hi trobaríeu moments de nirvis i més d’una sortida de to (i no m’estic referint al to de la partitura, ara). I hi trobaríeu cansament, més d’una vegada.
Aleshores, què hi feim, allà? Per què ens té tan enganxats, la coral? S’hi ha de ser i experimentar-ho en pròpia persona, per acabar d’entendre-ho. És la satisfacció que s’experimenta quan aquella frase envitricollada, dissonant, acaba sortint; quan cantes i “sents” dins teu – més que no amb l’oída – les veus de les altres cordes, en perfecta harmonia; quan sents que, per fi, t’has fet teva la partitura i gairebé pots cantar sense ni mirar-la... És, en definitiva, quan finalment comprens que, tot i no ser més que una de les 35 o 40 persones del grup, ets molt important. I és que, precisament, en una coral, tots i cadascun dels seus membres tenen la mateixa importància: és la perfecta escenificació de la feina col·lectiva, del treball en equip, de la subordinació de la individualitat al conjunt. Solidaritat en forma de música.
El dia 30, si no hi ha res de nou, cantarem el “Magnificat” de Rutter, una obra complexa, llarga, tècnicament exigent. Hores, dies i mesos de treball quedaran enrere. Poc menys d’una hora de concert per a resumir tots els nostres esforços, cosa ara mateix no sé si serà percebuda pels assistents. Però, tant se val, perquè en tots aquests mesos nosaltres ja hem gaudit molt. La coral, un dia, va assumir inequívocament aquest repte i cada passa que hem fet endavant ha compensat els nostres sacrificis, si és que es pot parlar de sacrificis en una activitat que molts pagaríem per poder desenvolupar.
Esper que ens hi veurem i que vosaltres també gaudireu, encara que només sigui una petita part del que ho hem fet nosaltres en tot aquest llarg període de preparació.
